Prohibit avorrir! Converteix les teues presentacions en relats

No patisques per ells. Si durant la teua presentació et dones compte que alguns dels assistents estan amb el cap baix, no vages a creure que els ha envaït una tristesa sobtada. Segurament siga només que t'han canviat per Twitter, per Facebook o pel diari esportiu. El seu telèfon intel·ligent els oferia més estímuls que tu. A mi també m'ha passat.

Qui més i qui menys té accés a desenes de canals de televisió i ha fet del zàping un costum que resulta difícil limitar al saló de casa. D'un temps a ara ens hem habituat a treballar amb múltiples aplicacions i pestanyes obertes simultàniament en l'ordinador. Ja hi ha qui diu que per culpa d'internet sofrim de “atenció parcial contínua”.

D'altra banda, la xarxa posa a distància d'un parell de clics qualsevol tipus d'informació que podríem processar sense necessitat de llevar-nos el pijama. A una persona que fa l'esforç de desplaçar-se per vindre a escoltar-nos li hem d'oferir alguna cosa a canvi. No n'hi ha prou amb dir-li allò que perfectament podria aprendre pel seu compte. Cal transmetre-li-ho. Si no som capaços de captar el seu interès, en qüestió de segons canviarà de canal sense la menor contemplació.

El document que acompanya a aquest text recull alguns suggeriments per a augmentar les nostres possibilitats d'èxit. Potser la més important de totes elles siga la de concebre la presentació com un relat. Aplicant una estructura i algunes tècniques més pròpies de la literatura, el teatre o el cinema, es pot aconseguir una audiència repleta de caps ben alts i ulls clavats en nosaltres. L'objectiu no és convertir les presentacions en un espectacle, és augmentar la seva efectivitat i fer que el nostre discurs arribe. Els oradors mandrosos ja no tenen qui els escolte. Per a vèncer a la resta d'estímuls que competeixen per l'atenció de l'audiència fan falta enginy i, sobretot, treball.

Altres posts de l'autor