Publicador de continguts
javax.portlet.title.customblogportlet_WAR_customblogportlet (Blog Health is Global)

El cor del Chagas

03.5.2013

Si la pàtria és el lloc on un se sent a casa, no hi ha dubte que la capital del paradís on habita la Vinchuca, l'insecte que transmet la malaltia de Chagas, és Cochabamba. Des d'aquí estén la seva pàtria primer per les valls de Bolívia i després per tot el continent. Diuen que aquesta ciutat, tan fàcil de localitzar al mapa com agafar una agulla i clavar-la en el cor de Bolívia, és l'origen d'aquest insecte capaç de transmetre una malaltia tan mortal com desatesa.

Com si d'un festival es tractés, Cochabamba va acollir en la segona quinzena d'abril la setmana internacional de Chagas, la major reunió d'experts de tot el món per debatre sobre com sortir de la fatalitat que condemna a milions de persones, ja infectades, a l'oblit.

Per diferents raons, el mal de Chagas, descobert fa més d'un segle amb prou feines ha focalitzat l'atenció mundial. Fins ara els esforços contra aquesta malaltia s'han centrat en campanyes de control de la transmissió a partir de fumigacions per interrompre l'expansió de l'insecte. Sens dubte és una estratègia necessària, però no suficient. Les xifres que ni tan sols poden ser contrastades, parlen d'una reducció a la meitat en la transmissió de la malaltia en l'últim mig segle. Però què fer amb els qui ja la pateixen? Aquestes mateixes xifres parlen d'entre 10 i 20 milions a tot el món, incloent països com el nostre, on malgrat no existir l'insecte, la malaltia ha entrat en el sistema de salut a partir de la immigració.

Fins ara la lluita contra el Chagas ha seguit paràmetres tan coneguts com els que va aplicar la comunitat internacional a altres malalties infeccioses com el VIH: buscar operacions de baix cost i molta efectivitat, és a dir, prevenir i controlar, oblidant els pacients infectats per considerar el tractament poc efectiu i car. La realitat, no obstant això, com s'ha vist a la Setmana de Chagas, demostra que cap d'aquestes assumpcions té una base real. Ara com ara un tractament costa al voltant dels 200 dòlars per pacient, mentre que el cost d'un malalt no tractat arriba als 7.000 dòlars al llarg de la seva vida entre atenció i intervencions. Cert que els tractaments no són d'una qualitat enorme, però a partir d'ells es poden investigar altres nous més efectius, menys tòxics i fins i tot més barats. Existeix alguna raó per negar el tractament?

El Chagas mata d'atac al cor. En bona part de Llatinoamèrica la malaltia segueix oculta i l'accés al tractament amb prou feines arriba a l’1% dels qui la pateixen. Amb l'objectiu de fer-ho possible, a Cochabamba es va anunciar la creació d'una coalició internacional entre els principals actors que estan treballant en el tractament d'aquesta malaltia. Aquest és també el nostre compromís en ISGlobal.