Com poden preparar-se els laboratoris clínics per a la propera pandèmia?

Els microbiòlegs han posat en comú els reptes als quals van fer front durant la pandèmia de covid. I suggereixen com preparar-se per a futurs brots.

L’altre dia, fent neteja a la sala de residents, vàrem trobar una còpia de la primera comanda de PCR que vam encarregar al nostre laboratori per al diagnòstic d’un nou coronavirus que des de finals del 2019 estava causant quadres respiratoris greus a la regió de Wuhan, a la Xina. La data d’aquesta comanda era 21 de febrer del 2020. Calia estar preparats. Per si de cas.

El dia 25 de febrer al migdia vam baixar a dinar al menjador de l’hospital Clínic Barcelona. Eren les 13:00 h, com gairebé cada dia. El doctor Josep Costa, facultatiu de la Secció de Virologia del Servei de Microbiologia -ara jubilat- portava el “busca” de guàrdia. Ja en quedaven pocs. Sobre les 13:15 h li fan un truc. Encara al primer plat. Teníem una sospita de coronavirus que crec que havia arribat aquell mateix dia. S’atura la conversa. Ens el mirem tots amb atenció provant d’intuir què li diuen. No cal. L’expressió ho diu tot: ja el tenim aquí.

Foto: Aleix Cabrera / ISGlobal

De l’èpica al desgast

L’arribada del SARS-CoV-2 era esperable, sí. Però res no ens podia preparar per a tres anys i múltiples onades pandèmiques. A l’inici, amb la incertesa, l’èpica superava la capacitat de resposta, però aquest binomi èpica-resposta s’anava diluint a mesura que les onades es propagaven i el desgast s’imposava. Ni nosaltres ni la resta del món estàvem preparats pel que havia de venir. En només un any la caiguda del PIB mundial va ser d’un 3% (equivalent a les economies d’un any de Japó i Alemanya juntes): un virus feia trontollar l’economia mundial. L’arribada de les vacunes en un temps sense precedents en la història va ser una de les fites mèdiques assolides. Simultàniament, les xarxes socials anaven plenes d’individus amb culleretes metàl·liques enganxades al braç. Com diem en català: qui no té feina, el gat pentina.

Els laboratoris extreuen lliçons de la pandèmia

En ocasió dels tres anys de pandèmia la revista Clinical Microbiology and Infection (CMI) ens va encarregar fer una revisió (peer reviewed) sobre la capacitat de preparació (preparedness) davant de la covid i les lliçons apreses des de la perspectiva dels laboratoris de microbiologia clínica. En aquesta revisió vam coincidir investigadors d’ISGlobal amb d’altres de Dinamarca, Regne Unit, Noruega i Alemanya. En teoria, era un exercici simple. Tanmateix, quan vaig circular un primer esborrany, alguns coautors em van fer adonar que hi havia paràgrafs amb un contingut més emocional que descriptiu. De seguida ho vaig veure i ho vaig modificar. Estrès post-traumàtic? Jo no ho descartaria del tot.

Les àrees de laboratori que van patir més amb la covid

Amb els dos primers autors vàrem anar repassant pas per pas les àrees on vam patir més i què n’havíem après.

1. Fase preanalítica. És la que sempre porta més problemes a qualsevol laboratori: arribades massives de mostres, mostres sense etiquetar, mal tancades, mal preses, i moltes trucades (algunes amb signes clars de desesperació, d’altres amb indefensió). No estàvem preparats però vam agilitzar circuits de la millor manera que vam saber. Llavors comencen les baixes per covid. Menys personal, més feina. Una combinació explosiva. Amb retrospectiva ens en vam sortir prou bé. El personal tècnic que es va formar en temps rècord va ser instrumental en aquesta victòria. Una victòria parcial.
2. Fase analítica. Aquesta és la que coneixem més bé. Un cop la mostra es dona per bona, la posem al termociclador i verifiquem si la PCR és positiva o no. Fàcil, oi? Doncs no. En aquell moment un del principals reptes era tenir reactius. Hi havia racionament, manca de plataformes ràpides i en alguns moments ruptures d’stock imprevisibles a nivell global.
3. Fase postanalítica o entrega de resultats. Moltes i moltes trucades. Temps de resposta que no podíem predir. Sense els serveis informàtics, aquesta lluita estava perduda.

Aquesta va ser la nostra percepció. Però també la dels laboratoris clínics arreu d’Europa.

I ara, com ens preparem per la següent pandèmia? Què hem après?

Primer de tot, cal gestionar molt bé els equips internament. La paraula clau és comunicació. Cal tenir una estratègia de transferència del coneixement que sigui ràpida i efectiva: el màxim de personal preparat en el màxim nombre de tècniques. Recordem que estem parlant de curses de fons. Això ens permet assegurar la redundància laboral tan necessària en casos de baixes laborals, desgast, etc. Fer molt d’èmfasi en la fase preanalítica, és a dir, circuit de recollida, transport i recepció de mostres. Cal tenir personal exclusivament dedicat a aquestes tasques, i amb una roda àgil de recanvi. Aquesta part desgasta molt el personal i recordem que, en situacions de crisi o de sobrecàrrega, les interaccions telefòniques no són sempre agradables.

Primer de tot, cal gestionar molt bé els equips internament. La paraula clau és comunicació. Cal tenir una estratègia de transferència del coneixement que sigui ràpida i efectiva: el màxim de personal preparat en el màxim nombre de tècniques.

Sempre que existeixin, cal aprofitar els serveis transversals. Concretament, un dels punts d’inflexió en la gestió de la pandèmia va ser tenir accés a serveis d’informàtica amb bona capacitat de resposta, ja que van agilitzar els temps de resposta i contribuir a l’automatització de processos que, altrament, per la magnitud del nombre de mostres, es presentaven com a tasques impossibles.

Foto: Aleix Cabrera / ISGlobal

Finalment, l’última conclusió és que no es pot funcionar de manera aïllada: cal molt bona coordinació amb els altres hospitals, especialment amb els comarcals, on el pes assistencial sovint desborda les capacitats de resposta del personal. La pandèmia de covid i la preparació per a noves pandèmies no és una responsabilitat de cada hospital. Els governs han d’estar disposats a assignar partides pressupostàries més enllà del pressupost de sanitat, protegir la població més vulnerable i gestionar l’accés de reactius per dur a terme els milers de proves que es fan per a control epidemiològic i monitorar l’evolució de la pandèmia.

No es pot funcionar de manera aïllada: cal molt bona coordinació amb els altres hospitals, especialment amb els comarcals, on el pes assistencial sovint desborda les capacitats de resposta del personal

Tots aquest punts es van discutint en aquesta breu revisió. Si les conclusions es porten a la pràctica el resultat seria disposar de laboratoris amb bona capacitat de resposta i preparació, equips molt ben cohesionats i un abans i un després al calendari. Si a nivell global som capaços de desenvolupar una vacuna efectiva en temps rècord, no és impossible que amb una bona preparació dels laboratoris es pugui evitar un nou confinament global.

Llegeix l'article de CMI "Viral Epidemic Preparedness: A Perspective from Five Clinical Microbiology Laboratories in Europe"