L'ozó, un contaminant de l'aire amb dues cares

L'ozó (O₃) és un gas present a l'atmosfera la molècula del qual té tres àtoms d'oxigen. A la troposfera, la capa més baixa de l'atmosfera, l'ozó és un contaminant que representa una important amenaça per a la salut humana i els ecosistemes. En canvi, a l'estratosfera, a una alçada d'entre 10 i 50 km sobre la superfície, aquest gas es converteix en una peça essencial per a la vida a la Terra.
 

Què és i com es forma l'ozó troposfèric?

L'ozó troposfèric és un contaminant atmosfèric altament perjudicial per a la salut humana, els cultius agrícoles i els ecosistemes. A més, és un gas d'efecte hivernacle que contribueix a escalfar l'atmosfera. A diferència dels contaminants primaris emesos directament a l'atmosfera, l'ozó troposfèric és un contaminant secundari que es forma per la interacció de la llum solar amb diversos gasos precursors. Aquests precursors són principalment els compostos orgànics volàtils (COV) i els òxids de nitrogen (NOx), emesos en gran mesura pels vehicles, les centrals elèctriques de combustibles fòssils, les refineries de petroli, el sector agrícola i altres indústries.

Però, l'ozó no era "bo"?

Es podria dir que l'ozó (O₃) té dues cares, ja que actua de manera diferent segons el lloc que ocupa a l'atmosfera. Col·loquialment, es parla de "l'ozó bo" i de "l'ozó dolent" per diferenciar el que es concentra a l'estratosfera del que trobem a la troposfera. L'ozó estratosfèric arriba a la màxima concentració entre els 20 i els 25 km d'altitud i constitueix la famosa capa d'ozó. Aquesta capa juga un paper essencial per a la vida a la Terra, en absorbir la radiació ultraviolada del Sol. Es tracta, per tant, d'una defensa natural de la Terra. La constatació de la reducció de la capa d'ozó a causa de l'activitat humana va conduir a l'adopció del Protocol de Montreal i la implementació de mesures per mitigar-ne la reducció, que han resultat exitoses. Ara, la capa d'ozó s'està recuperant de mica en mica i s'espera que ho faci completament abans del 2066.

Juntament amb l'ozó estratosfèric, existeix l'ozó troposfèric, que afecta molt negativament la salut. De manera preocupant, els resultats d'un nou estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i el Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) revelen un augment de l'exposició a ozó troposfèric a Europa.

Quins efectes té l'ozó troposfèric en la nostra salut?

Els nivells elevats de O₃ a la troposfera s'associen a una sèrie d'efectes adversos per a la salut humana. Pot provocar tos, irritació a la faringe, el coll i els ulls, així com sequedat a la gola. També pot produir problemes respiratoris, com ara un agreujament de l'asma, la malaltia pulmonar obstructiva crònica, la disminució de la funció pulmonar i les infeccions respiratòries, que en els casos més greus poden conduir a l'hospitalització i la mort. Es calcula que l'exposició a l'ozó troposfèric és responsable d'un milió de morts prematures a l'any. Els nens i nenes, la gent gran i les persones amb malalties pulmonars o cardiovasculars són especialment vulnerables als efectes nocius d'aquest contaminant.

I en el clima i els ecosistemes?

L'ozó troposfèric absorbeix la radiació i atrapa la calor a la capa baixa de l'atmosfera, per la qual cosa també actua com un potent gas d'efecte hivernacle, de manera que l'augment de la concentració a l'atmosfera contribueix a l'escalfament global. Un altre efecte col·lateral d'aquest compost és que disminueix la capacitat d'absorció de CO₂ dels ecosistemes, fet que impacta negativament en el clima. Aquestes conseqüències es produeixen principalment a les regions on s'emeten els precursors de l'ozó troposfèric, per la qual cosa afecten especialment les regions més industrialitzades del món.

L'ozó troposfèric també repercuteix negativament en la vegetació. El contaminant penetra a les fulles de les plantes i redueix la fotosíntesi, fet que alenteix el seu creixement i augmenta la seva vulnerabilitat a plagues i malalties. Als ecosistemes, els alts nivells d'ozó poden provocar la pèrdua de biodiversitat i reduir el creixement dels boscos. A l'agricultura, l'ozó pot reduir el rendiment dels cultius.

Com es pot mitigar la presència d'ozó troposfèric?

A causa de la seva via de formació secundària, a partir de gasos precursors, la gestió de l'ozó presenta un repte complex. Abordar el canvi climàtic, que influeix en la formació d'ozó a través de l'augment de la llum solar i l'increment de les temperatures, és crucial per a la gestió de l'ozó a llarg termini i la protecció de la salut pública. Concretament, les estratègies per prevenir la formació d'ozó troposfèric es basen principalment en la reducció de les emissions dels gasos precursors, que provenen especialment d'automòbils, centrals elèctriques i altres fonts. La solució passa, per tant, per adoptar mesures molt més taxatives per reduir els nivells de contaminació atmosfèrica i millorar la qualitat de l'aire, com ara restringir el trànsit a les nostres ciutats.