Què sabem dels anticossos després de la infecció per SARS-CoV-2? Un estudi en la població catalana

[Aquest text ha estat escrit per Marianna Karachaliou, Gemma Moncunill, Assistant Research Professor, Carlota Dobaño, cap del Grup d’Immunologia de la Malària d’ISGlobal, i Manolis Kogevinas, Director científic de la distinció Severo Ochoa a ISGlobal.]

Si passes la COVID-19, quant de temps estaràs protegit d’una reinfecció? Estan responent de la mateixa manera els infants i els seus pares i mares a la infecció per SARS-CoV-2? La resposta immunitària és diferent en aquells que pateixen una malaltia greu que en aquells que tenen infeccions asimptomàtiques? I és diferent en les persones que fumen i les que no? O en persones amb obesitat i persones amb un pes normal? Aquestes són algunes de les qüestions que abordem en el gran estudi prospectiu epidemiològic de COVICAT a Catalunya.

Foto: Mariona Gil / Ajuntament de Barcelona

El nostre cos té l’habilitat de desenvolupar una poderosa immunitat específica contra els patògens, que pot durar un llarg període de temps. Això és així pels anticossos i limfòcits, que bloquegen, ataquen i destrueixen el microorganisme invasor. Aquesta classe de respostes es donen també en la infecció per SARS-CoV-2. Els anticossos no són d’un sol tipus. Poden dirigir-se a diferents parts del virus (per exemple, a la proteïna Spike, que és l’objectiu de les vacunes actualment administrades a Catalunya) i poden tenir diferents funcions al nostre cos (per exemple, els anticossos IgA, presents a les mucoses, prevenen l’entrada de patògens a la circulació).

En les mostres de sang dels participants catalans del gran estudi COVICAT es van avaluar un gran nombre de diferents anticossos produïts pel nostre cos contra el SARS-CoV-2

En les mostres de sang dels participants catalans del gran estudi COVICAT es van avaluar un gran nombre de diferents anticossos produïts pel nostre cos contra el SARS-CoV-2. COVICAT es va desenvolupar poc després que comencés la pandèmia i es va dur a terme amb 10.000 persones voluntàries que ja formaven part de diferents cohorts. Aquest projecte és una col·laboració entre el GCAT Genomes for Life Project de l’Institut de Investigació Germans Trias i Pujol (IGTP) i dos grups de recerca d’ISGlobal (epidemiologia i immunologia). A més d’aportar una mostra de sang, els participants van completar un qüestionari digital sobre diferents aspectes de la seva vida durant el confinament i després. Ja es disposava de dades prèvies a la pandèmia de cada persona (dades genètiques, història mèdica, estil de vida, etc.), que van proporcionar un valor afegit clau a l’estudi epidemiològic.

Foto: Curro Palacios / Ajuntament de Barcelona

Vam usar els resultats de les proves d’anticossos i les característiques dels participants del nostre estudi per estimar que prop del 15% de la població adulta de Catalunya s’havia infectat amb el SARS-CoV-2 a principis de la tardor de 2020. Aquest percentatge era molt superior al d’altres estudis duts a terme sobre la regió. Creiem que la raó és que la nostra prova d’anticossos ampliada detectava millor les infeccions anteriors de COVID-19. Per exemple, aproximadament 4 de cada 10 persones infectades no van assenyalar haver tingut símptomes en els mesos previs, i moltes persones infectades van desenvolupar anticossos específics d’un tipus (per exemple, IgA). Aquestes infeccions haurien estat indetectables en d’altres proves serològiques.

Vam usar els resultats de les proves d’anticossos i les característiques dels participants del nostre estudi per estimar que prop del 15% de la població adulta de Catalunya s’havia infectat amb el SARS-CoV-2 a principis de la tardor de 2020

En les persones infectades, els anticossos van persistir fins a nou mesos després de la infecció, que va ser el període de seguiment més llarg de l’estudi. A part de determinar la presència d’anticossos com a indicador d’una infecció prèvia, també vam examinar els tipus d’anticossos que les persones havien desenvolupat, per entendre millor què és el que passava. Vam veure que les persones adultes que havien passat una infecció més greu (havien estat ingressades en un hospital o en una unitat de cures intensives) presentaven respostes més sòlides i riques, fins i tot després de la infecció. També vam avaluar si l’estil de vida i els factors individuals estaven associats amb la manera amb què la persona responia a la infecció. Vam trobar que les persones fumadores mostraven respostes d’anticossos més dèbils després de la infecció per COVID-19. Aquesta va ser una troballa molt constant fins i tot després de tenir en compte la gravetat de la infecció, l’edat i el sexe de la persona. Per això especulem que la major morbiditat de COVID-19 entre les persones fumadores pot deure’s a una immunitat debilitada, com es reflecteix en aquests nivells més baixos d’anticossos. Però ens calen més estudis per confirmar-ho.

Vam veure que els adults que havien passat una infecció més greu (havien estat ingressats en un hospital o en una unitat de cures intensives) presentaven respostes més sòlides i riques, fins i tot després de la infecció

COVICAT també va examinar les diferències en la forma en què els nens i nenes responen al virus comparada amb la de les persones adultes. Vam contactar amb 260 famílies de la cohort maternoinfantil INMA-Infància i Medi Ambient de Sabadell i vam trobar que, dintre d’una família, els i les adolescents tenien menys probabilitats d’infectar-se que els seus pares. També, que els adolescents produïen sobretot anticossos IgG contra la proteïna Spike del SARS-CoV-2 però no presentaven respostes antinucleocàpsides, cosa que podria indicar una infecció menys estesa.

El seguiment de la població de l’estudi encara continua en marxa i ens permetrà conèixer quant dura la immunitat. També podrem compartir aviat resultats relacionats amb la infecció per noves variants del virus, així com amb la protecció que confereixen les vacunes COVID-19.