Publicador de continguts
javax.portlet.title.customblogportlet_WAR_customblogportlet (Blog Health is Global)

Quines lliçons podem extreure de la pandèmia de COVID-19 per preparar altres crisis del futur?

03.5.2022
Wokandapix en Pixabay Preparedness
Foto: Wokandapix / Pixabay

[Aquest text ha estat publicat originalment en català al butlletí EspaiS@lut de la Diputació de Barcelona.]

La crisi sanitària provocada per la pandèmia de la COVID-19 ha afectat la nostra societat molt més enllà del seu impacte directe en la salut de les persones. El virus i les seves conseqüències han influït indirectament en el maneig d'altres malalties, en la salut mental i en el benestar de la població, així com en l'economia, la societat i l'educació. Diverses institucions públiques, acadèmiques i privades han estat cridant l'atenció durant molt de temps sobre la falta de sistemes de preparació per a malalties emergents amb potencial pandèmic, sobretot des del toc d'atenció que l'epidèmia de SARS-1 va provocar al 2002-2004. Malgrat això, la falta d'inversió pública i privada en aquesta àrea ha provocat que la COVID-19 tingués unes conseqüències devastadores tant de manera global com regional o local.

La COVID-19 desgraciadament no serà l'última pandèmia a la qual ens enfrontem nosaltres o generacions futures pel fet que els canvis en el medi ambient i en la salut animal fan que estiguem més exposats a malalties infeccioses emergents i re-emergents. Però a més del risc de malalties infeccioses, les nostres societats s'enfronten als efectes negatius del canvi climàtic, a catàstrofes naturals, o a possibles accidents químics, radiològics o biològics. Tot això posa de manifest que hem de millorar la nostra aproximació a tot tipus de crisi. Això passa per millorar la preparació, resposta, recuperació i resiliència (PR3) de cara a possibles futures crisis de salut pública i ambientals, una aproximació àmplia o “all hazards approach”.

Hem de millorar la nostra aproximació a tot tipus de crisi. Això passa per millorar la preparació, resposta, recuperació i resiliència (PR3) de cara a possibles futures crisis de salut pública i ambientals, una aproximació àmplia o “all hazards approach"

La crisi de la COVID-19 ens ha deixat nombroses lliçons que hem d'aprendre per a evitar o mitigar l'impacte de futurs riscos sistèmics. A ISGlobal n’hem seleccionat nou que ens poden ajudar a sortir d'aquesta pandèmia global més ben preparats per a respondre a futures crisis ambientals o que afectin la salut pública. Entre elles, hi ha lliçons positives que ens interessaria que continuessin o que s'intentessin millorar per a ser més eficients de cara al futur.

La col·laboració i mobilització científica per a avançar en l'enteniment del virus causant de la COVID-19 i la innovació científica han permès desenvolupar vacunes eficaces i segures, tècniques de diagnòstic, noves teràpies i avançar en sistemes de vigilància innovadors com el monitoratge d'aigües residuals que permeten anticipar-se als riscos. Aquests avanços haurien d'aprofitar-se per a desenvolupar noves estratègies que ens permetin respondre millor a patògens futurs. A més, s'ha posat en relleu el paper important que pot jugar l'ús de dades epidemiològiques integrades en temps real, la intel·ligència epidemiològica, que permet anticipar-se a riscos, monitorar l'impacte de la crisi i de les mesures de control i avaluar la seva eficàcia.

Quant als reptes que s'han posat de manifest podem destacar la falta d'integració de sistemes d'alerta primerenca i vigilància que ens haguessin permès contenir més ràpidament l'expansió del virus. Un altre aspecte amb un impacte molt negatiu en la resposta local i global a la COVID-19 ha estat la gran quantitat d'informació provinent de fonts no sempre veraces, amplificada amb l'ús de les xarxes socials, que ha fet que la població tingués un accés generalitzat a desinformació. Aquest fet, unit a la implementació de recomanacions discrepants, ha fet que la població minvés la seva confiança en les autoritats sanitàries.

Un altre aspecte a destacar han estat els obstacles quant a governança, tant a nivell local, com regional, nacional i internacional, que han impedit una resposta coordinada i que han fragmentat i creat desigualtats en tots els nivells. A nivell internacional hi ha diverses iniciatives que s'han posat en marxa o que s'estan desenvolupant per a intentar millorar la coordinació entre països per a respondre a noves amenaces de patògens amb potencial epidèmic o pandèmic, com el nou Centre d'Intel·ligència sobre Pandèmies i Epidèmies de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la nova Autoritat Europea de Preparació i Resposta davant Emergències Sanitàries (HERA) i els debats duts a terme actualment al voltant del nou tractat sobre pandèmies que l'OMS ha posat en marxa.

Quant als reptes que s'han posat de manifest podem destacar la falta d'integració de sistemes d'alerta primerenca i vigilància que ens haguessin permès contenir més ràpidament l'expansió del virus

Aterrant a un nivell més local, l'impacte de la crisi de la COVID-19 ha creat grans desigualtats en diferents segments de la societat. Comunitats més pobres i marginalitzades han pogut tenir un pitjor accés a l'atenció sanitària, i s'han vist més afectades per perillar els seus llocs de treball i ingressos. Aquests grups vulnerables poden viure en entorns més massificats i amb higiene deficient que amplifiquen el risc de transmissió comunitària.

L'impacte de la COVID-19 a les ciutats ha estat superior al de les zones rurals en tenir major densitat de població i en estar més connectades amb altres zones a causa de les xarxes de transports. La menor disponibilitat d'espais verds i entorns on passar temps a l'aire lliure de manera segura ha fet que l'impacte fos major. Desafortunadament, hi ha altres tipus de crisis que poden afectar entorns urbans i locals, com ara els efectes de la crisi climàtica: inundacions, sequeres, esdeveniments climàtics extrems com onades de calor/fred. A més, hi ha el risc d’accidents químics o radiològics o incendis. És obvi pensar que en les estratègies de preparació i resposta per a crisis ambientals i sanitàries que es desenvolupin en el futur, les ciutats han de tenir un paper molt important.

 

Nigèria. Foto: Oluwaseyi Aiyeobasan / Pixabay 

 

La COVID-19 ha fet que es desenvolupin diferents marcs d'actuació i recomanacions que s'haurien de dur a terme per a enfortir la preparació dels entorns locals a riscos sistèmics. L'OMS va crear recomanacions per a autoritats locals per a enfortir la preparació enfront de la COVID-19. UN Hàbitat ha creat un informe que recull lliçons apreses de la resposta local a la COVID-19 i propostes per remodelar els entorns urbans per tal de reduir els impactes de futures pandèmies, reduint contagis, efectes econòmics, socials i ambientals adversos, i creant ciutats més sostenibles. En un context més ampli de riscos sistèmics, l'OMS ha creat un marc amb vuit àrees de treball per a ciutats i entorns urbans: governança i recursos, coordinació multisectorial, alta densitat de població i moviment, estratègies per a involucrar a la comunitat local i comunicar riscos, com centrar-se en grups vulnerables, accés a evidència científica i informació contrastada, el comerç i la indústria i l'organització i l'accés a serveis sanitaris o essencials. Finalment, és important destacar un nou curs de l'OMS sobre maneig d'emergències sanitàries i desastres per a ciutats resilients, en el qual es presenten riscos als quals les ciutats poden enfrontar-se i quins coneixements i estratègies existeixen per a poder manejar-los i aconseguir ciutats resilients des del punt de vista de la salut.

En resum, s'ha de posar l'accent en el fet que l'impacte de la COVID-19 ha estat enorme en tots els àmbits de les nostres vides, però hem d'extreure lliçons que ens permetin millorar els nostres sistemes de preparació i resposta existents o desenvolupar nous marcs d'actuació. Els àmbits locals poden veure's afectats per diferents tipus de crisis i tenen un paper molt important en com manejar els riscos i crear localitats preparades i resilients des de la perspectiva de la salut pública.