Els contaminants de l'aigua i el seu possible impacte en el risc de càncer

Quins són els principals contaminants de l'aigua potable i de l'aigua recreativa (per exemple, les piscines)? Augmenten el risc de càncer?
 

La contaminació atmosfèrica és un tema que sovint atreu la nostra atenció, i en general som conscients dels riscos que planteja per a la salut. No obstant això, la contaminació de l'aigua als països desenvolupats sol ser menys visible, i el seu impacte en la salut humana ha estat menys estudiat. Però a ISGlobal hem recopilat proves científiques sobre els contaminants de l'aigua i el seu possible impacte en el risc de càncer.

Hauríem d'aspirar a consumir entre 2 i 3 litres d'aigua al dia, la qual cosa suposa un total d'uns 1.000 litres a l'any. Reconèixer la importància d'aquest volum és crucial a l'hora de considerar l'aigua com un factor determinant de la salut. A més, l'aigua no només s'ingereix, sinó que també s'utilitza per a dutxar-se, banyar-se o rentar-se les mans. En conseqüència, l'exposició a determinades substàncies químiques presents en l'aigua també pot produir-se per absorció cutània o inhalació.

Contaminants derivats de l'activitat humana

L'aigua és portadora de microbis, la qual cosa ens porta a recordar John Snow, el brot de còlera i les emblemàtiques fonts londinenques que van marcar l'inici de l'epidemiologia. Però encara que la contaminació microbiològica continua sent un problema important en moltes regions empobrides, la principal preocupació de la nostra societat actual és la contaminació química de l'aigua potable derivada de les activitats humanes.

• L'agricultura i la ramaderia intensives contribueixen a la contaminació de l'aigua a través dels pesticides, així com dels nitrats i fosfats dels fertilitzants i els residus animals.
• La indústria, els abocadors i les incineradores també introdueixen substàncies químiques i residus tòxics en les fonts d'aigua.
• A més, els residus urbans, inclosos els productes de neteja, els productes farmacèutics i els microplàstics (per exemple, els que provenen de rentar roba sintètica), contribueixen a la contaminació.
• I, finalment, la contaminació atmosfèrica, especialment la procedent del trànsit, també pot entrar en l'aigua a través de les precipitacions.

El tractament de l'aigua sol reduir els nivells de molts contaminants en l'aigua d'origen. No obstant això, durant el tractament de desinfecció de l'aigua poden crear-se nous contaminants, i els materials utilitzats en les canonades de distribució també poden contribuir a la contaminació. Fins i tot en països amb una normativa establerta sobre l'aigua potable, moltes d'aquestes substàncies químiques continuen causant problemes de salut.

Contaminants generats involuntàriament durant el tractament de desinfecció de l'aigua

La desinfecció de l'aigua és essencial per a prevenir infeccions, i el clor, el desinfectant més utilitzat, és el que més vides ha salvat des de la seva introducció a principis del segle XX, juntament amb la penicil·lina. No obstant això, l'alta reactivitat del clor fa que interactui amb la matèria orgànica natural, el bromur i altres precursors de l'aigua per a formar subproductes no desitjats coneguts com subproductes de la desinfecció (DBP per les seves sigles en anglès). Els trihalometans (THM) destaquen com el subproducte més comú de la cloració. I els THM més habituals són el cloroform i tres compostos bromats (bromodiclorometà, clorodibromometà i bromoform). Com que els THM són volàtils i permeables a la pell, l'exposició es produeix no només per ingestió, sinó també per inhalació i absorció dèrmica mentre ens dutxem, banyem, rentem els plats, cuinem o som en una piscina.

El cloroform i el bromodiclorometà estan classificats específicament pel Centre Internacional de Recerques sobre el Càncer (IARC) com possiblement cancerígens per als éssers humans. El resultat per a la salut més consistentment associat amb l'exposició humana al THM és el càncer de bufeta, seguit del baix pes en néixer i efectes sobre la salut reproductiva. És important destacar que aquests efectes s'han observat a nivells de THM molt per sota de la concentració màxima permesa de 100 µg/L.

Aigua contaminada amb nitrats procedents de l'agricultura i la ramaderia intensives

L'aigua potable també pot estar contaminada per nitrats, degut principalment a l'ús extensiu de fertilitzants nitrogenats en l'agricultura intensiva i la ramaderia intensiva. Encara que els nitrats en si no són tòxics per a la salut humana, en ingerir-los es redueixen a nitrits a la saliva. En el mitjà àcid de l'estómac, els nitrits poden formar composts N-nitrosos, com les nitrosamines, que tenen efectes cancerígens en diversos òrgans (segons dades obtingudes en animals). El consum de nitrats procedents de l'aigua potable s'ha associat principalment amb el càncer d'estómac i de colon. Tanmateix, només existeixen uns pocs estudis sobre altres tipus de càncer, i els resultats encara no són concloents.

En la nostra recent contribució a la recerca, investiguem l'associació entre l'exposició a THMs i el risc de leucèmia linfocítica crònica i càncer de pròstata en un estudi multicas de control a Espanya. Els nostres resultats suggereixen:

1. Una associació entre l'exposició a THM bromats i la leucèmia limfocítica crònica
2. Major risc de leucèmia associat a l'ús freqüent de piscines amb altes concentracions de DBP
3. Possible relació entre l'exposició al nitrat en l'aigua potable i el càncer de pròstata, especialment els tumors més agressius
4. El consum de fruita, verdura i determinades vitamines pot prevenir o reduir el risc de càncer associat als nitrats en l'aigua potable

És important destacar que aquestes associacions es van observar a nivells de contaminants dins dels límits reglamentaris .

La solució no és canviar l'aigua de l'aixeta per aigua embotellada, sinó minimitzar els residus que van a parar a les aigües subterrànies, els rius i la mar

L'aigua embotellada és la solució?

La resposta és un no rotund. Encara que l'aigua embotellada no conté THM, pot contenir nitrats que contaminen els aqüífers i les aigües subterrànies, que són les principals fonts d'aigua embotellada. Però el principal inconvenient de l'aigua embotellada és la producció de residus plàstics i el consegüent impacte ambiental. Aquesta pràctica no sols és insostenible, sinó que, des del punt de vista de la salut humana, és important reconèixer que es produeix una migració de microplàstics i additius plàstics, com bisfenols, ftalats i retardants de flama, dels envasos de plàstic a l'aigua. Aquesta migració s'accentua amb l'emmagatzematge prolongat, temperatures altes i llum solar directa. Els additius de les ampolles de plàstic són disruptors endocrins, amb potencial per a alterar els nostres sistemes endocrins a dosis molt baixes. Cada vegada són més els problemes de salut relacionats amb els disruptors endocrins, des de la infertilitat fins als trastorns del sistema immunitari i les malalties metabòliques. Així que la solució no és canviar l'aigua de l'aixeta per aigua embotellada, sinó minimitzar els residus que van a parar a les aigües subterrànies, els rius i la mar.

Mirant al futur

L'ús de biomarcadors d'exposició, el mesurament d'altres substàncies químiques de l'aigua a més dels THM, inclosos contaminants emergents com els micromicroplàstics i els PFAS, i l'avaluació de les barreges d'aquests contaminants són essencials per a abordar els escenaris del món real. Igualment important és l'estudi de la interacció de la dieta i els seus compostos actius amb els contaminants de l'aigua.