Quines vacunes necessitem més enllà dels 14 anys?

No fa gaire, un mes potser, vaig sentir a un grup d'amics que comentaven el cas d'un conegut. Al seu veí, un jove de 37 anys li havien diagnosticat xarampió. Nosaltres estem vacunats?, reflexionava un dels joves. Hauríem de vacunar-nos ara?, comentava un altre.

La realitat és que la majoria d'adults ignoren o no recorden si estan correctament vacunats, quines vacunes van rebre, i molt menys si els van recomanar alguna vacuna per quan fossin adults. És cert que tots disposem d'un carnet de vacunació infantil on es van registrar les vacunes rebudes i d'on podem rescatar la informació que ens pot ajudar en determinades ocasions. No obstant això, en no pocs casos el carnet s'ha extraviat i ha caigut en l'oblit.

Si no disposem del carnet de vacunació, hi ha dos factors que ens poden ajudar a determinar les vacunes que requerim els adults: l'any de naixement i la zona geogràfica on hem nascut i crescut. Va ser l'any 1965 quan es va iniciar al nostre país la vacunació infantil de manera sistemàtica i es va institucionalitzar mitjançant els coneguts calendaris de vacunació, en què es plasma les vacunes que haurien de rebre tots els nens. Aquests calendaris no són rígids, sinó que han anat variant al llarg dels anys amb la introducció de noves vacunes, la modificació de pautes o el canvi d'unes per altres. A més, poden existir petites diferències entre comunitats ja sigui en la inclusió o no inclusió de determinades vacunes o en l'administració temporal de les mateixes. Per aquest motiu l'any i la comunitat de naixement i residència siguin factors.

La base de tot això, podem afirmar que els majors de 50 anys mai van ser vacunats de forma reglada i per tant podríem preguntar-nos: Són tots ells candidats a les mateixes vacunes que els nens? Són susceptibles a totes les malalties infeccioses? Hauríem de vacunar-los de tot? En els anys anteriors a 1965, la incidència de malalties infeccioses infantils com xarampió, rubèola, parotiditis i varicel·la, entre d'altres, era molt alta i la majoria de nens les patia, de manera que adquirien immunitat per a tota la vida. Per aquest motiu, aquest grup d'adults té  una gran probabilitat d'estar protegit enfront d'aquestes malalties de forma natural. No passa el mateix amb altres malalties com el tètanus o la diftèria, per la qual cosa encara que les hàgim patit haurem de pensar en la vacunació periòdica que ens permeti mantenir la immunitat al llarg de la vida. Després de la primovacunació amb tres dosis als 0, 1 i 6 mesos, es recomana una dosi als 45 anys i una altra als 60-65. És a partir d'aquesta edat quan convé recordar la necessitat de vacunar-se contra la grip cada any. I també davant el pneumococ, seguint les pautes que ens indicarà el nostre metge.

Un altre grup d'edat en què s'observa una particularitat vacunal serien tots aquells nascuts entre 1966 i 1977, per la seva relació amb la vacuna triple vírica. Aquesta vacuna, que conté antígens davant del xarampió, la rubèola i la parotiditis, no es va incloure en calendari vacunal fins a l'any 1981, quan es va immunitzar als nens de 12 mesos. Això significa que els adults que actualment tenen entre 35 i 50 anys poden ser susceptibles al xarampió, la rubèola i la parotiditis i seria recomanable administrar-los la vacuna triple vírica. A més, cal recordar que als 45 anys ens correspon una dosi de record de la vacuna antitetànica.

I què passa amb els menors de 35 anys? Aquest grup de població va ser correctament vacunat i va rebre l'última dosi de vacuna als 14 anys. Hauria de pensar en vacunes en cas de viatge o activitat professional. En qualsevol cas, serà el nostre metge qui ens dirà quines són les vacunes indicades. En definitiva, l'edat ens va a ajudar a revisar la nostra situació vacunal, però el que ens donarà una informació segura i fidedigna serà el nostre carnet de vacunació. Pel que cal donar-li la importància que té i no considerar-lo com una simple anècdota de la nostra història personal.