El matrimoni és dolent per la salut (de les dones)

Contra la idea que el VIH afecta sobretot als més pobres, diversos estudis han mostrat de manera consistent en el temps i fins ara que les dones africanes tenen més risc d'adquirir el virus que causa la sida com més elevat és el seu estatus soci-econòmic.

Per què? Les raons adduïdes són bàsicament dues: una, que les dones professionals africanes tenen més parelles sexuals consecutives al llarg de la seva vida (en forma de monogàmia serial); i dos, que moltes dones aconsegueixen un millor estatus precisament en contreure matrimoni amb homes més rics que al seu torn tenen més d'una parella sexual concomitant.

La relació entre l'estat marital i la vulnerabilitat de les dones enfront del VIH porta temps documentant-se. El que és més nou és l'evidència que per moltes d'elles el matrimoni és una via de fuita de la pobresa que obeeix a un càlcul racional que es va reajustant segons una anàlisi de cost-benefici.

Una recerca qualitativa recentment publicada a Global Public Health il·lustra aquest fet. Lucy Mkandawire-Valhmu i els seus col·legues han analitzat la relació entre matrimoni i VIH entre un grup de dones seropositives del sud de Malaui, un país pobre en el qual les dones són encara més pobres que els homes.

Per les 72 participants en dotze grups de discussió, casar-se obeïa bàsicament a dos desitjos: escapar de la pobresa i fer-se companyia entre ambdós esposos. Tals desitjos persistien fins i tot enfront de l'evidència que tant les normes culturals com la seva pròpia experiència vital els deien que el seu marit tindria sexe regular fora d'aquest matrimoni.

Amb freqüència aquestes dones, que experimentaven assíduament violència domèstica, o eren abandonades després del naixement dels seus fills o bé es quedaven vídues, després del que tornaven a casar-se una o dues vegades consecutives més: en l'itinerari, en algun moment, acabaven sent diagnosticades per VIH.

Després d'aquestes vivències una part d'elles considera no obstant això que el matrimoni ja no els compensa pel que finalment han preferit ser pobres de nou i tornar a estar soles abans que ajuntar-se amb un altre home:

“Vaig sofrir per un llarg temps. Estar amb un home no em beneficia en res. Només augmentaran els meus problemes. Prefereixo quedar-me asseguda a la meva casa [el que suposa passar gana i solitud] i intentar que la meva vida segueixi avanci”.

Altres entrades de Joan Tallada

Els riscos de l'ascensor social (per a les dones)

[Aquest article ha estat publicat simultàniament al blog de l'autor]