Un estiu d’un any: treballar al Carib en la vigilància de virus respiratoris

Enfortir els sistemes de vigilància de virus respiratoris és un repte global. El Carib s'hi ha aplicat com mai aprofitant la pandèmia de covid-19.

Aquest últim any he tingut l’oportunitat de treballar al Carib anglosaxó i Haití amb l’Organització Panamericana de la Salut (OPS) i magnífiques companyes i companys. El propòsit era donar suport a aquesta regió perquè tot allò après amb la pandèmia de covid-19 enfortís els seus sistemes de salut. Durant aquest any allà he coordinat diverses jornades tècniques a nivell subregional i he visitat sis països per propiciar dinàmiques internes que enforteixin els sistemes de vigilància de virus respiratoris integrats que permetin la presa de decisions en salut pública i serveis de salut. També he viscut els debats sobre els nous formats de vigilància epidemiològica i virològica, l’emergència de la grip aviària a la regió de les Amèriques i com es comencen a produir avenços en la comprensió de l’aire com a espai públic objecte de protecció per a tothom, també en matèria de virus i patògens respiratoris. Però anem a pams. Quin sentit tenia la meva feina?

Barbados. Foto: Scaturchio / Flickr.

Al Carib el clima calorós afavoreix una agradable vida exterior, ventilada i sense gaire aglomeracions, el que fa que els espais siguin menys propicis a la transmissió de patògens respiratoris. Fins a l’arribada de la pandèmia de covid-19, els virus respiratoris no es consideraven un problema

Integrar el SARS-CoV-2 a la vigilància

Durant la pandèmia de covid-19, els països han adquirit nous equipaments, habilitats tècniques de laboratori, competències epidemiològiques i capacitat d’anàlisi per a la presa de decisions. Aquest últim any, han hagut de decidir si aturaven sense més les diferents activitats de vigilància epidemiològica i control, o si buscaven la forma d’estructurar-les de manera que tot allò après quedés disponible per donar servei i enfortir els seus sistemes de salut. Aquest va ser un dels motius pels quals l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va mantenir la declaració d’emergència: la transició no era ni òbvia ni fàcil. S’han abocat molts esforços, precisament, a difondre la importància d’establir estructures que s’usin de forma regular i aportin valor i salut als països que les mantenen i, de retruc, a la comunitat global. Aquestes estructures havien de contribuir a l’enfortiment dels sistemes de vigilància epidemiològica i es va consensuar la integració de SARS-CoV-2 a la vigilància sindròmic-virològica de la grip i altres virus respiratoris.

Foto realitzada per Ministeri de Salut de Saint Vincent i les Grenadines.

La covid-19 va posar a l’agenda com abordar els virus respiratoris

Al Carib, la salut pública té, en general, un ampli desplegament comunitari. La urgència de brots d’arbovirus com el dengue i el zika, i els desastres naturals ocupen bona part dels esforços i temps de les persones que treballen en salut pública, sempre insuficients com arreu. D’altra banda, el clima calorós afavoreix una agradable vida exterior, ventilada i sense gaire aglomeracions, el que fa que els espais siguin menys propicis a la transmissió de patògens respiratoris. Fins a l’arribada de la pandèmia de covid-19, els virus respiratoris no es consideraven un problema que suposés molta càrrega de malaltia. Però la realitat és que era un problema difícil de quantificar, en part per la manera com s’organitza la vigilància arreu.

La Xarxa Global de Vigilància i Resposta a la Grip (1952), exemple de cooperació global

Les corbes epidemiològiques que tenim de la pandèmia de grip de 1918 incloïen aquelles persones que semblava que tenien grip perquè presentaven símptomes que ho feien pensar, com tos i febre. És el que se’n diu vigilància epidemiològica sindròmica. En aquell moment no es podia confirmar que veritablement era grip perquè el virus encara no es coneixia. No va ser fins el 1933 que el virus es va aïllar. La primera vacuna aprovada al món, als Estats Units d’Amèrica, va arribar el 1945. Va trigar més que la de SARS-CoV-2, però tot i així ho va fer en un temps rècord. Dos anys més tard, tanmateix, la comunitat científica va adonar-se que els virus de la grip anaven canviant i que calia saber quins tipus de virus circulaven per poder fabricar vacunes a mida cada temporada. Així es va crear la Xarxa Global de Vigilància i Resposta a la Influenza (GISRS, per les sigles en anglès). Aquesta xarxa va triar inicialment uns quants països i establí les bases de la vigilància virològica global, que va fer 70 anys l’any 2022. És un exemple bonic, i durador, de cooperació entre països a nivell global.

Els sistemes de vigilància no eren suficients quan va arribar la covid-19

Ens saltem alguns episodis per arribar al 2009, amb la pandèmia d’H1N1pdm09. Molta gent es va adonar que la informació virològica no era suficient, i de mica en mica, els països van anar adoptant sistemes de recollida de dades epidemiològiques cada vegada més estandarditzats que oferien més informació sobre qui es posava malalt (Homes o dones? De quina edat? Els qui es posaven més greus tenien malalties o algun perfil de base? Quines persones acabaven ingressant?). Aquest sistema estava centrat en la grip però, en els últims anys ja s’hi havien anat incloent altres virus com el VRS, el rinovirus i els coronavirus clàssics, entre d’altres. D’altra banda, les dades virològiques anaven per una banda (podeu veure l’exemple del FluNet a les Amèriques) i les epidemiològiques per una altra (podeu veure l’exemple del FluID a les Amèriques). Quan va arribar aquesta última pandèmia, a més a més, aquests sistemes de vigilància no estaven implementats arreu.

Molts dels sistemes habilitats per a la vigilància de virus respiratoris a nivell estatal, fins i tot a Europa, no estaven preparats per recollir dades de forma més “moderna” (és a dir, individualitzada, relacionada i informatitzada) quan va arribar la pandèmia de covid-19

Això va significar que molts dels sistemes habilitats per a la vigilància de virus respiratoris a nivell estatal, fins i tot a Europa, no estaven preparats per recollir dades de forma més “moderna” (és a dir, individualitzada, relacionada i informatitzada) quan va arribar la pandèmia de covid-19. Es van haver d’establir sistemes paral·lels que encara són actius a molts països. Ja a inicis de 2022, es va considerar que el SARS-CoV-2 hauria d’integrar-se en la vigilància rutinària de virus respiratoris, per poder-los valorar de forma conjunta. El fet és que hi ha moltes semblances entre el virus de la grip i el de la SARS-CoV-2 en el tipus de vigilància, el tipus d’impacte i el tipus de mesures associades a la disminució de la seva transmissió. A Catalunya us convido a visitar setmanalment la pàgina del SIVIC, on trobareu la informació de l’estat dels virus respiratoris cada setmana. Si la corba comença a travessar llindars de forma ascendent us recomano que useu mascareta als espais tancats i aglomerats per no posar-vos malalts i no contagiar altres persones. A nivell global, tant per regions com per països podeu consultar el resum de FluNET.

A Catalunya us convido a visitar setmanalment la pàgina del SIVIC, on trobareu la informació de l’estat dels virus respiratoris cada setmana. Si la corba comença a travessar llindars de forma ascendent us recomano que useu mascareta als espais tancats i aglomerats

Balanç d’un any de feina al Carib

Per disposar de dades que permetin la presa de decisions calen equips clínics coordinats sobre el terreny, amb laboratoris o xarxes de laboratoris i capacitat analítica de les dades i de difusió. Alhora, la feina ha de revertir en el dia a dia, mostrant la seva significació i impacte en la vida de les persones, per mantenir la motivació dels equips implicats. La meva feina aquest any ha consistit principalment a propiciar espais de debat sobre el full de ruta per a cada país i aprofundir en les lliçons apreses de la pandèmia. Ajuntant els diversos actors dels sistemes de salut, a través de formacions (per exemple, aquesta llista), dinàmiques de treball aprofundides i discussions, es triaven les directrius i es buscava recolzament tècnic per a les prioritats establertes pels països. Si hi voleu fer una ullada, podreu veure algunes novetats en la notificació global de FluNet i FluID en el repositori global i públic de països com Guyana, Saint Vincent i les Grenadines, Grenada i Barbados, entre d’altres.

El Carib, per sempre al cor

Haver anat al Carib ens ha fet passar un estiu d’un any. A aquesta aventura em va acompanyar la família. Aquest estiu de 2023 hem anat amb jersei fins ben entrada la calor, perquè ara tenim fred per sota de 26 graus. Malgrat que hem tornat molt desconfinats i postpandèmics, ens sorprèn que en els espais tancats i aglomerats siguem dels pocs que seguim duent mascareta. Ens mirem les cases dels indians amb recel perquè hem conegut què va suposar i suposa encara haver esclavitzat persones tants anys allà enriquint el nostre país aquí. I sabem del cert, i ho reconeixem encara més al carrer, que “el món ja no és blanc”, com va dir James Baldwin. Sabem que portarem el Carib sempre al cor.