Quines polítiques podrien adoptar les ciutats (compactes) per reduir la seva càrrega sanitària?

Les alcaldies poden alleujar la càrrega dels metges de capçalera i hospitals locals adoptant polítiques efectives en favor de ciutats més saludables.

Recentment hem avaluat la relació entre les configuracions urbanes i la mortalitat en més de 900 ciutats europees i hem trobat que les ciutats compactes d'alta densitat tenien una taxa de mortalitat més elevada que les ciutats verdes de baixa densitat.

La major part de la població de l'estudi residia en ciutats compactes d'alta densitat (68.096.496 persones) i ciutats obertes de baixa altura i densitat mitjana (56.108.876 persones), enfront d'un percentatge menor de població que residia en ciutats obertes de baixa altura i baixa densitat (38.559.619 persones) i ciutats verdes de baixa densitat (27.474.508 persones).

Les majors taxes de mortalitat a les ciutats compactes podrien explicar-se en certa manera per la major contaminació atmosfèrica, la falta d'espais verds i els majors efectes d'illa de calor, que al seu torn es deuen en part al fet que el trànsit motoritzat és molt més dens. El trànsit motoritzat privat ocupa molt espai que podria aprofitar-se millor, per exemple per a espais verds que també reduïssin els efectes d'illa de calor urbana. Els alts nivells de contaminació atmosfèrica, deguts a la densitat de fonts residencials i de trànsit, són un gran repte per a les ciutats compactes. Reduir aquesta contaminació reduirà significativament les taxes de mortalitat i la càrrega de malaltia associada.

Aprofitar les ciutats compactes

Les ciutats compactes tenen un avantatge significatiu sobre altres tipus de ciutats, i és que poden albergar moltes més persones en una àrea relativament petita, reduint així el mal que es fa a les zones naturals i permetent el transport actiu i públic. Continua sent la configuració urbana dominant a Europa. I les emissions de CO₂ per càpita són molt menors que en altres configuracions.

Hem d'explotar el potencial de les nostres ciutats compactes mitjançant models innovadors

Per tant, hem d'explotar el potencial de les nostres ciutats compactes mitjançant models innovadors, com ara les superilles de Barcelona, la ciutat de 15 minuts de París, el barri de baix trànsit de Londres o els barris sense cotxes de Vaugban, a Friburg, incorporant alternatives com les solucions basades en la naturalesa, que inclouen el plantar arbres o els sostres i façanes verdes. És essencial reduir l'ús del cotxe privat i apostar encara més pel transport actiu i públic.

A més, les zones de (ultra) baixes emissions (ZBE) poden ser una forma eficaç de reduir la contaminació atmosfèrica, igual que els peatges per reduir el nombre de cotxes privats que entren a la ciutat. Per descomptat, no existeix una solució única per a totes les urbs. Cada ciutat ha de dur a terme estudis específics basats en les seves pròpies característiques i dissenyar una solució ad hoc per trobar el model òptim en termes de salut, qualitat ambiental i petjada de carboni.

Però, en quant pot reduir-se la càrrega sanitària? L'exemple de Barcelona

En els últims anys s'han dut a terme diversos estudis d'avaluació de l'impacte sobre la salut per calcular la càrrega sanitària associada a la planificació urbana i del transport a Barcelona. Alguns càlculs retrospectius poden donar una idea del que podrien ser polítiques eficaces en una ciutat compacta com aquesta. La ciutat comtal té una taxa de mortalitat similar a la mitjana de les ciutats compactes de l'estudi (1124 morts per 100.000 habitants) i molt superior a la taxa de mortalitat de les ciutats verdes de baixa densitat (1003 morts per 100.000 habitants). Com poden reduir-se aquestes taxes de mortalitat més elevades i acostar-se o situar-se per sota de les ciutats verdes de baixa densitat?

1. Si es reduís la contaminació atmosfèrica, el soroll i l'excés de calor als nivells recomanats internacionalment, i si s'augmentessin els espais verds i l'activitat física als nivells recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), s'evitarien 2.904 morts a l'any. Això reduiria la taxa de mortalitat en 213 morts per cada 100.000 habitants. 
2. Si només es reduïssin els nivells de contaminació atmosfèrica als nous nivells recomanats per l'OMS, es calcula que podrien evitar-se 1886 morts a l'any (1.307 morts per PM_2.5  i 827 morts per NO₂). Això reduiria la taxa de mortalitat en 139 morts per cada 100.000 habitants, o en 42 per cada 100.000 si només es reduís el NO₂ als nivells recomanats.
3. Si s'implantessin a Barcelona 503 de les Superilles originals, es calcula que podrien evitar-se 667 morts a l'any gràcies a una certa reducció de la contaminació atmosfèrica, el soroll, els efectes de les illes de calor i un augment dels espais verds i l'activitat física. Això reduiria la taxa de mortalitat en 51 morts per cada 100.000 habitants. 
4. Si s'augmentessin els espais verds perquè tota la ciutadania tingués accés suficient a ells segons l'OMS (almenys 1 hectàrea a menys de 300 metres de la residència), podrien evitar-se 337 morts a l'any. Això reduiria la taxa de mortalitat en 27 morts per cada 100.000 habitants. 
5. Si tots els carrers de Barcelona tinguessin un carril bici, els índexs d'ús de la bicicleta augmentarien fins a un 19% estimat de la quota del mode de transport- Augmentarien per consegüent els nivells d'activitat física i podrien evitar-se 248 morts a l'any. Això reduiria la taxa de mortalitat en 15 morts per cada 100.000 habitants.
6. Si el 40% dels desplaçaments curts que es fan amb cotxe es fessin en bicicleta s'evitarien 66 morts a l'any, i si una part es fessin en transport públic s'evitarien 44 morts a l'any en la població adulta treballadora i 10 morts en la població general. Això reduiria la taxa de mortalitat en 4 morts per cada 100.000 persones i 3 morts per cada 100.000 persones, respectivament. 

D'aquests exemples es desprèn clarament que la major taxa de mortalitat de les ciutats compactes podria reduir-se millorant la qualitat del medi ambient, especialment (encara que no només) la qualitat de l'aire i els espais verds, i augmentant els nivells d'activitat física. Per descomptat, no existeix una única mesura política màgica i és probable que una combinació de diferents mesures sigui el més eficaç i factible per reduir la càrrega sanitària.

Qui pot fer els canvis?

Els qui investiguem en salut pública podem estimar la càrrega sanitària i donar exemples de com podria reduir-se, però no podem fer els canvis. Són els departaments de planificació urbana, mobilitat, medi ambient, clima i educació, per nomenar només alguns, sota el lideratge de l'alcalde o alcaldessa local, els qui han de proposar accions i aplicar els canvis necessaris per reduir la càrrega sanitària a la seva ciutat. Mitjançant un lideratge decisiu i eficaç, l'alcaldia pot reduir la pesada càrrega que suporta el sistema sanitari local (per exemple, metges de capçalera, hospitals, serveis socials) i liderar una ciutat més sostenible, habitable i saludable.

LLEGEIX LA NOTÍCIA SOBRE L'ESTUDI: Les ciutats compactes tenen menys petjada de carboni, però pitjor qualitat de l’aire, menys espais verds i majors taxes de mortalitat