La cooperació espanyola, en caiguda lliure

El Comitè d'Ajuda al Desenvolupament (CAD) de l'OCDE va fer públiques aquesta setmana les xifres finals de l'ajuda en 2012, que, amb tota franquesa, podrien haver estat molt pitjors: el conjunt de l'ajuda d'aquests països (que no inclou a importants donants emergents com l’Índia o la Xina, ni a institucions privades com la Fundació Gates) va caure en 2012 un 4%, la qual cosa suposa una retallada moderada considerant les draconianes restriccions de la despesa pública en els principals donants. De fet, el percentatge mitjà d'AOD/PIB als països del CAD ha caigut solament una centena (del 0,30% al 0,29%) des que va començar la crisi.

Espanya, ai, és una altra història. Per segon any consecutiu, el Govern sotmet a les polítiques de cooperació a un càstig desproporcionat. La retallada pel que fa a 2011 és del 50%... sobre els recursos que ja s'havien retallat un 30% l'any anterior. El resultat és un magre 0,15% sobre el PIB, una xifra que ens situa en el furgó de cua de l'OCDE (solament per sobre de Grècia, Itàlia i Corea del Sud) i ens transporta als nivells de finals dels 80. Ni més ni menys.

Per ser clars, aquesta caiguda lliure respon solament en part als ajustos imposats per la crisi. Quan el Govern utilitza aquest argument hauria d'explicar a continuació per què la retallada en defensa, per exemple, ha estat en 2012 la meitat de la retallada mitjana de la despesa pública i sis vegades més baixa que la de la cooperació. El fet és que el desmantellament de l'ajuda suposa una opció política les conseqüències de la qual van molt més allà de l'ètica. En un nombre important de regions i organismes internacionals, l'ajuda suposa influència, legitimitat i lideratge. Espanya renuncia a tots ells precisament quan més els necessita.

Altres entrades de Gonzalo Fanjul

Malària de marca Espanya