COVID-19: Novetats científiques

[Estigues al dia de les novetats científiques sobre COVID-19 i altres temes clau de salut global. Clica aquí per rebre actualitzacions d'ISGlobal per email.]

La pandèmia del coronavirus avança al món. Afortunadament, també ho fan els estudis i l'evidència científica sobre el virus (SARS-CoV-2) i la malaltia (COVID-19).

En aquest espai, que anem actualitzant periòdicament, fem un resum de la informació més rellevant que es produeix.

 

[Evidència publicada entre el 07/07/2022 i el 20/07/2022]

Microbiota i COVID-19

Un estudi amb mostres de sang prepandèmiques revela l'existència de cèl·lules T que reconeixen microbis comuns a l'intestí i la pell, i que també reconeixen la proteïna Spike del virus. Aquestes cèl·lules podrien modular la nostra resposta al SARS-CoV-2, la qual cosa ajudaria a explicar per què és tan diversa la gravetat de símptomes després de la infecció.

Immunitat contra òmicron

Tres estudis de Qatar posen més llum sobre la immunitat davant les subvariantes d’òmicron. L'eficàcia de la immunitat híbrida (infecció més vacunació) contra les infeccions per BA.2 va ser de més del 70%, comparat amb tres dosis d’ARNm (52%) o amb la infecció sola (46%). En les persones infectades durant la primera onada d’òmicron, la protecció contra una reinfecció amb BA.4/BA.5 va ser del 76%, comparat amb el 15% en les persones infectades per una variant anterior a òmicron. I, en les persones no vacunades, la protecció contra les reinfeccions disminueix a menys del 10% en el mes 32, però la protecció contra la malaltia greu continua sent forta, independentment de la variant. Els dos últims estudis encara no han estat revisats per parells.

Treure el nas

Un aerosol nasal que conté òxid nítric va accelerar l'eliminació del virus en nassos de pacients recentment infectats pel SARS-CoV-2 (en tres dies enfront dels set dies del grup placebo), segons un assaig clínic realitzat a l'Índia que va incloure persones no vacunades amb alt risc de malaltia greu.

Quatre per als més grans

Un estudi suec confirma que, en comparació amb una tercera dosi, una quarta dosi d'una vacuna COVID-19 d’ARNm administrada durant l'onada de òmicron va reduir el risc de mort en persones grans i persones en residències durant els dos primers mesos (71%), a partir dels quals la protecció va disminuir lleugerament.

Ex aequo

Les vacunes COVID-19 que més vides van salvar el 2021 van ser la d’AZ-Oxford i la de Pfizer-BioNTech (6-7 milions cadascuna), segons estimacions de The Economist.

El camí a seguir

Una vacuna a base de nanopartícules amb els dominis d'unió al receptor d’Spike del SARS-CoV-2 i de set altres sarbecovirus animals va induir respostes immunitàries robustes i va protegir ratolins i macacos de la infecció per SARS-CoV-2 i SARS. La vacuna va induir anticossos contra epítops conservats, la qual cosa suggereix que podria usar-se contra futurs brots zoonòtics per sarbecovirus.

Risc creixent

Els brots zoonòtics a l’Àfrica han augmentat un 63% entre 2012 i 2022 en comparació amb el període 2001-2011. Un clar exemple d'això són els dos primers casos de la malaltia del virus de Marburg a Ghana.

Danys col·laterals

El 2021, 25 milions de nens i nenes no es van vacunar contra la diftèria, el tètanus i la tos ferina, cosa que suposa la major reculada en tres dècades, segons l'OMS/UNICEF.

Brot de verola del mico

Es va trobar ADN viral amb freqüència en la saliva, el semen i altres fluids biològics de 12 pacients amb infecció confirmada, i fins a 16 dies després de l'inici dels símptomes, segons un estudi dut a terme a Barcelona. El següent pas és determinar si les mostres contenen virus infecciós.

Estudis previs suggereixen que una sola dosi de la vacuna contra la verola del mico produïda per Bavarian Nordic protegeix bé, i que la segona dosi serveix principalment per ampliar la durada de la protecció. Aplicar una sola dosi permetria estirar el limitat subministrament global de vacunes en aquest moment.

[Estigues al dia de les novetats científiques sobre COVID-19 i altres temes clau de salut global. Clica aquí per rebre actualitzacions d'ISGlobal per email.]

 

[Evidència publicada entre el 25/05/2022 i el 14/06/2022]

Quan va començar?

No es van detectar anticossos neutralitzadors específics del SARS-CoV-2 en més de 40.000 mostres de donants de sang a Wuhan (la Xina) entre setembre i desembre de 2019, la qual cosa indica que el virus no es va propagar àmpliament fins al 2020.

Subvariants d’òmicron

Experiments de laboratori mostren que el BA.2 es replica més eficientment als teixits nasals i bronquials que el BA.1, cosa que explicaria per què va superar al BA.1. No obstant això, com confirmen les dades dels Estats Units i Alemanya, la virulència intrínseca d’òmicron (BA.1 o BA.2) és menor que la de delta, i les probabilitats d'hospitalització i mort van ser fins a un 80% menors amb òmicron (BA.1 o BA.2) en comparació amb delta, fins i tot entre els no vacunats.

Quant a les subvariants BA.4/BA.5, semblen tenir un avantatge de creixement sobre la subvariant BA.2.12.1, i escapar millor als anticossos de persones que han rebut tres dosis de la vacuna (es redueix 2-3 vegades l'activitat neutralitzadora). Per tant, és probable que es produeixin més infeccions i reinfeccions a mesura que les subvariants BA.4/BA.5 superin la BA.2.

Un patogen de mamífers

Una anàlisi de mostres de SARS-CoV-2 aïllades de cérvols i visons revela que es requereix una adaptació mínima perquè el virus es transmeti eficaçment en aquests animals, el que dona suport a la idea que el virus pot infectar a una àmplia gamma de mamífers.

Ensumant la Covid

Els gossos han estat capaços d'identificar les persones positives de Covid olorant mostres de suor, amb una sensibilitat global del 97% (fins al 100% en individus asimptomàtics) respecte a les proves de PCR.

Vacunes i Covid prolongada

Segons un estudi que va utilitzar bases de dades electròniques de veterans estatunidencs, la vacunació va reduir el risc de Covid prolongada (als 6 mesos de la infecció) entorn del 15%, en lloc del 50% estimat. Tot i així, l'estudi es va fer quan delta era dominant i en una població amb una edat relativament alta (al voltant de 65 anys).

Tractament preventiu

Una única dosi intramuscular del còctel d'anticossos monoclonals d’AstraZeneca (Evusheld) en persones immunodeprimides pot reduir el risc d'infecció, hospitalització i mort fins a un 70-80%, segons un estudi amb veterans estatunidencs i un assaig multinacional.

Tractaments futurs?

Un estudi identifica tres fàrmacs que podrien modular vies biològiques que es van trobar sobreactivades en pacients amb Covid que no van sobreviure.

Vacunes adaptades a les variants

Una vacuna trivalent, basada en un vector viral que expressa Spike de les variants original, beta i delta (NDV-*HXP-*Spike) va augmentar substancialment la protecció contra diferents variants, inclosa òmicron, en ratolins.

Moderna va anunciar que el seu reforç bivalent (que expressa l’Spike original i l’òmicron) va induir respostes d'anticossos contra òmicron superiors, comparat amb la vacuna original. L'empresa espera que la seva vacuna bivalent estigui llesta a la fi de l'estiu.

Brot de verola del mico

S'han notificat més de 1.300 casos a 30 països on la verola del mico no és endèmica, la majoria d'ells a Europa. A més, des de principis d'any s'han notificat 1.536 casos sospitosos en vuit països de la regió africana de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), dels quals s'han confirmat 59 casos i s'han notificat 72 morts, segons l'última actualització de la situació de l'OMS.

Els científics adverteixen que el virus pot trobar reservoris animals fora d'Àfrica, la qual cosa podria donar lloc a repetits brots en humans i a l'aparició de noves variants.

Els virus del brot actual tenen gairebé 50 mutacions en comparació amb la seqüència més pròxima d'un brot de 2018, més de l'esperat en un virus d'ADN. Una possible explicació implica mutacions introduïdes per l'acció d'un enzim de l'hoste (APOBEC3), la qual cosa suggeriria que el virus ha estat circulant en nivells baixos des de 2017.

[Estigues al dia de les novetats científiques sobre COVID-19 i altres temes clau de salut global. Clica aquí per rebre actualitzacions d'ISGlobal per email.]

 

[Evidència publicada entre el 11/05/2022 i el 24/05/2022]

Conseqüències de l'hospitalització

Un estudi dut a terme a la Xina estima que la meitat dels pacients de COVID-19 hospitalitzats durant la primera onada tenien almenys un símptoma persistent 2 anys després de la infecció (enfront del 68% als 6 mesos). Els símptomes més comuns eren fatiga i feblesa muscular, i dificultats per dormir.
Un altre estudi realitzat al Regne Unit, amb dades de més de 8 milions de persones adultes, mostra que el risc de desenvolupar ansietat, demència, trastorn psicòtic i trastorn bipolar era major en les persones hospitalitzades per COVID-19, però també en les hospitalitzades per altres infeccions respiratòries agudes greus. Això suggereix que la gravetat de la malaltia, més que el patogen, s'associa a seqüeles neuropsiquiàtriques.

Antivirals en el món real

Sorgeixen les primeres dades sobre l'efectivitat dels antivirals orals davant d’òmicron. Paxlovid i l'anticòs monoclonal sotrovimab van ser més eficaços que molnupiravir tant en pacients hospitalitzats com en pacients no hospitalitzats d'alt risc.

La immunitat davant de les subvariants d’òmicron

Les subvariants BA.4/5 i BA.2.12.1 d’òmicron comparteixen una mutació amb la variant delta, la qual cosa podria ajudar a explicar per què els anticossos dels pacients infectats per delta són més eficaços per neutralitzar aquestes variants que els anticossos dels pacients infectats amb la subvariant BA.1 d’òmicron, segons un estudi encara no revisat per persones expertes.
No obstant això, els anticossos de les persones vacunades que es van infectar posteriorment amb la BA.1 poden neutralitzar les variants circulants anteriors i actuals.
I un estudi en personal sanitari confirma una vegada més que les cèl·lules T induïdes per les vacunes d’ARNm reconeixen bé la proteïna Spike d’òmicron, sense diferència notable entre 2 i 3 dosis.

Potència híbrida

Les infeccions d’òmicron BA.1 en persones vacunades indueixen anticossos neutralitzadors contra BA.1 i BA.2 en la mucosa nasal que no s'observen en les persones vacunades però no infectades. L'estudi, que encara no ha estat revisat, també va identificar un potent anticòs que no es veu afectat per cap de les mutacions de les diferents subvariants d’òmicron i, per tant, és un candidat atractiu per al desenvolupament clínic.

Millors reforços?

Una vacuna de virus vius atenuats desenvolupada per un equip alemany indueix una immunitat robusta en hàmsters, incloent respostes humorals sistèmiques i mucosals més fortes en comparació amb les vacunes d’ARNm o adenovirals. Aquest tipus de vacuna pot oferir avantatges sobre les vacunes actuals per contenir la pandèmia, particularment quan s'aplica com a reforç.
Un assaig fet amb persones vacunades amb la vacuna xinesa Coronavac (virus inactivat) mostra que una vacuna basada en adenovirus (Ad5-*nCoV) administrada per via oral és segura i altament inmunogènica.

Tres per als més petits

Pfizer-BioNTech ha anunciat resultats del seu assaig clínic que indiquen que una tercera dosi augmenta l'eficàcia de la seva vacuna d’ARNm en infants menors de cinc anys. Tres dosis de 3ug cadascuna (una desena part de l'administrada a les persones adultes) van induir una forta resposta immunitària i van tenir una eficàcia d'al voltant del 80% contra les infeccions per òmicron.

Preparar-se per a la tardor

Alemanya ha anunciat que comprarà dues noves vacunes Covid de cara a la pròxima tardor: una vacuna específica contra òmicron de Pfizer-BioNTech i una vacuna bivalent de Moderna (amb l’Spike original i d’òmicron).

Brot de verola del mico

Ja s'han notificat més de 150 casos de verola del mico en 12 països.

Les seqüències pujades fins ara a la plataforma nextstrain estan estretament relacionades, la qual cosa suggereix que va haver-hi una única introducció.

El virus es considera endèmic només en una dotzena de països d'Àfrica Occidental i Central, on es produeixen infeccions humanes de manera esporàdica. Encara no es coneix el reservori natural, però se sospita d'alguns rosegadors. L’ECDC adverteix que podria tornar-se endèmic a Europa si el brot actual continua i el virus es transmet a animals susceptibles.
El risc de verola del mico per a la població en general és baix, mentre que el risc general en persones que tenen múltiples parelles sexuals és moderat, segons l'última avaluació de l’ECDC.

Aquí un bon article sobre les raons per no alarmar-se.

[Estigues al dia de les novetats científiques sobre COVID-19 i altres temes clau de salut global. Clica aquí per rebre actualitzacions d'ISGlobal per email.]

 

[Evidència publicada entre el 27/04/2022 i el 10/05/2022]

Òmicron i les seves subvariants

La subvariant BA.2 d’òmicron és prop d’un 40% més transmissible que la BA.1 i, segons experiments duts a terme en hàmsters, pot resultar lleugerament més patogènica. Alhora, la BA.2 ha donat lloc a altres subvariants que semblen ser encara més transmissibles: les subvariants BA.4 i BA.5 a Sud-àfrica, i la subvariant BA2.12.1 a Estats Units, que seria un 25% més transmissible que la BA.2.

Els estudis indiquen que les persones vacunades que han estat infectades amb la BA.1 d’òmicron semblen estar protegides contra la BA.2, altres subvariants d’òmicron i fins i tot altres variants d’interès com ara delta. En canvi, la infecció amb BA.1 per si mateixa ofereix una protecció limitada contra altres variants.

La majoria infectada 

Als Estats Units: el febrer de 2022, gairebé el 60% de les persones (el 75% de la població infantil i adolescent) tenien evidència d'una infecció prèvia per SARS-CoV-2, i aproximadament un terç es va infectar a partir de desembre de 2021.

A Europa: entre el 60% i el 80% de la població de la Unió Europea (UE) s'ha infectat amb el virus, segons la Comissió Europea.

A València, gairebé la meitat de la població ha estat infectada pel SARS-CoV-2 i el 96% té anticossos específics contra el virus degut a la infecció i/o a la vacunació. L’estudi també mostra que almenys el 75% de les persones tenen cèl·lules T de memòria específiques contra el virus.

El costat positiu de l’asma

L’asma al·lèrgica s’associa amb nivells més alts d’un mitjancer immunitari anomenat interleucina-13 a les vies respiratòries, el qual disminueix l’entrada cel·lular del SARS-CoV-2, la seva replicació i la transmissió de cèl·lula a cèl·lula. Això ajudaria a explicar perquè les persones amb asma al·lèrgica son menys susceptibles a la malaltia greu.

Bones notícies per a la COVID perllongada?

Les persones que van rebre dues dosis de la vacuna tenen una probabilitat 50% menor de manifestar símptomes de COVID perllongada entre 4 i 8 setmanes després de la primera infecció si es van infectar amb òmicron, comparat amb delta, segons les últimes dades d’Anglaterra. Tres dosis van reduir encara més la probabilitat de patir COVID perllongada per a les infeccions amb delta (però no per a òmicron). 

No per prevenir

La píndola de Pfizer (Paxlovid) no va aconseguir prevenir les infeccions simptomàtiques, segons un assaig controlat d’uns 3.000 participants que havien estat exposats al virus, incloent òmicron, a les seves llars.

Per confirmar

Un assaig aleatori al Brasil, amb gairebé 2.000 persones d’alt risc, en la seva majoria vacunades, va mostrar una reducció del 50% en el risc d’hospitalització si rebien una injecció de peginterferó lambda (una forma modificada d’una molècula produïda per la resposta innata) en els set dies següents a l’aparició dels símptomes, segons la farmacèutica que el produeix. Tot i que prometedors, els resultats han de ser revisats per persones expertes. 

Canvi climàtic i pandèmies

El canvi climàtic augmentarà considerablement el risc que els virus saltin d’una espècie a una altra en empènyer els animals a altres hàbitats i fer que es barregin amb altres espècies per primera vegada. S’estima que en els propers 50 anys es produiran uns 4.000 nous esdeveniments de transmissió viral entre espècies de mamífers (inclosos els humans), sobretot a l’Àfrica i l’Àsia, fins i tot si l’escalfament es manté per sota dels 2 °C.

[Estigues al dia de les novetats científiques sobre COVID-19 i altres temes clau de salut global. Clica aquí per rebre actualitzacions d'ISGlobal per email.]

 

[Evidència publicada entre el 06/04/2022 i el 26/04/2022]

Després de dos anys de pandèmia, el món ha superat els 500 milions de casos confirmats de COVID-19.

Sense signes d’immunitat de grup

Fins al novembre de 2021 (abans d’òmicron), el 44% de la població mundial s’havia infectat almenys una vegada, segons estimacions. La proporció de població infectada variava molt entre països (de >70% en 40 països a <20% en 39 països), però fins i tot en aquells amb nivells elevats d’immunitat (80%), no es va observar un descens abrupte en la taxa de transmissió, la qual cosa indica que no hi ha un valor clar d’immunitat de grup. 

Delta 2, òmicron 3

Dues dosis de la vacuna van ser suficients per reduir significativament la càrrega viral infecciosa en les persones que després de la vacuna es van infectar amb delta, en comparació amb les no vacunades. Per a òmicron, en canvi, van caldre tres dosis. L’estudi també mostra que la quantitat d’ARN viral al nas no sempre està correlacionada amb la quantitat de virus infecciós.

Una tercera dosi de vacuna d’ARNm no només amplifica les cèl·lules B de memòria que ja estaven presents després de la segona dosi, sinó que també en genera altres de noves, cosa que augmenta la potència i el repertori de les cèl·lules B de memòria específiques d’Spike. Després d’una tercera dosi, més del 50% dels anticossos neutralitzants analitzats en el compartiment B de memòria van ser capaços de neutralitzar òmicron.

Agafar un respir

L’Administració d’Aliments i Medicaments d’Estats Units (FDA) ha autoritzat la primera prova de diagnòstic que detecta infeccions per SARS-CoV-2 utilitzant mostres d’alè. La prova pot detectar correctament el 91,2% dels casos positius i el 99,3% dels negatius i proporciona resultats en menys de tres minuts, però requereix una màquina relativament gran i l’ha de fer personal qualificat. 

Un any després

Només el 30% dels pacients hospitalitzats per COVID-19 van dir haver-se’n recuperat completament un any després de l’alta hospitalària. Ser dona, l’obesitat i la ventilació mecànica invasiva van ser factors associats a patir seqüeles després de la malatia.

Al voltant de la meitat dels pacients amb COVID-19 presentaven ARN del SARS-CoV-2 a la femta una setmana després de la infecció, i el 4% seguia presentant ARN fecal 10 mesos després del diagnòstic, el que suggereix que la infecció prolongada en el tracte gastrointestinal podria tenir un paper en la COVID prolongada.

Nous tractaments a la vista

• L’empresa xinesa Kintor Pharmaceutical ha afirmat que el seu fàrmac, que bloqueja el receptor d’andrògens (hormones sexuals), va reduir el risc d’hospitalització i mort entre el 50% i el 70% en pacients amb símptomes lleus i moderats de COVID-19. 
• Una píndola desenvolupada per Shionogi (Japó), que inhibeix la proteasa 3CL, va mostrar una ràpida eliminació del SARS-CoV-2 quan es va administrar els primers cinc dies dels símptomes. I un altre inhibidor oral de proteasa (mesilato de camostat) va permetre una resolució més ràpida dels símptomes quan es va administrar durant els primers set dies.
• L’antidepressiu fluvoxamina redueix el risc d’hospitalització en pacients amb COVID-19 adults i simptomàtics quan es pren de forma primerenca, i podria ser una opció a llocs que tenen recursos limitats, segons una revisió de tres assajos clínics.
• Una única dosi intramuscular del còctel d’anticosos Evusheld d’AstraZeneca va reduir en 76% el risc d’hospitalització per COVID-19 en poblacions d’alt risc. És un dels pocs còctels d’anticossos monoclonals que continuen funcionant contra òmicron.

I noves vacunes candidates

• Arcturus therapeutics ha anunciat els resultats preliminars de la seva vacuna COVID-19 a base d’ARNm autoamplificant (2 dosis, de 5ug cadascuna). L’estudi, dut a terme a Vietnam quan circulaven les variants delta i òmicron, mostra una eficàcia del 55% contra la malaltia simptomàtica i del 95% contra la malaltia greu. La vacuna requereix menys ARN i hauria de ser més barata i fàcil de distribuir que altres vacunes d’ARNm. 
• Moderna ha anunciat que una dosi de reforç (50ug) amb la seva vacuna COVID-19 bivalent (amb Spike de la variant original i de beta) va induir nivells més alts d’anticossos neutralitzants contra òmicron (comparat amb un reforç amb la formulació original). L’empresa també està avaluant una vacuna bivalent que combina Spike de la variant original i d’òmicron.

[Estigues al dia de les novetats científiques sobre COVID-19 i altres temes clau de salut global. Clica aquí per rebre actualitzacions d'ISGlobal per email.]

 

[Evidència publicada entre el 23/03/2022 i el 05/04/2022]

Vigilància de prop

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha dit que està vigilant virus recombinants, inclòs un recombinant entre BA.1-BA.2 (XE) que es va observar per primera vegada al Regne Unit i que sembla ser un 10% més transmissible que la subvariant BA.2.

Un únic experiment

S’han publicat els primers resultats de la infecció controlada per SARS-CoV-2 en adults joves: 34 persones voluntàries sense infecció ni vacunació prèvies van ser exposades a la variant original del SARS-CoV-2. El resultat va ser que 18 d’elles (el 53%) es va infectar (2 van ser asimptomàtiques). El virus es va detectar primer a la gola, però els nivells més alts es van observar al nas, independentment dels símptomes. Es va recuperar virus viable del nas deu dies després de la infecció.

Efectes neurològics segons la variant?

Els micos infectats amb la variant original del SARS-CoV-2 van mostrar inflamació, microhemorràgies i hipòxia al cervell, fins i tot en animals que no van desenvolupar una malaltia respiratòria greu. Tanmateix, un estudi (encara no revisat) en hàmsters mostra que, mentre que la variant original produeix invasió i inflamació del bulb olfactori, això a penes es va observar amb delta o òmicron.

El risc en menors continua sent baix

Un ampli estudi dut a terme a Anglaterra no va trobar diferències en el risc d’hospitalització amb les variants alfa o delta en la població infantil, mentre que un altre estudi va descobrir que, en nens i nenes menors de 5 anys, òmicron va provocar prop de set vegades més infeccions, però amb desenllaços substancialment menys greus comparat amb delta. 

No és gens estrany

Els i les pacients amb COVID-19 coinfectats amb el virus de la grip tenen un risc quatre vegades més gran de necessitar ventilació mecànica i el doble de risc de morir, en comparació amb els qui només tenen COVID-19. D’aquí la importància de vacunar els grups vulnerables contra ambdós virus. 

Mai no és tard quan arriba

Un estudi a Itàlia que va seguir pacients hospitalitzats per COVID-19 suggereix que la vacunació els mesos següents a la infecció redueix el risc de desenvolupar símptomes de COVID prolongada. 

Híbrid és millor

Un estudi suec conclou que el risc de reinfecció i hospitalització per SARS-CoV-2 en persones prèviament infectades es va mantenir baix fins a 20 mesos, tot i que la vacunació va disminuir encara més el risc d’ambdós resultats. Aquest estudi se suma a les proves que la vacunació reforça la immunitat natural.

De la mateixa manera, una infecció per òmicron BA.1 en persones que no estaven vacunades indueix anticossos que poden neutralitzar les subvariants BA.2 o BA.3, però no les variants anteriors. En canvi, una infecció per BA.1 en persones prèviament vacunades provoca una forta activitat neutralitzant no només davant les subvariants d’òmicron sinó també davant les altres variants que circulaven abans (es tracta d’estudis encara no revisats per persones expertes).

Un nou tipus d’inhibidor

TMPRSS2 és una proteïna de la superfície de les nostres cèl·lules que el SARS-CoV-2 utilitza perquè sigui més fàcil l’entrada a la cèl·lula. Una molècula que s’uneix a aquest receptor és capaç de prevenir i tractar les infeccions per diferents variants del SARS-CoV-2 quan s’administra a ratolins en forma d’esprai intranasal.

Per si hi havia cap dubte

L’assaig controlat més gran dut a terme fins ara confirma que el tractament precoç amb ivermectina no redueix el risc d’hospitalització per COVID-19. 

Semblants, però no idèntiques

Una comparació detallada dels anticossos induïts per les dues vacunes d’ARNm aprovades (Pfizer-BioNTech i Moderna) revela algunes diferències: Moderna sembla induir més anticossos IgA de certs tipus, i més anticossos que activen el sistema immunitari innat.

Noves estimacions

Les últimes dades del Regne Unit mostren que l’eficàcia de la vacuna contra òmicron es va subestimar a causa de les hospitalitzacions incidentals, sobretot en les persones adultes de 18 a 65 anys. En redefinir la causa de l’hospitalització, l’eficàcia de la vacuna és del 82% més de sis mesos després de la segona dosi i fins al 90% quatre mesos després d’un reforç. Un altre estudi a Alemanya confirma l’elevada protecció davant de l’hospitalització conferida pel reforç, per a totes les edats. 

Cérvols

Un estudi demostra que els cérvols de cua blanca poden transmetre el virus mitjançant aerosols i secrecions nasals i orals fins a cinc dies després de la infecció.

[Estigues al dia de les novetats científiques sobre COVID-19 i altres temes clau de salut global. Clica aquí per rebre actualitzacions d'ISGlobal per email.]

 

[Evidència publicada entre el 09/03/2022 i el 22/03/2022]

La xifra real de morts

Una anàlisi de l’excés de mortalitat a 74 països estima que 18,2 milions de persones van morir a tot el món a causa de la pandèmia entre gener de 2020 i desembre de 2021. La taxa d’excés de mortalitat més alta es va registrar a Rússia i Mèxic (amb 375 i 325 morts per cada 100.000 persones, respectivament). 

Reduir el risc de variants virals

Un parell d’estudis assenyalen que cal vigilar de prop els pacients immunodeprimits per reduir el risc de variants virals emergents. En quatre pacients tractats amb sotrovimab es van detectar mutacions virals entre 6 i 13 dies després del tractament. En un altre pacient immunodeprimit tractat amb remdesivir es va detectar una mutació que confereix resistència al fàrmac.

El risc d’aparició de variants es pot reduir si el ritme de vacunació és ràpid i es mantenen mesures preventives mentre es vacuna, segons un estudi de modelització. 

De la mare al nadó: possible però rar

Una anàlisi de diversos estudis conclou que la transmissió del SARS-CoV-2 de la mare al nadó es produeix molt rarament (al voltant de l’1,8% de les vegades) i que els parts vaginals i la lactància materna no augmenten el risc per al nadó. 

Nivells de sucre després de la infecció

Una anàlisi de més de 35.000 persones diagnosticades amb COVID-19 a Alemanya mostra una major incidència de diabetis de tipus 2 en comparació amb els controls (15,8 davant de 12,3 per 1.000 persones/any). Un altre estudi amb veterans nord-americans confirma un augment del 40% en el risc de desenvolupar diabetis l’any posterior a la infecció. Aquests resultats subratllen que cal vigilar activament els nivells de glucosa en els pacients després que es recuperin d’una COVID-19 lleu o greu. 

Un altre tractament prometedor en desenvolupament?

Un equip xinès ha desenvolupat un anticòs capaç de reconèixer i unir-se simultàniament a dos regions molt conservades d’òmicron i de totes les altres variants. L’anticòs pot arribar al pulmó per via inhalada i ha demostrat ser molt eficaç en ratolins. 

Substitució de la segona dosi d’Sputnik

En cas de problemes de subministrament, la segona injecció de la vacuna Sputnik V (que utilitza un vector Adenovirus 5) pot substituir-se per una dosi de vacuna d’ARNm o, en menor mesura, per una dosi de la vacuna Oxford-AstraZeneca, segons un assaig dut a terme a Argentina. 

El poder de la vacuna

Les persones vacunades i infectades amb òmicron BA.1 desenvolupen nivells robustos d’anticossos neutralitzants contra la subvariant BA.2, la qual cosa suggereix un bon grau de protecció creuada. Ho diu un estudi que també assenyala que cal una tercera dosis de la vacuna de Pfizer-BioNTech per generar prou anticossos neutralitzants contra BA.1 o BA.2. Un seguit d’estudis recents confirma l’eficàcia de una tercera dosi contra òmicron: 

Un estudi a Finlàndia conclou que l’eficàcia de la vacuna contra la COVID-19 greu en persones grans disminueix lleugerament després de dues dosis, però es restableix després d’una tercera dosi i roman alta durant almenys dos mesos, fins i tot contra òmicron. 

Un estudi a Qatar mostra que les vacunes d’ARNm ofereixen una protecció similar davant de BA.1 i BA.2, i que l’eficàcia davant la malaltia greu es va mantenir en un 68% o més durant com a mínim 7 mesos en persones que només havien rebut dues dosis, i va augmentar a més del 80% després d’una dosi de reforç. 

Dades dels Estats Units assenyalen que el risc de ventilació mecànica invasiva o de mort després de la infecció per òmicron es va reduir en un 79% després de dues dosis i en un 94% després de tres, en comparació amb les persones no vacunades.

I dades recents del Regne Unit mostren que la protecció de la vacuna contra la mort va pujar del 59% (diversos mesos després de la segona dosi) al 95% (unes setmanes després de la tercera dosi).

En canvi, l’efecte d’una quarta dosi contra infeccions simptomàtiques d’òmicron sembla modest en persones joves, segons un petit estudi israelià amb personal sanitari.

Recordatori

S’han administrat 11.000 milions de dosis a tot el món, però només el 14,4% de les persones dels països de baixos ingressos han rebut almenys una dosi.

[Estigues al dia de les novetats científiques sobre COVID-19 i altres temes clau de salut global. Clica aquí per rebre actualitzacions d'ISGlobal per email.]

 

[Evidència publicada entre el 23/02/2022 i el 08/03/2022]

El més a prop possible?

Tres nous estudis (encara no revisats per persones expertes) aporten noves proves que el brot de SARS-CoV-2 va començar al mercat de Huanan a Wuhan (la Xina) i va estar relacionat amb el comerç d'animals salvatges. El primer estudi ha detectat SARS-CoV-2 en mostres recollides en gàbies, llocs i desguassos de la secció del mercat on es venen animals vius. L'altre mostra l'agrupació geoespaial dels primers casos a prop o dins d'aquesta secció del mercat, i vincula diversos casos a una sola parada. El tercer estudi mostra la presència de dos llinatges virals diferents (A i B) abans de febrer de 2020, la qual cosa suggereix que el SARS-CoV-2 va saltar almenys dues vegades d'animal a ésser humà a finals de novembre o principis de desembre de 2019. Els estudis no permeten identificar el tipus d'animal del qual va saltar el virus, però podrien ser ossos rentadors. Moltes persones expertes pensen que possiblement aquesta és l’evidència més propera que aconseguirem tenir sobre els orígens del virus.

Vigilant cérvols

Un equip canadenc ha identificat un llinatge nou i molt divergent del SARS-CoV-2 en cérvols de cua blanca. Les seves mutacions són molt diferents de les d’òmicron i altres variants de preocupació, la qual cosa suggereix que ha evolucionat de manera independent. L'estudi (encara no revisat per persones expertes) també suggereix que la variant es podria haver transmès del cérvol a l'ésser humà.

Òmicron sota la lupa

Dos nous estudis (a Nature i Science) que utilitzen microscòpics electrònics i l'anàlisi de raigs X revelen com òmicron pot unir-se fortament al receptor humà ACE2 i disminuir el reconeixement per part dels anticossos monoclonals. Les troballes poden servir de base per al disseny de vacunes eficaces contra totes les variants de SARS-CoV-2.

D’altra banda, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha declarat que la subvariant BA.2 d’òmicron no causa una malaltia més greu que l'original, però ha instat els països a continuar vigilant-la per separat.

Un nou lloc de replicació viral

Un estudi en macacos (encara no revisat per persones expertes) mostra que el SARS-CoV-2 pot replicar-se en teixit testicular i del penis, cosa que pot provocar una patologia greu. Això pot explicar la disfunció erèctil de la qual parlen alguns pacients de Covid.

Factors genètics i malaltia greu

Dos nous estudis identifiquen factors genètics que poden augmentar el risc de desenvolupar COVID-19 greu. Una anàlisi genòmica que va examinar més de 3.000 proteïnes sanguínies va identificar 11 marcadors, inclosa la proteïna ABO que determina el grup sanguini, associats a l'hospitalització i a la necessitat d'assistència respiratòria o a la mort. Un altre estudi de genoma complet va identificar 16 noves variants genètiques associades a la malaltia greu i que estan implicades en el control de la replicació viral o en la inflamació pulmonar i la coagulació intravascular.

Canvis en el cervell?

Un estudi en el qual es van comparar escàners cerebrals abans i després de la infecció pel SARS-CoV-2 en més de 400 pacients (i 300 controls) va detectar alguns canvis en l'estructura del cervell, com la reducció del gruix de la matèria grisa i marcadors de dany tissular a les regions connectades a l'escorça olfactòria. Queda per veure si aquest efecte queda revertit amb el temps.

Un tractament més per a la Covid greu

L'assaig RECOVERY mostra que el baricitinib (un medicament antiinflamatori utilitzat per a l'artritis reumatoide) va reduir el risc de mort en un 13% quan es va administrar a pacients hospitalitzats amb COVID-19 greu, a més del tractament estàndard.

Un menys contra la BA.2

Els experiments de laboratori amb 19 anticossos monoclonals (inclòs el sotrovimab) mostren que només el bebtelovimab recentment autoritzat (per Eli Lilly) és capaç de neutralitzar les tres sublínies de la variant òmicron (BA.1, BA.1+R346K i BA.2).

Vacunes en adolescents

Les vacunes estan reduint 180 vegades el risc d'hospitalització per Covid entre els i les adolescents de 12 a 17 anys, segons les últimes dades dels Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC). A més, només 1 cas per milió d'adolescents vacunats va desenvolupar la síndrome inflamatòria multisistèmica (SIC) enfront de 200 casos per milió en no vacunats.

Arriben les vacunes basades en proteïnes

Health Canada ha autoritzat la vacuna Covid-19 de Medicago amb partícules similars al virus produïdes en plantes. La vacuna va demostrar una eficàcia del 75,3% contra la COVID-19 de qualsevol gravetat per a la variant delta i del 88,6% contra la gamma.

Un alt cost per als nens i nenes

Es calcula que 5,2 milions de nens i nenes a tot el món han perdut al seu pare o la seva mare a causa de la COVID-19. Al Perú i Sud-àfrica es van registrar les majors taxes d'orfandat per càpita.

I per a les dones

Mentre celebrem el Dia Internacional de la Dona 2022, un estudi exhaustiu conclou que les desigualtats més importants entre dones i homes (ocupació, escolarització, violència de gènere) s'han vist amplificades per la pandèmia de Covid

[Estigues al dia de les novetats científiques sobre COVID-19 i altres temes clau de salut global. Clica aquí per rebre actualitzacions d'ISGlobal per email.]

 

[Evidència publicada entre el 09/02/2022 i el 22/02/2022]

Buscant virus d’alt risc

S’han aïllat virus molt similars al SARS-CoV-2 en ratpenats del nord de Laos. Aquests virus s’uneixen molt bé al receptor humà ACE2 i poden replicar-se eficaçment en cèl·lules humanes. Un altre estudi ha identificat més de 100 virus (alguns d’ells nous) a animals salvatges que es venen sovint als mercats xinesos, inclosos 21 virus considerats d’"alt risc" per a l’ésser humà.

Una pandèmia de salut mental

Un estudi d’una gran cohort de veterans als EUA troba que al 4,4% - 5,6% dels qui van sobreviure a la COVID-19 se’ls va diagnosticar algun trastorn neuro-psiquiàtric. Això significa que el virus pot haver contribuït a 2,8 milions de nous casos de trastorns de salut mental als EUA i a més de 14,8 milions a tot el món. 

Covid prolongada i vacunació

Les persones vacunades tenen menys probabilitats de desenvolupar Covid prolongada a curt, mig i llarg termini, segons una revisió de l’evidència disponible. Els estudis també suggereixen que la vacunació pot millorar els símptomes de Covid prolongada en la majoria dels casos, especialment si la vacunació va tenir lloc poc després del diagnòstic. Tanmateix, en alguns casos es va observar un empitjorament. 

Paxlovid també com a prevenció?

Estudis fets en hàmsters mostren que l’administració profilàctica de l’antiviral de Pfizer els va protegir completament de la infecció per les variants beta i delta, i que el tractament dels animals infectats va bloquejar per complet la transmissió a d’altres animals no tractats. 

Millorant?

El molnupiravir de Merck va reduir el risc d’hospitalització per COVID-19 en un 65%, segons un assaig de fase 3 fet a l’Índia amb més de 1.200 pacients amb símptomes lleus. Aquesta xifra és superior a l’eficàcia del 30% observada en un assaig anterior.

Podria funcionar

L’activació dels receptors ACE2 amb dos fàrmacs coneguts (imatinib i metzolamida) pot ajudar a tractar les complicacions metabòliques associades a la COVID-19. A més, al laboratori, aquests fàrmacs redueixen directament la infecció viral en inhibir la unió del virus a l’ACE2.

Definitivament no funciona

Un assaig dut a terme a Barcelona mostra que el plasma convalescent no redueix el risc d’hospitalització en pacients amb COVID-19 lleu. I un altre assaig clínic aleatoritzat a Malàisia mostra, de nou, que el tractament de pacients d’alt risc amb ivermectina no prevé la progressió a la malaltia greu.

La immunitat "natural" necessita un reforç

Dos estudis amb pacients convalescents (un al Regne Unit i un altre a Israel, durant l’onada de delta) mostren que la immunitat adquirida per la infecció i reforçada amb la vacunació ofereix una protecció robusta i duradora (> 1 any) contra la reinfecció. En l’estudi israelià, la reinfecció es va produir en el 0,4% dels participants infectats i vacunats, davant del 3,3% dels infectats però no vacunats. Les dosis addicionals en persones amb infecció prèvia no va suposar cap diferència.

Un estudi (no revisat per persones expertes) troba que les persones no vacunades infectades per òmicron tenen nivells baixos d’anticossos neutralitzants amb reactivitat creuada, la qual cosa suggereix que continuen sent susceptibles a la infecció per variants anteriors. En canvi, la vacunació prèvia a la infecció per òmicron millora considerablement la neutralització d’altres variants i la protecció contra elles. 

Més sobre les dosis de reforç

Al Regne Unit, les vacunes de reforç van evitar l’hospitalització d’unes 105.600 persones amb COVID-19 des de mitjan desembre, segons una anàlisi. Una altra anàlisi duta a terme a Espanya estima que els reforços d’ARNm redueixen a la meitat la probabilitat d’infectar-se per òmicron (un mes després del reforç) i que l’eficàcia és superior quan el reforç s’administra 6 mesos o més després de la vacunació primària. I, segons les dades dels CDC (EUA), el risc de mort per COVID-19 es va reduir en un 85% amb dues dosis, i en un 95% amb tres. Les persones de 65 anys o més van ser les que més es van beneficiar de la dosi de reforç. I les persones que reben 3 dosis de les vacunes actuals d'ARNm tenen un repertori divers de cèl·lules B de memòria que poden respondre ràpidament i produir anticossos capaços de neutralitzar variants tan diverses com ara òmicron. 

Mesurant la immunitat cel·lular

Un assaig basat en cèl·lules T permet distingir amb alta sensibilitat i especificitat entre les persones infectades pel SARS-CoV-2 i les vacunades. Aquest assaig podria ser una eina important per al seguiment de les persones vacunades i per establir marcadors de protecció immunitària.

La tecnologia d’ARNm s’expandeix

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va anunciar que Egipte, Kenya, Nigèria, Senegal, Sud-àfrica i Tunísia seran les primeres nacions africanes que rebran la tecnologia per produir vacunes d’ARNm, com a part d’un esforç global per ampliar-ne la fabricació a països d’ingressos baixos i mitjans. 

 

[Estigues al dia de les novetats científiques sobre COVID-19 i altres temes clau de salut global. Clica aquí per rebre actualitzacions d'ISGlobal per email.]

 

[Evidència publicada entre el 26/01/2022 i el 08/02/2022]

En les 10 setmanes transcorregudes des del descobriment d’òmicron, s’han registrat 90 milions de casos de COVID-19, més que en tot l’any 2020, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

La “germana” d’òmicron

La subvariant BA.2 òmicron sembla ser lleugerament més transmissible que la subvariant BA.1 prevalent, segons dades del Regne Unit i Dinamarca, però no hi ha indicis que causi una malaltia més greu; i l’eficàcia de la vacuna contra la BA.2 no ha canviat, segons l’últim informe del Regne Unit. Totes dues soques són tan diferents genèticament com ho són les anteriors variants alfa, beta i gamma entre si. Per tant, encara no està clar si les infeccions per BA.1 proporcionaran protecció contra BA.2 i en quina mesura.

Vigilant variants en aigües residuals

Els científics han detectat noves variants del SARS-CoV-2 a les aigües residuals de la ciutat de Nova York. Aquestes variants contenen mutacions que no s’han observat en mostres clíniques, i comparteixen moltes mutacions amb òmicron.

Dany indirecte

Les cèl·lules infectades per SARS-CoV-2 produeixen mitjancers solubles que fan que les cèl·lules veïnes perdin la seva capacitat de divisió, tot i que no estiguin infectades. Això condueix a una resposta inflamatòria que continua fins i tot quan ja no es detecta virus. De la mateixa manera, s’ha demostrat que la infecció pel SARS-CoV-2 indueix la desregulació de receptors olfactius, encara que les neurones olfactives no estiguin infectades. Aquestes troballes podrien ajudar a explicar la pèrdua de olfacte associada a la COVID-19.

COVID-19 i mortalitat

Segons un estudi dut a terme a Anglaterra, l’obesitat es va associar més fortament amb el risc de morir per COVID-19 entre les minories racials que entre els pacients blancs. Els pacients amb COVID-19 donats d’alta tenien més del doble de probabilitats de tornar a ser hospitalitzats o de morir en els mesos següents, comparat amb la població general, i més risc de patir malalties cardiovasculars.

Risc de covid prolongada

Un estudi suggereix que la reactivació de virus latents com el d’Epstein Barr durant la infecció aguda per SARS-CoV-2 podria contribuir a desenvolupar seqüeles prolongades, i que la diabetis tipus 2, els nivells d’ARN viral i certs autoanticossos són factors de risc. Un altre estudi descobreix que una firma d’anticossos prediu el risc de seqüeles, mentre que un altre troba que una combinació de mitjancers inflamatoris s’associa amb covid prolongada, amb una precisió del 80%. Un estudi nacional danès amb 37.522 nens i nenes infectats per SARS-CoV-2 conclou que la covid prolongada en nens és rara i, principalment, de curta durada.

Comptant les reinfeccions

Segons dades del Regne Unit, que ara inclouen les reinfeccions, al voltant de l’11% dels casos actuals són reinfeccions per òmicron, davant de l’1,5% amb delta.

L’ordre no altera el resultat

Un estudi mostra que la infecció pel SARS-CoV-2 augmenta la quantitat, la qualitat i el rang dels anticossos generats per la vacuna, tant si es produeix abans com després de la vacunació. 

Vacunes adaptades a òmicron

Pfizer ha llançat un estudi per provar la seva nova vacuna actualitzada per a òmicron. Tanmateix, dades preliminars de Moderna mostren que el reforç de macacos amb una vacuna específica per a òmicron no va proporcionar més immunitat o protecció contra aquesta variant, en comparació amb la vacuna actual. Això suggereix que, ara per ara, les vacunes adaptades a les noves variants no calen en persones amb immunitat prèvia per vacunació o infecció.

Un reforç intranasal

Un estudi dut a terme en ratolins (encara no revisat) mostra que una estratègia "Prime and Spike", que consisteix en una primera dosi intramuscular d’ARNm, seguida d’un reforç intranasal amb la proteïna Spike, indueix una memòria immunitària robusta a la mucosa del tracte respiratori. Mitjançant la combinació de diferents proteïnes Spike, aquesta estratègia podria conferir una àmplia immunitat creuada a les diferents variants del virus. 

El poder de la vacuna

Les persones adultes que han rebut un reforç tenen 97 vegades menys probabilitats de morir per COVID-19 que les no vacunades, segons dades dels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) fins al 4 de desembre. Per cada 100.000 persones, 9,7 de les no vacunades van morir per COVID-19, davant del 0,7 de les vacunades amb dues dosis i el 0,1 de les que van rebre un reforç. 

Un estudi de llars amb nens i nenes no vacunats estima que tenir un pare vacunat va reduir el risc d’infecció per delta en un 20%, mentre que tenir tots dos pares vacunats el va reduir en un 58,1%. 

Àfrica pot

L’equip d’Afrigen Biologics, a Sud-àfrica, ha creat una còpia gairebé idèntica de la vacuna ARNm de Moderna. El centre de transferència de tecnologia, posat en marxa per l’OMS, encara no pot produir suficients dosis per marcar una diferència aquest any (o probablement en aquesta pandèmia), però posa les bases per a una producció de vacunes d’ARNm millor distribuïda a nivell mundial en el futur. 

Prevenir sempre és millor

Tres accions podrien minimitzar l’impacte de futures pandèmies: una millor vigilància dels patògens zoonòtics, una millor gestió del comerç de la fauna salvatge i una reducció substancial de la desforestació. Aquestes accions preventives costen menys d’1/20 del valor de les vides que es perden cada any a causa de les zoonosis víriques emergents i tenen beneficis colaterals substancials, conclou una anàlisi. 

 

[Estigues al dia de les novetats científiques sobre COVID-19 i altres temes clau de salut global. Clica aquí per rebre actualitzacions d'ISGlobal per email.]

 

[Evidència publicada entre el 12/01/2022 i el 25/01/2022]

Els viatges d’òmicron

Segons dades de vigilància d’aigües residuals als Estats Units, òmicron probablement estava present a la ciutat de Nova York des del 21 de novembre, quatre dies abans que Sud-àfrica anunciés per primera vegada casos d’aquesta variant. 

Analitzant la major transmissibilitat d’òmicron

Les infecciones per òmicron semblen tenir càrregues d’ARN viral més baixes i una fase d’eliminació més curta que les infecciones per delta: la majoria de les persones deixen de ser infeccioses després de sis dies, segons un petit estudi dut a terme al Japó. A més, les persones vacunades i infectades per òmicron presentaven nivells de virus infecciosos comparables a les infectades per delta. Aquests resultats, encara no revisats per persones expertes, suggereixen que hi ha d’altres mecanismes que contribueixen a la major infectivitat d’òmicron.

La primera anàlisi a nivell molecular de la proteïna Spike d’òmicron mostra que la força d’unió al receptor ACE2 és comparable a la de delta, però que la mutació S:655Y, present a òmicron i gamma, augmenta el tall d’Spike i la replicació viral.

I la seva menor patogenicitat

Dos estudis publicats a Nature amb models de ratolí o hàmster apunten a una menor patogenicitat d’òmicron en comparació amb variants anteriors.

A Portugal, òmicron també es va associar a una reducció del 75% del risc d’hospitalització en comparació amb delta, així como a una menor durada de l’estada hospitalària. 

Un reforç per a òmicron

Tres estudis publicats a Cell confirmen que òmicron evadeix fortament els anticossos neutralitzants, però que una dosi de reforç rescata la capacitat neutralitzant en augmentar la magnitud i amplitud de la resposta d’anticossos.

En efecte, una tercera dosi d’ARNm va disminuir en un 50% el risc d’infecció per òmicron en comparació amb dues dosis, i en un 66% el risc d’infecció simptomàtica. La dosis de reforç també augmenta la protecció contra l’hospitalització per òmicron: fins a un 90% (comparat amb un 57% amb dues dosis) segons les dades dels Centers for Disease Control and Prevention (CDC), i roman per sobre del 85%- 90% segons dades del Regne Unit.

Resultats preliminars donen una idea de la durada de l’efecte de la dosi de reforç: els anticossos neutralitzants contra òmicron disminueixen gradualment els quatre mesos després de la tercera dosi, però romanen força elevats. 

A més, un petit estudi dut a terme a Israel revela que una quarta dosi no augmenta significativament la protecció contra les infeccions per òmicron, tot i un augment dels nivells d’anticossos.

Protecció preexistent contra la infecció

Les persones que no es van infectar malgrat una exposició elevada al virus podrien estar protegides per cèl·lules T de memòria que reaccionen de forma creuada amb antígens virals fora de Spike. Aquests resultats suggereixen que pot ser bona idea incloure altres antígens virals a més d’Spike a les vacunes de segona generació.

COVID-19 i embaràs

Les dones embarassades no vacunades i infectades amb COVID-19 corren un risc molt més gran de patir complicacions de la malaltia i de morir, segons un estudi escocès. La taxa de mortalitat de dones que van donar a llum en els 28 dies següents al diagnòstic de COVID-19 va ser de 22,6 per cada 1.000 naixements, davant del 5,6 per cada 1.000. A més, els nadons de dones embarassades amb COVID-19 tenen més probabilitats de néixer prematurament o de tenir un pes baix en néixer, entre d’altres efectes adversos, especialment quan la infecció té lloc en el primer i segon trimestre. 

El SARS-CoV-2 no infecta directament la placenta, però n’indueix la inflamació.

COVID i adolescents

Segons un estudi francès, una sola dosi de la vacuna contra la COVID redueix el risc de síndrome inflamatòria multisistèmica en adolescents (MIS-C) en més del 90%. Cap adolescent amb dues dosis de la vacuna no va experimentar MIS-C.

Fertilitat i vacunes

Un estudi amb una cohort de més de 2.000 dones als Estats Units i el Canadà indica que la vacunació amb COVID-19 no afecta la fertilitat dels homes ni de les dones, però que els homes infectats pel SARS-CoV-2 poden experimentar una disminució passatgera de la fertilitat. 

10.000 milions

S’han administrat gairebé 10.000 milions de dosis de vacunes a tot el món, dels quals 1.000 milions han estat enviats per COVAX a 144 països.

Però 118 països (d’un total de 195) -entre ells Rússia i Estats Units- no van pel camí d’assolir l’objectiu de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) d’haver vacunat el 70% de la població a mitjan 2022. 

 

[Estigues al dia de les novetats científiques sobre COVID-19 i altres temes clau de salut global. Clica aquí per rebre actualitzacions d'ISGlobal per email.]

 

[Evidència publicada entre el 22/12/2021 i l'11/01/2022]

Mutacions més enllà d’Spike

Un estudi identifica mutacions fora d’Spike que poden contribuir a augmentar el potencial de transmissió de les variants alfa, delta o òmicron. Aquestes mutacions augmenten els nivells d’ORF9b, una proteïna viral que suprimeix la resposta immunitària innata. 

Més evidència sobre òmicron

Cèl·lules diana i via d’entrada. Els estudis demostren que la proteïna Spike d’òmicron s’uneix més fortament que la d’altres variants al receptor ACE2. En canvi, el receptor TMPRSS2 la talla menys eficaçment (un procés que li obre una altra via d’entrada), la qual cosa pot ajudar a explicar per què causa una malaltia més lleu, ja que el TMPRSS2 es més comú a les vies respiratòries inferiors.

Període d’incubació. Això també pot ajudar a explicar per què el temps entre l’exposició i els símptomes s’ha escurçat a una mitjana de 3 dies (davant de 4 per a delta i 5 per a la variant original).

Símptomes. Els principals símptomes d’òmicron són mocs, mal de cap, cansament, esternuts i mal de coll. Només la meitat de les persones infectades van declarar tenir febre o tos, i menys del 21% van declarar haver perdut el gust o l’olfacte.

Gravetat. Més estudis indiquen que òmicron causa una malaltia menys greu. A Sud-àfrica, l’ingrés en cures intensives va ser del 18,5% en l’onada per òmicron, davant del 30% en l’onada per delta. Al Regne Unit, les persones amb infeccions per òmicron tenien una probabilitat d’entre un 15% i un 20% menor de ser hospitalitzades en comparació amb delta, i estades més curtes en el hospital. Als Estats Units, el risc d’hospitalització, ingrés a l’UCI i ventilació mecànica va ser significativament menor per a les persones infectades per òmicron en comparació amb delta, en tots els grups d’edat (inclosa la població infantil no vacunada). El risc d’ingrés a l’UCI es va reduir en un 50% (del 0,8% al 0,4%).

Els estudis duts a terme en ratolins i hàmsters també mostren que òmicron provoca una malaltia menys greu.

Eficàcia de la vacuna. Un estudi a Dinamarca revela que, a les llars afectades per òmicron, les persones vacunades i no vacunades tenien la mateixa probabilitat d’infectar-se, tot i que una dosi de reforç reduïa el risc d’infecció a la meitat. A més, les persones no vacunades tenien un 40% més de probabilitat d’infectar un altre membre de la família, independentment de la variant.

Les dades més recents del Regne Unit mostren que les dosis de reforç continuen sent altament efectives contra la malaltia greu per òmicron en persones adultes de més de 65 anys: al voltant del 90% de protecció als 3 mesos després d’una dosi de reforç, en comparació amb el 70% proporcionat per dues dosis als 3 mesos i 50% als 6 mesos. Les dades no assenyalen ara per ara la necessitat d’una quarta dosi entre les persones més vulnerables.

Cèl·lules T: el moment de brillar. Diferents estudis demostren que la majoria de les cèl·lules T induïdes per diferents vacunes o infeccions són capaces de reconèixer òmicron, la qual cosa subratlla el seu paper clau com a segona línia de defensa. 

Vacunes i COVID prolongada

Un estudi dut a terme a Israel (encara no revisat per persones expertes) mostra que les persones vacunades tenien una probabilitat entre un 50% i un 68% menor de manifestar símptomes prolongats com ara cansament, mal de cap, debilitat i dolor muscular persistent després de la infecció aguda, comparat amb les no vacunades.

Tractaments primerencs per a pacients de risc alt

Un assaig clínic controlat mostra que un tractament de 3 dies de remdesivir (que s’ha d’administrar per via intravenosa) va reduir en un 87% el risc d’hospitalització o mort entre pacients amb risc alt de progressar a COVID greu.

I l’Administració de Medicaments i Aliments (FDA) d’Estats Units ha aprovat el Paxlovid de Pfizer, el primer tractament oral per a pacients amb COVID-19 i risc alt d’emmalaltir greument.

Seguretat de la vacuna en població infantil

S’han notificat un total de 12 casos de miocarditis entre 8,7 milions de dosis de Pfizer administrades en nens i nenes de 5 a 11 anys als Estats Units. Això correspon a 4 casos en 1 milió (10 vegades inferior a la taxa observada en adolescents). 

Un regal per al món

L’Índia ha concedit l’aprovació d’emergència a Corbevax, una vacuna basada en la proteïna COVID-19 desenvolupada pel Baylor College of Medicine de Houston i fabricada per Biological E. La vacuna va tenir una eficàcia superior al 80% contra la malaltia simptomàtica, però les dades encara no s’han publicat. És important destacar que la vacuna es comparteix sense patent i representa una alternativa eficaç i de baix cost per als països de renda baixa. 

 

[Estigues al dia de les novetats científiques sobre COVID-19 i altres temes clau de salut global. Clica aquí per rebre actualitzacions d'ISGlobal per email.]

 

[Evidència publicada entre el 15/12/2021 i el 21/11/2021]

Òmicron

Una propagació vertiginosa. És probable que òmicron esdevingui la variant dominant a Europa el primer mes de 2022, segons el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC). Ja és la variant dominant als Estats Units, on representa el 73% de les infeccions diagnosticades.

Gravetat de la malaltia: encara no està clara. Un estudi de la Universitat de Hong Kong (encara no revisat per persones expertes), dut a terme en "teixits en un tub", mostra que òmicron es replica molt més ràpid als bronquis humans, la qual cosa podria explicar per què es transmet més que delta. L’estudi també suggereix que té una menor capacitat per infectar el teixit pulmonar, el que podria ser un indicador d’una menor gravetat de la malaltia.

A Sud-àfrica, les hospitalitzacions no han augmentat al mateix ritme que en les onades anteriors. La comunitat científica està investigant si la infecció prèvia per la variant beta (que es va estendre al país) podria conferir una protecció addicional. 

En canvi, un estudi de l’Imperial College de Londres no troba proves, ara per ara, que òmicron provoqui una malaltia menys greu.

Evasió d’anticossos, però no de cèl·lules T. El mateix estudi de l’Imperial College estima que la protecció de la vacuna (davant de la infecció simptomàtica) baixa al 20% per a dues dosis de la vacuna i es restableix al 55-80% després d’una dosi de reforç. Segons Moderna, una dosi de reforç de la seva vacuna COVID-19 (mitja dosi) multiplica per 37 els anticossos neutralitzants. S’espera que la protecció contra la malaltia greu i la mort continuï essent relativament alta, ja que les cèl·lules T semblen veure’s molt menys afectades per les mutacions d’òmicron, segons dades presentades a una reunió de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). De fet, les primeres dades de Sud-àfrica suggereixen que, amb dues dosis de la vacuna, la protecció contra la malaltia greu es manté al voltant del 70%.

Població infantil i COVID

L’anàlisi de 820.404 casos pediàtrics amb COVID-19 notificats per 10 països europeus entre agost de 2020 i octubre de 2021 conclou que les taxes de casos i d’hospitalització en població infantil van augmentar a mesura que augmentava la transmissió, però els desenllaços greus van ser rars: l’1,2% va ser hospitalitzat, el 0,08% va requerir cures intensives i el 0,01% va morir.

Infeccions en persones vacunades

Un estudi amb personal sanitari mostra que les infeccions en persones vacunades, tot i que lleus, augmenten la immunitat humoral. Les persones vacunades i infectades per delta van mostrar una major capacitat de neutralitzar aquesta variant, comparat amb les vacunades però no infectades.

Un estudi a Escòcia i Brasil mostra que, en les persones vacunades amb dues dosis d'AstraZeneca-Oxford, la protecció contra hospitalitzacions i morts també decau després de diversos mesos, la qual cosa confirma la necessitat d'una dosi de reforç.

Un anticòs monoclonal contra òmicron

L’Agència Europea de Medicaments (EMA) recomana l’autorització de sotrovimab (Xevudy), el fàrmac desenvolupat per GSK-VIR per al tractament de la COVID-19 en persones adultes i adolescents amb risc de malaltia greu. És un dels pocs anticossos monoclonals que continuen sent eficaços contra òmicron.

Més vacunes que han d’arribar

Una cinquena vacuna per a Europa. L’EMA ha aprovat la vacuna COVID-19 de Novavax, basada en proteïnes, per a persones a partir de 18 anys. Els resultats dels assajos clínics van mostrar una eficàcia de la vacuna de prop del 90% en un moment en què les variants alfa i beta eren les més comunes. La versió de la vacuna elaborada pel Serum Institute d’Índia també ha estat aprovada per l’OMS.

Una altra candidata basada en proteïnes. Medicago ha anunciat resultats positius d’eficàcia i seguretat en l’assaig de fase 3 de la seva vacuna COVID-19, que consisteix en partícules que imiten el virus. La vacuna es produeix a plantes de tabac i ha demostrat una eficàcia del 75,3% contra símptomes de COVID-19 amb la variant delta. 

Protecció àmplia contra variants? Una vacuna COVID-19 sense agulla, desenvolupada per la Universitat de Cambridge i DIOSynvax, ha entrat en la fase 1 dels assajos. La vacuna, que s’aplica a la pell mitjançant aire comprimit, indueix immunitat davant d’una major gama d’antígens virals, i s’espera que ofereixi millor protecció contra les variants del SARS-CoV-2 i altres coronavirus.

 

[Estigues al dia de les novetats científiques sobre COVID-19 i altres temes clau de salut global. Clica aquí per rebre actualitzacions d'ISGlobal per email.]

 

[Evidència publicada entre l'1/12/2021 i el 14/11/2021]

Òmicron: una idea més clara

Les primeres dades de laboratori i epidemiològiques comencen a oferir una imatge més clara de com es comportarà aquesta variant.

• Transmissibilitat. Les primeres dades del Regne Unit indiquen que òmicron té un avantatge de creixement sobre delta: el risc de transmissió domèstica a partir d’una persona infectada amb òmicron és tres vegades superior al d’una infectada amb delta, i el risc que un contacte proper esdevingui un cas secundari és el doble. Aquest avantatge de creixement es podria deure en part a una major capacitat de la variant per evadir la immunitat.
• Evasió de la immunitat. Les dades preliminars de Sud-àfrica i el Regne Unit assenyalen que òmicron té una major capacitat per evadir la immunitat per infecció prèvia (una taxa de reinfecció del 7% per a òmicron, en comparació amb el 0,4% per a delta, segons las primeres estimacions del Regne Unit). Pel que fa a la immunitat per vacuna, diferents laboratoris han publicat els primers resultats que mostren que el sèrum de persones convalescents o vacunades amb dues dosis té una capacitat molt menor de neutralitzar òmicron en comparació amb d’altres variants. Els sèrums de persones amb immunitat híbrida (infectats i vacunats, o vacunats i infectats), així com d’aquelles que van rebre una tercera dosi, van mantenir una bona capacitat neutralitzant contra òmicron. Així mateix, l’últim informe del Regne Unit mostra una caiguda gairebé total en la protecció contra la malaltia simptomàtica després de dues dosis d’AstraZeneca-Oxford, i una caiguda significativa (a un 30%) per a dues dosis de Pfizer-BioNTech. Amb una dosi de reforç, la protecció va tornar a augmentar, al 75% (en el primer mes d’haver rebut una dosi de Pfizer). S’espera que les vacunes protegeixin contra la malaltia greu però encara és aviat per saber-ho.
• Quant als tractaments basats en anticossos monoclonals, el sotrovimab (desenvolupat per GSK/VIR) continua sent eficaç contra òmicron, mentre que els còctels d’anticossos de Lilly i Regeneron, i un dels dos anticossos d’AstraZeneca, ja no resulten eficaços.
• Gravetat de la malaltia. A Sud-àfrica, les infecciones semblen ser més lleus. Tanmateix, és aviat per treure conclusions sobre la gravetat de la malaltia causada per aquesta variant, especialment en poblacions d’edat avançada o en persones sense immunitat prèvia.

Detectar més ràpid les infeccions

Una prova antigènica ràpida que amplifica el senyal es pot utilitzar per detectar el virus a la saliva amb gran sensibilitat.

Un equip d’investigació japonès ha desenvolupat una màscara que pot detectar rastres de SARS-CoV-2 quan es ruixa amb un tint fluorescent que conté anticossos davant del virus, extrets d’ous d’estruç.

Teixit gras

El SARS-CoV-2 pot infectar certes cèl·lules del teixit adipós, la qual cosa genera una resposta altament inflamatòria, segons un estudi que encara no ha estat revisat per persones expertes. Aquestes troballes podrien explicar la relació entre obesitat i COVID-19 greu. 

El truc és a la immunitat de les mucoses

Els individus prèviament infectats per SARS-CoV-2 desenvolupen una forta resposta a les mucoses (amb alts nivells d’anticossos IgA detectats a la saliva) després de la vacunació amb ARNm, la qual cosa pot ajudar a explicar la sòlida protecció contra la infecció que té aquest grup (infectat i vacunat). Un altre estudi mostra que l’administració intranasal d’una vacuna antigripal en ratolins potencia la secreció local d’IgA i protegeix contra diferents virus gripals. Això subratlla el potencial de les vacunes intranasals contra les variants del SARS-CoV-2.

Més tractaments desenvolupats o aprovats

Un fàrmac (4′-fluorouridina), que bloqueja la replicació viral, podria utilitzar-se com a antiviral d’ampli espectre contra els virus respiratoris, inclòs el SARS-CoV-2, segons experiments duts a terme en cèl·lules i animals. El tractament oral de fures infectades amb diferents variants del SARS-CoV-2 va resultar molt eficaç per reduir la càrrega viral.

La FDA (als Estats Units) ha aprovat Evushield, un anticòs dissenyat per a la protecció a llarg termini contra la infecció per COVID-19 en persones que no estan adequadament protegides per les vacunes, com ara les persones trasplantades i els pacients amb càncer. S’estan portant a terme experiments per determinar si continua sent eficaç contra òmicron. 

Després d’una anàlisi final de dades, Pfizer ha anunciat que el seu antiviral Plaxovid ha mantingut un 89% d’eficàcia prevenint hospitalitzacions i morts entre els pacients de COVID-19 d’alt risc. 

Assaig de combinacions de vacunes

L’estudi COV-boost fet al Regne Unit va provar set vacunes COVID-19 diferents (AstraZeneca-Oxford, Pfizer-BioNTech, Moderna, Janssen, Novavax, Curevac i Valneva) com a tercera dosi en persones que havien rebut o bé dues dosis d’AstraZeneca-Oxford o bé dues dosis de Pfizer-BioNTech. La resposta va variar segons el reforç i el grup d’edat, però totes les vacunes van induir un augment en el nivell d’anticossos (tret de Valneva en els individus immunitzats amb Pfizer).

També els hipopòtams

Dos hipopòtams del zoo d’Anvers (Bèlgica) han donat positiu per a la infecció per SARS-CoV-2. Són els primers casos registrats en aquesta espècie.

Les desigualtats augmenten

El 2020 es va produir el major augment de riquesa dels multimilionaris, segons l’últim Informe sobre la Desigualtat al Món: el 10% més ric del món posseeix el 76% de la riquesa, mentre que la meitat més pobre en posseeix el 2%. Mentrestant, 100 milions de nens i nenes addicionals van caure en la pobresa el 2020 (un augment del 10% respecte el 2019), diu Unicef.

 

[Estigues al dia de les novetats científiques sobre COVID-19 i altres temes clau de salut global. Clica aquí per rebre actualitzacions d'ISGlobal per email.]

 

[Evidència publicada entre el 17/11/2021 i el 30/11/2021]

Una nova variant anomenada òmicron

Fa uns dies es va identificar a Sud-àfrica un brot de casos infectats per una variant amb un elevat nombre de mutacions. Aquesta variant no prové de delta, sinó del virus original (anomenat B.1) i acumula més mutacions que qualsevol altra variant descrita (més de 30 mutacions només a Spike), moltes de les quals estan potencialment associades a una major capacitat d’evadir la immunitat o a una major transmissibilitat. Alguns experts creuen que pot haver evolucionat en una persona immunodeprimida amb infecció crònica. Encara no està clar si és més transmissible, més resistent a les vacunes o més virulenta que la variant delta. La comunitat científica està portant a terme estudis per comprendre millor l’impacte d’aquest conjunt de mutacions. Actualment la variant òmicron s’ha detectat a diverses regions del món, com Estats Units, Canadà, Europa, Israel i Austràlia. 

Com més petita sigui la taxa de vacunació, més gran serà el risc que apareguin noves variants virals i es propaguin. A l'Àfrica, només 1 de cada 4 treballadors i treballadores sanitàries té la pauta completa de vacunació contra la COVID-19. Menys del 10% de les persones que viuen al continent africà han rebut les dues dosis de la vacuna.

Entendre el dany pulmonar

Una anàlisi detallada dels pulmons de 18 pacients que van morir a causa de la COVID-19 mostra que el virus infecta directament les cèl·lules epitelials dels pulmons, impedint-ne la capacitat de reparar teixit danyat. Això, alhora, resulta en un menor flux d’oxigen i una trombosi excessiva.

Gran diversitat de dianes per a les cèl·lules T

L’anàlisi d’uns 56 milions de cèl·lules T procedents de 55 pacients de COVID-19 revela que les cèl·lules T específiques del virus poden reconèixer molts fragments de proteïnes (o epítops) repartits al llarg de tot el proteoma viral. Dels 85 epítops identificats a Spike, només cinc es veurien afectats per les mutacions en la variant delta.

Un futur més suau?

Un estudi dut a terme a Qatar mostra que les persones amb reinfeccions tenien un risc 90% menor d’hospitalització o mort que les persones infectades per primera vegada. Un terç de les reinfeccions van estar causades per la variant beta (B.1.351). Aquests resultats suggereixen que el virus pot adoptar un patró d’infecció més benigne quan esdevingui endèmic. 

Bé, però no tant

Les dades actualitzades de l’assaig de Merck mostren que el molnupiravir redueix un 30% les hospitalitzacions i morts per COVID-19, en lloc del 50% anunciat inicialment. 

ARN com a tractament?

Una sola dosi d’una petita molècula d’ARN prevé en ratolins la infecció i la malaltia per SARS-CoV-2, gràcies a l’activació del sistema immunitari innat. Aquesta molècula (denominada SLR-14) és fàcil de produir i podria utilitzar-se com a tractament primerenc després de l’exposició i per tractar pacients immunodeprimits. 

Una candidata a vacuna de cèl·lules T

Investigadors i investigadores alemanys publiquen els resultats de la fase 1 d’una candidata a vacuna basada en un pèptid, que indueix una resposta de cèl·lules T diversa, potent, per a totes les variants, i superior a la detectada després de la infecció per SARS-CoV-2 o de la vacunació amb vacunes ja aprovades. Actualment s’està portant a terme un assaig de fase 2 en pacients que no poden generar anticossos. 

x25

Entre les persones de 60 a 80 anys, el risc de morir per COVID-19 és 25 vegades més gran si no es vacunen, en comparació amb les que estan totalment vacunades, segons dades publicades per les autoritats espanyoles.

Mig milió

Les vacunes contra la COVID-19 han salvat gairebé mig milió de vides a Europa l’últim any entre els majors de 60 anys, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) Europa. 

Alimentant la resistència als antibiòtics

Els països del continent americà han registrat un augment de les infeccions resistents als antibiòtics a causa del seu mal ús durant la pandèmia, adverteix l’Organització Panamericana de la Salut (OPS). Més del 90% dels pacients hospitalitzats per COVID-19 al continent han rebut antibiòtics, mentre que només en el 7% dels casos calien per tractar una infecció secundària. 

Recuperació desigual

La Fundació Gates prediu que, el 2022, els ingressos mitjans tornaran als nivells anteriors a la pandèmia en el 90% de les economies avançades, davant de només el 30% de les economies d’ingressos baixos i mitjans.

 

[Estigues al dia de les novetats científiques sobre COVID-19 i altres temes clau de salut global. Clica aquí per rebre actualitzacions d'ISGlobal per email.]

 

[Evidència publicada entre el 03/11/2021 i el 16/11/2021]

28 milions d’anys de vida perduts

El 2020 es van perdre 28 milions de anys de vida per la COVID-19, a 31 països. Això vol dir més de cinc vegades els anys de vida perduts per l’epidèmia de grip estacional el 2015. L’impacte va ser relativament menor en persones de menys de 65 anys, tret d’a Rússia, Bulgària, Lituània i els Estats Units.

Les morts per COVID-19 a Espanya

S’estima que a Espanya el 2020 van morir per COVID-19 unes 80.000 persones (incloses les que van morir a causa de comorbiditats complicades per la COVID-19), segons estimacions actualitzades. La COVID-19 va ser la primera causa de mort a Espanya el 2020.

Estudi de mutacions més enllà d’Spike

Quatre mutacions a la proteïna de la nucleocàpside de la variant delta augmenten 10 vegades l’entrada i expressió d’ARN viral a la cèl·lula, segons un estudi que utilitza un nou sistema per crear partícules semblants al virus, desenvolupat per la premi Nobel Jennifer Doudna.

Neurones: afectades però no infectades?

Un procediment que permet visualitzar la replicació del virus al teixit nasal de pacients morts per COVID-19 mostra que les cèl·lules ciliades són la principal diana del SARS-CoV-2 a la mucosa respiratòria. L’estudi no va trobar evidència d’infecció en neurones olfactives, la qual cosa suggereix que no és un virus neurotròpic i que les neurones olfactives poden veure’s afectades sense ser infectades. 

Un gen d’alt risc identificat

Una variant d’un gen anomenat LZTF1 pot augmentar el risc de desenvolupar COVID-19 greu. El 60% de les persones amb antecedents asiàtics i el 15% de les persones d’ascendència europea porta aquesta versió del gen, que podria augmentar la susceptibilitat de les cèl·lules pulmonars a la infecció.

Dades de mortalitat en la infantesa

Una revisió de les morts al Regne Unit durant el primer any de la pandèmia mostra que el 99,995% de la població infantil i adolescent amb una prova de SARS-CoV-2 positiva va sobreviure. De les 61 morts registrades, 25 es van deure a la infecció per SARS-CoV-2 (taxa de mortalitat de dos per milió): 22 d’elles per COVID-19 i 3 per síndrome inflamatòria pediàtrica.

Protecció per cèl·lules T preexistents

Un estudi amb personal sanitari que va estar contínuament exposat al virus però que mai no va donar positiu per PCR o serologia, mostra que alguns individus tenien una població expandida de cèl·lules T dirigides contra les proteïnes responsables de la replicació viral i que podrien ajudar a eliminar el virus abans que es generin anticossos. La seqüència reconeguda per a aquestes cèl·lules T és comuna a tots els coronavirus estacionals humans i podria constituir una diana per a una vacuna universal contra els coronavirus.

Reinfecció

És probable que els nivells d’anticossos associats amb la protecció contra la reinfecció durin entre 1,5 i 2 anys de mitjana, mentre que la protecció contra infeccions greus pot durar més anys, segons un estudi al Regne Unit amb més de 7.500 participants. Tanmateix, el 24% dels participants no va desenvolupar anticossos antiSpike.

Més tractaments antivirals

Un antiviral oral desenvolupat per Pfizer va reduir el risc d’hospitalització per COVID-19 en un 89%, segons un comunicat de premsa de la companyia. El fàrmac inhibeix la replicació viral en interferir amb un enzim viral (o proteasa). Resultats publicats aquesta setmana mostren que el fàrmac exerceix una potent activitat antiviral contra diferents coronavirus, inclosos el MERS, SARS i variants del SARS-CoV-2.

Una altra vacuna per a COVAX

L’Organització Mundial de la Salud (OMS) ha atorgat ús d’emergència a Covaxin (la vacuna de virus inactivat desenvolupada per Bharat Biotech). La vacuna va mostrar una eficàcia del 77,8% contra la COVID-19 simptomàtica i del 93% contra la malaltia greu, segons els resultats de l’assaig clínic de fase 3.

Vacunes de segona generació

Un equip australià ha desenvolupat un pegat que administra la proteïna Spike directament a la pell i indueix la producció d’anticossos i cèl·lules T específiques del virus. Una sola dosi va proporcionar una protecció completa en ratolins.

Un equip del Boston Children's Hospital ha desenvolupat una vacuna que consisteix en el domini d’unió al receptor de la proteïna Spike fusionat a un nanocòs (un anticòs d’una sola cadena) que té per diana les cèl·lules presentadores d’antigen. La vacuna provoca una bona resposta immunitària en ratolins, es manté estable durant almenys set dies a temperatura ambient i pot liofilitzar-se.

Una vacuna d’ARNm que s’autoamplifica va protegir macacos contra la infecció per SARS-CoV-2, ja hagués estat administrada com a vacuna de dues dosis, o com a segona dosis després d’una primera dosi amb un vector adenoviral de ximpanzé. Ambdós règims (homòleg i heteròleg) s’estan avaluant en assaigs clínics de fase 1.

Els cérvols també

El 30% dels cérvols de cua blanca mostrejats a l’estat d’Iowa (Estats Units) van donar positiu per a ARN del SARS-CoV-2, probablement com a resultat de múltiples esdeveniments de transmissió d’humans a cérvols, unit a una transmissió sostinguda entre cérvols.

Bomba de rellotgeria per al xarampió

El nombre de nadons que no van rebre la seva primera vacuna contra el xarampió va augmentar en 3 milions l’any passat, l’augment més gran en 20 anys, segons un informe dels Centers for Disease Control and Prevention (CDC) de l’OMS / Estats Units.

 

[Estigues al dia de les novetats científiques sobre COVID-19 i altres temes clau de salut global. Clica aquí per rebre actualitzacions d'ISGlobal per email.]

 

[Evidència publicada entre el 20/10/2021 i el 02/11/2021]

El món ha arribat a 5 milions de morts oficials per COVID-19 i gairebé 250 milions de casos. És probable que els números reals siguin molt més alts.

Volant sota el radar

La transmissió comunitària del SARS-CoV-2 ja estava tenint lloc a diferents àrees d’Europa i els Estats Units el gener de 2020 i, a principis de març, els sistemes de vigilància només van detectar entre 1 i 3 infeccions per SARS-CoV-2 de cada 100, segons un estudi.

Una infecció estacional?

El clima va tenir un paper important en la modulació de la transmissió viral durant les primeres onades pandèmiques en els dos hemisferis, d’acord amb un estudi de modelatge. Les troballes prediuen que la COVID-19 es comportarà com una infecció estacional i ressalten el paper de la transmissió per aerosols.

Fins a l’orella interna

El SARS-CoV2 pot infectar directament les cèl·lules de l’orella interna, que coexpressen els receptors ACE2 i TMPRSS2. Aquesta troballa explicaria els problemes d’audició i equilibri en alguns pacients.

Bones notícies des del front del tractament

Un assaig clínic controlat al Brasil mostra que el tractament primerenc amb un antidepressiu barat (fluvoxamina) en pacients infectats i d’alt risc va reduir la necessitat d’hospitalització en un 32% (del 16% al 11%) comparat amb el placebo. La fluvoxamina té un efecte antiinflamatori.

D’altra banda, Merck ha signat un acord amb el ‘Medicines Patent Pool’ que permetrà als 105 països més pobres produir el medicament antiviral molnupiravir per només 20$ per tractament (5 dies), en comparació amb els 712$ per tractament que costa als Estats Units.

La vacuna guanya a la infecció

Els adults no vacunats amb una infecció prèvia per SARS-CoV2 tenen 5,5 vegades més probabilitats de contraure la COVID-19 que els adults completament vacunats sense infecció prèvia, conclou un estudi dels Centers for Disease Control and Prevention (CDC) als Estats Units. Sense la vacuna, les persones podrien tornar a infectar-se després d’entre 5 i 12 mesos, segons un altre estudi.

Més estimacions d’efectivitat

Un estudi a Escòcia estima que l’efectivitat general de la vacuna contra la mort per infecció de la variant delta és del 90% per a Pfizer-BioNTech i del 91% per a AstraZeneca-Oxford (del 87% i 90%, respectivament, per a les persones de més de 60 anys). Un altre estudi d’Israel mostra una efectivitat del 93% contra las infecciones per delta en més de 100.000 adolescents (que no havien estat infectats prèviament). I dades d’Israel també mostren que una dosi de reforç redueix encara més el risc d’emmalaltir greument, però aquest risc ja era molt baix en persones amb dues dosis i sense comorbiditats (3 per 100.000).

Transmissió a les llars

Un estudi que avalua la transmissió comunitària al Regne Unit mostra que les persones completament vacunades que s’infecten poden transmetre el virus a les llars, fins i tot a contactes completament vacunats. Tanmateix, la vacunació redueix el risc d’infecció per la variant delta i accelera l’eliminació del virus.

Els beneficis de barrejar

Una dosi de la vacuna d’AstraZeneca-Oxford seguida d’una dosis de la de Pfizer-BioNTech confereix una millor protecció contra la infecció per SARS-CoV-2 que dues dosis de la vacuna de Pfizer, segons un estudi francès amb personal sanitari. I Espanya acaba de recomanar que totes les persones vacunades amb la vacuna monodosi de Johnson&Johnson (al voltant de 2 milions de persones) rebin una dosi de reforç d’ARNm.

El costat fosc dels reforços

Els països rics han donat més dosis de reforç en 3 mesos que les dosis totals que s’han donat a països pobres en tot l’any, segons una anàlisi del Financial Times. Només 261 milions (14%) dels 1.800 milions de dosis promeses per les nacions riques han arribat a països de baixos ingressos.

 

[Estigues al dia de les novetats científiques sobre COVID-19 i altres temes clau de salut global. Clica aquí per rebre actualitzacions d'ISGlobal per email.]

 

[Evidència publicada entre el 06/10/2021 i el 19/10/2021]

Reduir el risc de trombes

Un assaig clínic aleatoritzat mostra que l’heparina en dosis terapèutiques va reduir la incidència de tromboembolisme major (28,7 davant del 42%) en pacients d’alt risc amb COVID-19.

Més sobre la Covid perllongada

Una revisió de 57 estudis amb més de 250.000 supervivents de COVID-19 conclou que més de la meitat dels pacients van experimentar seqüeles 6 mesos després de la recuperació, principalment trastorns de salut mental, pulmonars i neurològics. Un altre estudi mostra que ser dona, de mitjana edat, tenir dos o més comorbiditats i haver desenvolupat una malaltia més greu es va associar amb no haver-se recuperat 6 mesos després de l’alta hospitalària.

La resposta immunitària, de prop

Hi ha cèl·lules T i B de memòria específiques del virus a la medul·la òssia, la melsa, el pulmó i múltiples ganglis limfàtics fins a 6 mesos després de la infecció per SARS-CoV-2, segons un estudi. Es van detectar centres germinals específics del virus (on se seleccionen les cèl·lules B per produir anticossos d’alta afinitat) als ganglis limfàtics associats als pulmons, la qual cosa indica una coordinació in situ de la resposta immunitària per protegir contra futures infeccions.

Intervals més llargs

Un estudi amb personal sanitari al Regne Unit mostra que un interval més llarg (6-14 setmanes) entre les dosis de la vacuna COVID-19 de Pfizer indueix nivells més alts d’anticossos neutralitzants i cèl·lules T CD4 + que intervals més curts (3-4 setmanes).

Barrejar vacunes

Un estudia a Suècia troba que donar una primera dosi d’AstraZeneca seguida d’una segona d’ARNm va resultar més efectiu per prevenir la infecció simptomàtica que dues dosis d’AstraZeneca: 67% d’efectivitat per a la combinació AZ/Pfizer, 79% per a AZ/Moderna, i 50% per a AZ/AZ. Aquest és un dels primers estudis que mesura l’efectivitat de combinacions heteròlogues de vacunes. 

Vacuna: protecció contra la malaltia greu

Un estudi a França, amb una cohort d’11 milions de persones vacunades o no vacunades, confirma que les vacunes són molt efectives per protegir contra la malaltia greu en persones de 50 anys o més, fins i tot per a la variant delta (84% d’efectivitat en persones de més de 75 anys, 92% en persones d’entre 50 i 74 anys). I una revisió contínua de les vacunes COVID-19 aprovades a Europa mostra una efectivitat mitjana del 63% contra les infeccions asimptomàtiques, del 76% contra les infeccions simptomàtiques i del 91% contra les hospitalitzacions. En el cas de la variant delta, l’efectivitat contra la malaltia lleu es va reduir en un 10-20%, però es va mantenir contra la COVID-19 greu.

Un estudi que va seguir gairebé 5.000 participants vacunats mostra que, tot i que els nivells totals d’IgG anti-Spike van disminuir durant els 6 mesos posteriors a la segona dosi, els anticossos neutralitzants van disminuir molt més lentament. Ho confirma un altre estudi que, a més, va mostrar una robusta immunitat cel·lular (cèl·lules B i T de memòria) al SARS-CoV-2 i les seves variants (inclosa la delta) durant almenys 6 mesos després de la vacunació. De fet, les cèl·lules B de memòria específiques del SARS-CoV-2 van augmentar entre 3 i 6 mesos després de la vacunació amb ARNm, fins i tot quan els nivells d’anticossos van disminuir. Aquestes dades suggereixen que, tot i que les dosis de reforç poden induir un augment temporal d’anticossos, tindran poc impacte en les cèl·lules de memòria.

Tot i així, la protecció de les vacunes de virus inactivats produïdes per la Xina sembla disminuir més ràpidament. Aquesta setmana, el grup assessor de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha recomanat que les persones de més de 60 anys que hagin rebut les vacunes CoronaVac o Sinopharm rebin una tercera dosis de la mateixa vacuna o d’una altra per assegurar una protecció suficient. Aquestes vacunes representen gairebé la meitat dels 7.300 milions de dosis de vacuna COVID-19 administrades al món.

I contra la transmissió

Un estudi de cohorts a Suècia indica que les vacunes tenen un paper clau en la reducció de la transmissió a les llars: les persones sense immunitat tenien un risc 45-97% menor de contraure COVID-19 a mesura que augmentava el nombre de membres de la família vacunats.

Efectes colaterals de la pandèmia

La pandèmia de COVID-19 s’ha associat amb un augment dels casos de depressió (27,6%) i ansietat (25,6%) al món. Les dones i les persones joves en són les més afectades, segons una revisió sistemàtica.

Les morts per tuberculosi van augmentar per primera vegada en una dècada, segons l’últim informe mundial de l’OMS. El nombre de persones diagnosticades i tractades va disminuir a causa de la pandèmia. L’augment de morts es va concentrar principalment a 30 països, entre ells Angola, Indonèsia, Pakistan, Filipines i Zàmbia.

 

[Evidència publicada entre el 22/09/2021 i el 05/10/2021]

Múltiples entrades

A l’inici de la pandèmia, el virus va ser introduït a Espanya unes 500 vegades a partir de múltiples fonts internacionals, segons conclou un equip espanyol que va seqüenciar 2.170 mostres de SARS-CoV-2, obtingudes en la seva majoria abans de les mesures de confinament. L’anàlisi aporta evidència que las mesures de confinament van resultar efectives per controlar la propagació del virus.

Bacteris que protegeixen contra la COVID-19?

El nostre risc de desenvolupar COVID-19 greu pot dependre en part del tipus de bacteris que normalment habiten al nostre tracte respiratori (és a dir, el microbioma), segons una anàlisi de 142 pacients. Un pitjor desenllaç clínic es va associar amb nivells més baixos d’un bacteri oral anomenat Mycoplasma salivarium.

Estimar la probabilitat de reinfecció

Un estudi va analitzar dades disponibles sobre la durada dels anticossos per als altres sis coronavirus que infecten els humans. Els autors i autores estimen que, en condicions endèmiques, la reinfecció per SARS-CoV-2 probablement tindrà lloc entre tres mesos i cinc anys després del pic màxim d’anticossos, amb una mitjana de 16 mesos. Aquestes troballes ressalten la importància de vacunar totes les persones que ja han passat la COVID-19.

Bones notícies sobre tractaments

Merck ha anunciat que el seu antiviral oral molnupiravir redueix el risc d’hospitalització i mort comparat amb el placebo quan s’administra de manera primerenca durant cinc dies. Al grup placebo, 53 pacients (el 14 %) van ser hospitalitzats o van morir. Al grup tractat, 28 pacients (el 7 %) van ser hospitalitzats i cap n’havia mort el dia 29. El fàrmac interfereix en la replicació viral, per la qual cosa l’eficàcia no es veuria compromesa per mutacions a la proteïna Spike.

Prendre anticoagulants abans de contraure COVID-19 s’associa amb un risc menor (un 43 % menys) d’hospitalització, i rebre anticoagulants a l’hospital està relacionat amb una taxa de mortaldat més baixa, segons una anàlisi retrospectiva als Estats Units. Tanmateix, fins ara no hi ha assajos controlats per determinar el tipus, la dosi o la durada de la teràpia anticoagulant.

Vacunes prometedores per a països d’ingressos mitjans i baixos

Un assaig de fase 1 a Tailàndia (encara no revisat per persones expertes) mostra un bon perfil de seguretat i una potent immunogenicitat per a NDV-HXP-S, una vacuna basada en un virus inactivat (virus de Newcastle) que expressa la proteïna Spike del SARS-CoV-2. Aquesta vacuna es pot produir a baix cost amb la mateixa tecnologia que s’usa per a les vacunes contra la grip, i s’està produint localment a Tailàndia, Brasil, Vietnam i Mèxic. 

La farmacèutica Clover de la Xina ha anunciat que dues dosis de la seva vacuna, basada en una proteïna SARS-CoV-2 modificada amb un adjuvant CpG / Alum, ofereixen un 100 % de protecció contra la COVID-19 greu i un 79 % contra la malaltia simptomàtica. L’assaig va reclutar més de 30.000 participants adults i grans a quatre continents. La Coalició per a la Innovació en la Preparació davant les Epidèmies (CEPI) s’ha compromès a destinar fins a 328 milions de dòlars a donar-ne suport al desenvolupament i la iniciativa COVAX ha arribat a un acord per comprar-ne fins a 414 milions de dosis.

Les vacunes redueixen la transmissió

Utilitzant dades de més de 50.000 contactes de COVID-19, un equip investigador d’Oxford mostra que, malgrat valors CT (quantitat d’ARN viral) similars entre persones vacunades i no vacunades, la vacunació redueix la transmissió de la variant delta, tot i que en menor mesura que l’alfa. L’impacte de la vacunació en la transmissió sembla disminuir amb el temps. Les dades també mostren que els nens i nenes són menys susceptibles a les infeccions i resulten menys infecciosos. L’estudi encara no ha estat revisat per persones expertes.

Dades de dues dosis de J&J

Johnson & Johnson ha anunciat que un règim de dues dosis de la seva vacuna va ser 100 % efectiu contra la malaltia greu i que un interval de sis mesos sembla funcionar millor que un de dos mesos. La companyia també ha donat a conèixer més dades de l’estudi de la vacuna de dosi única, que mostren que l’eficàcia contra l’hospitalització es va mantenir alta, en un 76 %.

Compartir per interès propi

Utilitzant models de dinàmica del SARS-CoV-2 que tenen en compte l’accés a les vacunes (alt o baix), un estudi demostra que compartir les vacunes de manera equitativa és una estratègia d’alt rendiment. Reduiria la càrrega de malaltia als països que tenen menys accés a les vacunes, reduiria també el cost d’haver de vigilar constantment possibles importacions de casos i minimitzaria el risc d’evolució del virus.

Recordatori: el 97,7 % de les persones que viuen a països de renda baixa no ha rebut una sola dosi de vacuna.

 

[Estigues al dia de les novetats científiques sobre COVID-19 i altres temes clau de salut global. Clica aquí per rebre actualitzacions d'ISGlobal per email.]

 

[Evidència publicada entre el 08/09/2021 i el 21/09/2021]

Afinant la recerca de l’origen

Un equip de l’Institut Pasteur ha aïllat un parell de coronavirus a ratpenats de Laos que difereixen en només un o dos aminoàcids del domini d’unió al receptor del SARS-CoV-2. Aquests coronavirus de ratpenat s’uneixen eficaçment al receptor humà (hACE2) i faciliten l’entrada cel·lular, tot i que no inclouen un lloc de tall de furina. Aquestes troballes indiquen que alguns ratpenats del gènere Rhinolophus que circulen a la península d’Indoxina porten virus similars al SARS-CoV-2 i potencialment infecciosos per als éssers humans.

Un altre estudi que va analitzar genomes de virus aïllats de persones infectades al principi de la pandèmia (finals del 2019) suggereix que el SARS-CoV-2 podria haver “saltat” d’animals a humans diverses vegades. Las primeres seqüències virals es poden dividir en dos llinatges genèticament diferents. El llinatge B va esdevenir el dominant a nivell mundial i inclou mostres preses de persones que van visitar el mercat de Huanan, mentre que el llinatge A està vinculat a d’altres mercats de Wuhan.

De fet, cada any fins a 400.000 persones podrien infectar-se per coronavirus relacionats amb el SARS mitjançant “salts” d’animals a humans, sense que aquests esdeveniments esdevinguin brots detectables, segons una avaluació encara no revisada per persones expertes.

Per què Àfrica no ha de quedar-se enrere

La transmissió viral sostinguda i la creixent mobilitat a l’Àfrica han portat a l’aparició i propagació de moltes variants de preocupació i interès, segons mostra un estudi, que destaca la necessitat d’augmentar la cobertura de vacunes al continent. Durant la primera meitat de 2021, a tota Àfrica es van administrar aproximadament la mateixa quantitat de vacunes COVID-19 que a Califòrnia (EE. UU.), a pesar de tenir una població 30 vegades més gran.

Covid prolongada en nens: molt rara

Les dades del Regne Unit mostren que el percentatge de nens i nenes que pateixen algun símptoma 12 setmanes després d’haver emmalaltit de COVID-19 és extremadament baix per a la franja d’edat de 12 a 16 anys comparat amb un grup control (3 % davant de l’1,3 %), i fins i tot més baix que en el grup control per als qui tenen entre 2 i 11 anys (3,6 % davant del 4,1 %). El percentatge de menors que pateixen símptomes continus també va ser molt baix (3 % davant del 0,5 % als controls).

Autoanticossos en pacients COVID-19

Una proporció significativa de pacients COVID-19 hospitalitzats (al voltant del 50 %) genera autoanticossos IgG que són capacos de reconèixer autoantígens o citocines, i que estan correlacionats amb la resposta a les proteïnes del SARS-CoV-2.

Resultats negatius per al remdesivir

Un assaig clínic dut a terme a 48 llocs d’Europa amb 857 participants no mostra cap benefici clínic de l’ús de remdesivir en pacients que van ingressar a l’hospital per COVID-19, que van tenir símptomes durant més de 7 dies i/o que van requerir oxigen.

Més dades del món real sobre l’eficàcia de les vacunes

Un estudi de 969 pacients de COVID-19 ingressats a un hospital a New Haven (Estats Units), mostra que només 54 d’ells (el 5 %) estaven completament vacunats. D’aquests, 14 desenvolupar una malaltia greu i tres van morir. La mitjana d’edat d’aquests pacients va ser de 80 anys.

Entre gairebé 4.000 persones adultes estatunidenques amb un sistema immunitari competent, l’efectivitat de la vacuna contra l’hospitalització per COVID-19 (març-agost de 2021) va ser superior per a la vacuna de Moderna (93 %) que per a la vacuna de Pfizer-BioNTech (88 %) i la de Janssen (71 %).

L’últim informe de Public Health England mostra que, a les 20 setmanes, la protecció contra la infecció ha disminuït, però es manté alta contra l’hospitalització (>90 % per a Pfizer, 75-90 % per a AstraZeneca) i contra la mort (>90 % per a ambdues). Les dades suggereixen que la disminució és major en els grups d’edat avançada i d’alt risc clínic, per la qual cosa podrien beneficiar-se d’una dosis de reforç. Les dades també suggereixen que els intervals molt curts (3 setmanes) entre les dosis de Pfizer semblen produir una protecció més baixa que els intervals més llargs.

Un grup de persones expertes conclou que l’evidència actualment disponible no dona suport a la necessitat de dosis de reforç en la població que ha rebut una pauta completa de vacunació. L’eficàcia de la vacuna contra la COVID-19 greu, independentment de la variant, continua sent prou alta com perquè les dosis de reforç no siguin apropiades en aquesta etapa de la pandèmia. Assenyalen que el guany obtingut per les dosis de reforç no superarà el d’oferir protecció als qui encara no estan vacunats.

 

[Estigues al dia de les novetats científiques sobre COVID-19 i altres temes clau de salut global. Clica aquí per rebre actualitzacions d'ISGlobal per email.]