Deixeu en pau Consell de Cent, deixeu en pau la salut

La demanda judicial contra la conversió en zona de vianants de Consell de Cent és inacceptable si es vol millorar la salut de la població.

La recent demanda judicial presentada per Barcelona Oberta, un grup que inclou grans comerciants, resolta amb la decisió judicial contra els canvis al carrer de Consell de Cent de Barcelona com a part del programa Superilla/Eixos verds, ha estat mal concebuda, resulta vergonyosa i no és en absolut el que ens cal. Per què intentar aturar i revertir canvis urbanístics que beneficien el clima, el medi ambient, l'habitabilitat i la salut i el benestar?

Daniel Bartolomé / Ajuntament de Barcelona

L'actual situació urbanística i de planificació del transport a Barcelona provoca cada any prop de 3.000 morts prematures i molts més casos de malaltia a causa dels nivells elevats de contaminació atmosfèrica i acústica, la manca de zones verdes i d'activitat física i els efectes d’illa de calor. Barcelona té una de les densitats de trànsit (per km²) més altes d'Europa, mentre que només un de cada quatre desplaçaments es fa amb cotxe. Una ciutat compacta com Barcelona no està feta per als cotxes, sinó per al transport públic i els desplaçaments a peu i amb bicicleta.

Es tracta d'una situació inacceptable i, en lloc de portar l'Ajuntament als tribunals, Barcelona Oberta hauria de treballar activament per donar suport a qualsevol mesura que redueixi la contaminació, fomenti el transport sostenible i redueixi les malalties i la mortalitat, no atacar-la per la via judicial.

Daniel Bartolomé / Ajuntament de Barcelona

Urbanisme a favor de la salut

Recents avaluacions d'impacte sobre la salut han demostrat que l'aplicació del programa complet Superilla a Barcelona pot evitar gairebé 700 morts prematures en reduir la contaminació atmosfèrica, el soroll i els efectes d'illa de calor i augmentar els espais verds i l'activitat física. L'aplicació del programa Eixos Verds pot reduir fins a un 14% els problemes de salut mental i el consum de medicaments relacionats amb aquests, gràcies a l'augment dels espais verds, essencials per a una bona salut mental. Finalment, l'augment dels espais verds pot reduir els efectes de l'illa de calor urbana i disminuir en un terç la mortalitat que s'hi relaciona.

Els canvis que s'han fet als carrers Consell de Cent, Rocafort, Comte de Borrell i Girona només són el principi de les intervencions urbanes, però haurien d'estendre's urgentment a molts altres carrers de l'Eixample, la zona més contaminada de Barcelona. De fet, l'objectiu final hauria de ser la conversió en zona de vianants de tot l'Eixample i només permetre l'entrada a un nombre selecte de vehicles. Mentrestant, la velocitat del trànsit s'hauria de limitar a 30 km/h a tots els carrers de l'Eixample, i s'hauria de prohibir el trànsit de pas que no tingui com a destinació la llar, la feina o els estudis a l'Eixample.

Menys cotxes, més vendes

Sempre es tem que aquest tipus de mesures provoquin una pèrdua de vendes als comerços, però les dades més recents indiquen el contrari, és a dir, un augment de les vendes. A més, la preocupació per l'augment del trànsit a les zones circumdants pot no estar justificada, ja que el trànsit no és estàtic i una reducció de l'espai viari per al trànsit conduirà a una reducció del trànsit global (evaporació del trànsit o al contrari del trànsit induït).

Daniel Bartolomé / Ajuntament de Barcelona

Ciutats centrades en les persones

Aquest estiu he visitat diverses ciutats holandeses que fa anys van començar a reduir el nombre de cotxes que hi entren. Els seus carrers estaven relaxats, vibrants i plens de gent, fet que suggereix que una ciutat no ha de dependre dels cotxes. Ha arribat el moment que això passi també a Barcelona o s'ha de perjudicar més la salut de les persones?

És urgent que abandonem els antiquats models de ciutat del segle XX centrats en l'automòbil, que condueixen a la mort i la malaltia, i passem a models de ciutat del segle XXI centrats en les persones, que no només tenen en compte la mobilitat, sinó també la sostenibilitat, l'habitabilitat i la salut. Quan s'apliquen, aquestes noves mesures fan de la ciutat un gran lloc per viure-hi, combaten la crisi climàtica i fomenten la salut.