Atrapa el Tigre: construint un mapa col·laboratiu de presència del mosquit tigre

És ben conegut que el mosquit tigre és una espècie invasora que habita molt a prop nostre. Fins i tot alguns saben que és de recent colonització, que prové d’Àsia i que és portadora de malalties, ja eradicades a Europa (encara que recentment s’han donat alguns casos aïllats de transmissió autòctona.

De fet, proveu a parlar del mosquit tigre i observeu el fenomen: l’interlocutor no només aixecarà la cella, sinó que us omplirà de vivències personals. En poc temps aquest mosquit s’ha convertit en una espècie clau de divulgació científica en el camp de l’ecologia d’invasions i la salut pública: és propera i molesta, i amb aquest nom terrible, també mediàtica.

Amb aquesta idea de base neix el projecte pilot de ciència ciutadana Atrapa el Tigre del grup de recerca Movelab (CEAB-CSIC) i que forma part del Programa de Cultura Científica i de la Innovació de la Fecyt. Fent ús de la popularitat i proximitat d’aquesta espècie, es busca involucrar els ciutadans en l’estudi del mosquit tigre a través de les noves tecnologies. Des d’aquest estiu, a través d’una App (Tigatrapp, actualment només disponible per telèfons intel·ligents i tauletes Android i en català), els ciutadans poden participar en la construcció del primer mapa web participatiu de mosquit tigre, alhora que subministrar dades d’utilitat per a l’estudi de la seva dispersió.

Iniciat com a projecte pilot, ha començat engrescant els més petits amb tallers educatius a la província de Girona, impulsant el foment de les vocacions científiques. Actualment, la participació està oberta a qualsevol ciutadà, prèvia sol·licitud via e-mail (info@atrapeltigre.com).

Es busca no només obtenir dades d’interès científic i ambiental, sinó també transferir, proactivament, bones pautes de conducta per reduir les poblacions de mosquit tigre en zones urbanes i disminuir així el risc potencial de transmissió de malalties víriques.

El projecte forma part d’un procés de participació ciutadana complicat, l’èxit del qual depèn no només de nosaltres, sinó d’aspectes tan dispars com les barreres tecnològiques i idiomàtiques, les dinàmiques de comunicació, el caràcter social de la població, la velocitat vertiginosa amb què les societats més tecnològiques devoren la informació, etc. Tot i això, creiem que el mosquit tigre és un excel·lent cas d’estudi per posar en pràctica conceptes de ciència en societat i participació ciutadana. Esperem, en un futur no molt llunyà, poder disposar de sistemes d’alerta ciutadana de qualitat, com a noves eines de gestió en salut pública.

[Aquest article ha estat escrit amb la col·laboració de John Palmer i Frederic Bartumeus]