Comunicar la ciència des de la recerca

Per què hem de comunicar fora del nostre àmbit d'investigació? No és una pregunta nova, i és quelcom que també s'estan plantejant algunes empreses vinculades amb la tecnologia i la innovació. 
Hi ha diversos motius. En primer lloc, l'activitat científica és part de la cultura i a més l'avanç de la recerca no existeix sense compartició, els resultats han de ser comunicats per generar més investigació. L’R+D+i hauria de participar, a més, del debat sobre el desenvolupament econòmic, la sostenibilitat o el tipus de societat que volem. D'altra banda, la ciència que s'ha generat amb diners públics ha de ser retornada a la societat, com es prescriu en els projectes europeus, que han passat de la “disseminació” obligatòria al concepte de “Responsive Research” en el qual s'ha de comptar amb els ciutadans des de l'inici. 
Altres avantatges són que la comunicació ajuda a augmentar la reputació i això reverteix que t'escoltin i que valorin la teva investigació i projectes. Si et coneixen és més fàcil col·laborar amb altres grups que, en principi, no tenen molt a veure amb la teva àrea. És el que es coneix com a investigació frontera. 

Resultats tangibles d'obrir la ciència més enllà del laboratori

Quan s'estableixen ponts entre la investigació i la societat, la ciutadania pot ajudar a plantejar experiments, com el cas de la plataforma Patients Like Me la qual grups de pacients promouen estudis clínics de fàrmacs relacionats amb les seves patologies i les seves necessitats, en un cas clar del que significa “responsive research”. Una altra tendència que està donant resultats espectaculars és l'anàlisi de dades massives (Big Data). Els científics de dades, escassos i summament necessaris en el futur immediat, són capaços de detectar correlacions que ja estan generant grans beneficis. El Big Data està revolucionant el paradigma de la investigació substituint la recerca de la causalitat per la simple correlació que generi models predictius útils i, en ocasions molt lucratius. Com Amazon, que gràcies a la recomanació de productes basada en l'anàlisi de dades d'altres usuaris va incrementar més del 30% les vendes. En estudis epidemiològics es pot tenir predictibilitat sobre l'epidèmia estacional de grip dues setmanes abans que es detecti en els centres de salut, solament amb l'anàlisi de les cerques en Google de termes relacionats amb la mateixa.

Bones pràctiques en comunicació de la ciència 

La comunicació de la ciència es pot fer arribar per via directa (com els MOOCS i les TED conferences) o indirecta (Big Bang Theory, CSI, etc), i aquesta última arriba més lluny ja que atrapa també aquells qui inicialment no estan interessats en ciència. La ciència social, més aplicada i explicada en el seu context també pot ser comunicada encara que tradicionalment ens hem centrat en les grans preguntes de la ciència cultural (qui som, l'origen de l'univers, de la vida o dels éssers humans). 
Cal tenir en compte que avui el ciutadà és actiu al món de la informació (cerca, consulta, publica i comparteix en Internet), vol participar amb veu pròpia i cada vegada tolera menys actituds paternalistes, ja sigui en la consulta mèdica, davant les explicacions dels responsables polítics, o quan escolta explicacions d'experts. Els científics han d'acceptar que davant fets provats, pot haver-hi opinions i percepcions diferents (com en el tema dels transgènics) però, al mateix temps, la ciència pot aportar molt per fer-nos lliures de timadors i xerraires, sobretot a través del mètode científic. 

Què podem fer com a investigadors? 

Per comunicar la ciència a la societat l'investigador pot compartir recursos en repositoris oberts, tenir i participar en blogs i xarxes socials com Twitter. També es pot demanar la participació ciutadana en experiments científics. Hauria d'existir un espai de col·laboració entre investigadors, periodistes i ciutadans. La tecnologia ens ho permet, però falten projectes emprenedors que ho engeguin.