COVID-19 i canvi climàtic: un cas obert amb molta zona grisa

Ho llegíem fa poc en aquest mateix blog: "Tres de cada quatre noves malalties recentment descrites en humans tenen un origen zoonòtic". I en els darrers anys ho estem aprenent a sang i a foc: sida, grip aviària, Ebola o, com no, la pròpia COVID-19. Es tracta en tots casos de malalties causades per patògens que inicialment afectaven a altres espècies i se les han enginyat per saltar fins els humans i provocar epidèmies. Aquest salt –mai millor anomenat 'mortal'– és fruit d'un procés que es coneix per sobreeiximent zoonòtic (o vessament zoonòtic).

Transcorregut més d'un any des de la declaració de la pandèmia de COVID-19 –una possibilitat de la qual la ciència ja havia advertit–, resulta inevitable no seguir els esdeveniments amb la vista posada en una altra advertència científica de la que sens dubte depèn el nostre futur: el canvi climàtic. Passa, però, que el canvi climàtic ja fa temps que va deixar de ser una simple predicció, pel que a més de preveure les seves possibles conseqüències futures i preocupar-nos de com mitigar-lo, hem d'identificar la seva influència en el present.

La revista Nature Medicine acaba de publicar un comentari on un equip del programa de Clima i Salut d'ISGlobal, en col·laboració amb una investigadora de la Universitat de Sao Paulo, apunten en aquesta última línia: explorar els possibles vincles entre la pandèmia de COVID-19 i el canvi climàtic.

La revista 'Nature Medicine' acaba de publicar un comentari on un equip del programa de Clima i Salut d'ISGlobal, en col·laboració amb una investigadora de la Universitat de Sao Paulo, exploren els possibles vincles entre la pandèmia de COVID-19 i el canvi climàtic

"El canvi climàtic pot facilitar la propagació zoonòtica i tenir un efecte en les cadenes de transmissió. Aquests efectes, juntament amb el comportament i la conscienciació humans, s'han d'integrar en els models de pronòstic de pandèmies", conclouen Xavier Rodó, Adrià Sant Josep, Karin Kirchgatter i Leonardo López.

Malgrat que encara no s'ha pogut establir si el clima ha tingut un paper en la propagació del SARS-CoV-2, l'equip que signa el text sosté que el canvi climàtic podria afavorir el salt de patògens a altres espècies per vies directes i indirectes. Per la via directa, el clima aplanaria el camí per a la supervivència, el desenvolupament i la propagació dels patògens, malgrat que consideren "improbable" que es produeixi de forma massiva. Per la via indirecta, escriuen, "els efectes del clima són molt més rellevants i complexos".

Malgrat que encara no s'ha pogut establir si el clima ha tingut un paper en la propagació del SARS-CoV-2, l'equip que signa el text sosté que el canvi climàtic podria afavorir el salt de patògens a altres espècies per vies directes i indirectes

"El canvi climàtic, sobreimposat a una dramàtica alteració antropogènica dels ecosistemes està conduint a una substitució gradual d'espècies, encongint els ecosistemes i reduint la diversitat d'espècies i la biodiversitat és precisament una barrera de protecció davant els salts zoonòtics. Si la destruïm, estem reduint també les nostres barreres de protecció", afirmen. Es tracta d'una tendència que pot donar lloc un major contacte entre persones i animals salvatges i afavorir les zoonosis.

Un altre factor a considerar són els esdeveniments extrems, com incendis forestals, sequeres, inundacions, fam o migracions, que poden exercir una pressió afegida sobre els animals i propiciar el seu contacte amb humans.

Possibles efectes en les cadenes de transmissió

L'equip signant del text sosté que el clima pot contribuir de manera "dramàtica" a la transmissió de malalties infeccioses entre humans. "Mentre que l'estabilitat climàtica sembla apropiada per a la diferenciació evolutiva dels patògens, potenciant la transmissió continuada, els extrems climàtics poden promoure la selecció de soques a través de l'exposició de nous nínxols a colonitzar", escriuen.

L'equip signant del text sosté que el clima pot contribuir de manera "dramàtica" a la transmissió de malalties infeccioses entre humans

Tot i això, l'anàlisi dels efectes del canvi climàtic en l'actualitat llança una fotografia heterogènia, en la qual els indicadors com la humitat absoluta, les precipitacions o les temperatures mitjanes es veuen afectats de manera diversa en funció de la regió del planeta.

Una cosa semblant passa quan s'analitza la distribució i la magnitud dels brots zoonòtics ocorreguts des del 1940, ja que els brots amb més incidència es van registrar a l'Àfrica tropical i en el sud-est asiàtic i no es van repartir per igual en totes les regions tropicals o amb major biodiversitat.

"Existeix també una distribució no-aleatòria del tipus de brots si els ordenem per latituds i continents, de manera que tampoc és cert que allà on tenim més espècies portadores d'aquests virus (e.g. quiròpters) i una major alteració ecosistèmica –com en el cas de l'Amazones–, sigui on es detectin més salts zoonòtics, per exemple de brots de virus respiratoris", indiquen. Si això és fruit d'una pressió de selecció que ha actuat des de fa molts anys o no, ha de ser investigat en el futur.

El que sí que sembla clar, afirmen els autors, és que "els brots de zoonosis respiratòries tendeixen a ocórrer amb molta més freqüència, associats a l'únic focus de biodiversitat en mamífers, etc. que no està en latituds tropicals, sinó en contacte amb l'àrea de clima subtropical i temperat en l'Hemisferi Nord". La zona de sud-est de la Xina, on presumiblement es donen aquests brots en un nombre proporcional a la diversitat i abundància d'hostes zoonòtics, és l'única regió sotmesa a l'estacionalitat del clima que marca els hiverns a l'hemisferi nord. Per aquest motiu, els autors sostenen que aquest aspecte de les temperatures i les humitats baixes a l'hivern és necessari perquè els salts zoonòtics prenguin com brots pandèmics respiratoris, com ha succeït en el cas del SARS-CoV-2. "És urgent, per tant, monitoritzar aquestes zones i el clima amb especial atenció i establir estudis preventius i eines de control primerenc", assenyalen.

Qüestions obertes

Entre les nombroses qüestions encara obertes figuren les causes de la propagació "limitada" de la COVID-19 en països tropicals, cosa que per als autors del comentari podria ser indicatiu que una humitat relativa elevada dificultaria la transmissió de virus per aerosols. En aquest sentit, consideren que s'hauria de prestar especial atenció a la transmissió a través de fòmits i gotes en aquests països.

Entre les nombroses qüestions encara obertes figuren les causes de la propagació "limitada" de la COVID-19 en països tropicals, cosa que per als autors del comentari podria ser indicatiu que una humitat relativa elevada dificultaria la transmissió de virus per aerosols

Per afegir un grau més de complexitat, l'equip signant de l'comentari esmenta el cas d'un model matemàtic en el qual a l'introduir les variables de temperatura es va aconseguir predir el pic registrat al Japó a l'hivern de 2020-2021. Amb les mateixes mesures de confinament, pero sense l'efecte de les temperatures fredes, "Japó no hagués experimentat una tercera onada", sostenen.

Comportament humà

Com es veu, es tracta d'una qüestió extraordinàriament complexa en la qual la ciència està encara lluny de donar el cas per tancat i on el comportament humà juga un paper fonamental. Comprendre tots aquests fenòmens i integrar-los en models predictius que en el futur permetin jugar amb cert avantatge és, per a Rodó et al., "un desafiament global" i també una "necessitat crítica". Requisit per aconseguir-ho és, des del seu punt de vista, tallar "la divisió disciplinària tradicional entre epidemiòlegs i climatòlegs".

Referència

Xavier Rodó, Adrià San José, Karin Kirchgatter and Leonardo López: Changing climate and the Covid-19 pandemics: more than just heads or tails. Nature Medicine. April 2021. https://doi.org/10.1038/s41591-021-01303-y.