Arxiu de novetats científiques sobre COVID-19

Consulta per data de publicació:

• 21/10/2020 - 27/10/2020
• 14/10/2020 - 20/10/2020
• 07/10/2020 - 13/10/2020
• 21/08/2020 - 27/08/2020
• 31/07/2020 - 20/08/2020
• 24/07/2020 - 30/07/2020
• 17/07/2020 - 23/07/2020
• 10/07/2020 - 16/07/2020
• 03/07/2020 - 09/07/2020
• 26/06/2020 - 02/07/2020
• 19/06/2020 - 25/06/2020
• 12/06/2020 - 18/06/2020
• 05/06/2020 - 11/06/2020
• 29/05/2020 - 04/06/2020
• 22/05/2020 - 28/05/2020
• 15/05/2020 - 21/05/2020
• 08/05/2020 - 14/05/2020
• 01/05/2020 - 07/05/2020
• 24/04/2020 - 30/04/2020
• 17/04/2020 - 23/04/2020
• 10/04/2020 - 16/04/2020
• 03/04/2020 - 09/04/2020
• 27/03/2020 - 02/04/2020
• 18/03/2020 - 26/03/2020
• Fins el 18/03/2020

[Evidència publicada entre el 21/08/2020 y el 27/08/2020]

Població infantil i transmissió

Un estudi amb 192 menors amb infecció de SARS-CoV-2 confirmada o sospitosa mostra que la càrrega viral en nas i gola és més elevada els primers dos dies de símptomes i significativament més alta que en adults hospitalitzats amb malaltia greu. No obstant això, cal recordar que un nivell elevat d'ARN viral no és sinònim d'alta capacitat infecciosa.

D'altra banda, l'estudi Kids Corona realitzat a Barcelona aquest estiu, amb més de 2.000 participants, va observar que la taxa de contagi (R0) als casals d'estiu era fins a sis vegades més baixa que la de la població general, i que els menors infectats van generar pocs casos secundaris. Mantenir grups “bombolla” va resultar clau per contenir la transmissió, a més de la higiene de mans, l'ús de màscaretes i realitzar activitats a l'aire lliure.

Un estudi al Regne Unit també indica que les infeccions i brots de SARS-CoV-2 en casals d'estiu van ser poc freqüents, i la transmissió va ocórrer sobretot entre adults. Els resultats subratllen la importància de controlar la transmissió en la comunitat per protegir les escoles.

Un altre estudi mostra una freqüència mitjana baixa (0,65%) de proves positives per al SARS-CoV-2 en més de 33.000 nens i nenes asimptomàtics que van acudir a 25 hospitals dels Estats Units per raons quirúrgiques o altres raons mèdiques fins a maig d'enguany.

Saliva: una opció fiable i més senzilla

L'estudi Kids Corona també va mostrar que les proves PCR a partir de saliva són fiables i més ben acceptades que les proves a partir de mostres nasofaríngies, com confirma un altre estudi realitzat als Estats Units amb més de 1.000 mostres de gairebé 400 voluntaris que van acudir a un punt de cribatge.

Marcadors de malaltia greu i mort

Els nivells en sèrum de dues molècules inflamatòries (IL-6 i TNF-α) són bons marcadors predictius de COVID-19 greu o mort, segons un estudi realitzat per investigadors de l’hospital Mount Sinai de Nova York. Els autors conclouen que els nivells d’IL-6 i TNF-α en sèrum han de tenir-se en compte a l’hora de prendre decisions que atenyin el tractament de pacients amb COVID-19 i per a realitzar i interpretar assajos clínics.

L'obesitat incrementa gairebé un 50% el risc de morir per COVID-19, segons una meta-anàlisi amb dades de molts països. Els autors de l'estudi també alerten de la possibilitat que les persones obeses puguin requerir dosis més elevades de la vacuna. Aquests resultats són preocupants, ja que el 20% de la població global pateix de sobrepès o obesitat, i assoleix el 66% al Regne Unit o als Estats Units.

La bona notícia és que la supervivència de pacients amb COVID-19 en teràpia intensiva està augmentant de manera considerable, i això s'observa en totes les franges d'edat, segons dades del Regne Unit.

Casos de reinfecció: no hi ha motius d'alarma

Un home de Hong Kong, de 33 anys d'edat, va rebre tractament hospitalari el març passat, després d'emmalaltir de COVID-19. Cinc mesos després, al seu retorn d'Espanya, va tornar a donar positiu per al virus en un control de rutina, però no va desenvolupar símptomes. L'anàlisi genòmica del virus va confirmar que es tractava d'una reinfecció real. Els experts coincideixen que no hi ha motiu d'alarma: i) no se sap si l'individu va desenvolupar anticossos neutralitzadors després de la primera infecció; ii) el fet que no desenvolupés símptomes després de la reinfecció suggereix una immunitat eficaç que, tot i no haver evitat la infecció, sí que va prevenir la malaltia; i *iii) encara no se sap la freqüència d'aquestes reinfeccions o de quina manera contribueixen a la transmissió viral.

Vacunes: millor pel nas?

Una sola dosi intranasal de la vacuna candidata d'Oxford (ChAd-SARS-CoV-2-S) va evitar gairebé per complet la infecció per SARS-CoV-2 en nas, gola i pulmons d'un model de ratolí que expressa el receptor ACE2 humà. Això contrasta amb la injecció intramuscular, que indueix una bona resposta immunitària i protegeix de la malaltia però no evita la infecció en nas i gola.

Una altra vacuna que també usa un adenovirus que expressa la proteïna ‘Spike’ del SARS-CoV-2 va protegir macacos de la infecció en administrar-se per via nasal o intramuscular. Encara que l'administració intranasal va induir menys anticossos i respostes cel·lulars a nivell sistèmic, va conferir una bona protecció contra la infecció per SARS-CoV-2. Els autors assenyalen que una vacuna intranasal permetria a les persones d'administrar-la elles mateixes.

Un esquema per a avaluar el risc de contagi

El risc de transmissió va més enllà de la distància de seguretat – depèn també d'altres factors com el flux d'aire, la càrrega viral, i la durada del contacte amb altres persones. Un esquema incorpora tots aquests factors, per a avaluar d’una manera més encertada el risc de contagi en diferents contextos i activitats.

Font: BMJ 2020;370:m3223

[Evidència publicada entre el 31/07/2020 y el 20/08/2020]

Una variant viral més moderada?

A Singapur i altres països s'han trobat variants del SARS-CoV-2 amb una deleció particular (∆382) al seu genoma. Un estudi amb 278 pacients (dels quals un 22% estaven infectats únicament amb aquesta variant) suggereix que pot estar associat amb una infecció més moderada. No obstant això, calen més estudis per a entendre les característiques clíniques i epidemiològiques d'aquestes variants virals.

Càrrega viral en persones asimptomàtiques i nens

Un estudi amb 300 persones en un centre comunitari de Corea del Sud mostra que la càrrega viral en individus asimptomàtics és similar a la de pacients simptomàtics. De manera similar, una anàlisi suggereix que els menors de cinc anys amb COVID-19 de lleu a moderada tenen una càrrega viral semblant als adults. Ara bé, aquests estudis van mesurar àcid nucleic viral, i no virus infectiu.

Símptomes post-COVID

El seguiment d'una cohort de pacients de COVID-19 durant les 12 setmanes següents a la recuperació mostra que la majoria (74%) tenia símptomes persistents, i que cal un enfocament holístic centrat en la seva rehabilitació i benestar general.

Els símptomes persistents inclouen fatiga i dificultat per a pensar. En aquest sentit, un estudi prospectiu que va realitzar ressonàncies magnètiques del cervell a 60 pacients de COVID-19 tres mesos després, va trobar anormalitats micro-estructurals o funcionals en un 55% dels pacients, en comparació amb controls sans.

Factors de risc

Obesitat

Un informe del Regne Unit proporciona evidència nova de què el sobrepès és un factor de risc important i independent per a la COVID-19. Un estudi de cohort observa un risc elevat fins i tot per a un sobrepès moderat. Això podria deure’s en part a deficiències en el metabolisme de la glucosa i de lípids.

Diabetis

La mortalitat en persones amb diabetis de tipus 1 i tipus 2 va augmentar considerablement durant la pandèmia inicial a Anglaterra, segons un estudi poblacional. El risc de morir per COVID-19 és fins a 3,5 vegades més gran en persones amb diabetis de tipus 1, i dues vegades més gran per a persones amb diabetis de tipus 2, comparat amb pacients sense diabetis.

Etnicitat

Els problemes renals poden afectar particularment a pacients amb COVID-19 d’origen africà portadors d'una variant del gen APOL1, segons una anàlisi. D'altra banda, un estudi sobre la síndrome inflamatòria multisistèmica associada a COVID-19 en població infantil revela que una gran proporció de casos (73,6%) són hispànics o afroamericans.

Evidència d'una immunitat forta i duradora

El SARS-CoV-2 genera una resposta robusta de cèl·lules T altament funcionals, la qual cosa suggereix que l'exposició al virus pot evitar episodis recurrents de COVID-19, segons un estudi publicat a la revista Cell. Cal destacar que es van detectar cèl·lules T específiques de SARS-CoV-2 en familiars exposats al virus però que eren negatius per a anticossos, i també en individus que van passar una infecció asimptomàtica o lleu.

De fet, una sèrie de nous estudis estan donant senyals esperançadors d'una immunitat forta i duradora, fins i tot en persones que van desenvolupar símptomes lleus de COVID-19. Un d'aquests estudis va detectar nivells estables d'anticossos IgG no només en sang sinó també en saliva (la qual cosa indica una resposta immune a nivell de mucoses), fins i tot en persones que només van desenvolupar símptomes lleus de COVID-19. Un altre estudi va detectar nivells estables d'anticossos específics per a diferents proteïnes virals fins a tres mesos després de la infecció, fins i tot en individus asimptomàtics.

Tractament

Un equip ha desenvolupat un receptor ACE2 soluble amb afinitat millorada, que podria funcionar com a esquer en unir-se al virus i, així, evitar que s'uneixi a les cèl·lules de l'hoste. Aquest receptor esquer podria usar-se com a tractament per a la COVID-19.

Vacunes

S'han publicat els resultats preclínics per a dos de les vacunes candidates més prometedores. La vacunació de macacos amb la vacuna ChAdOx1 nCoV-19 d'Oxford va induir una bona resposta d'anticossos i cèl·lules T en macacos. Els animals vacunats exposats al virus tenien una menor càrrega viral comparada amb animals no vacunats, i no van desenvolupar pneumònia. No es va observar cap efecte advers relacionat amb la producció d'anticossos. Per part seva, una sola dosi de la vacuna Ad26 (desenvolupada per Janssen) va induir en macacos una forta producció d'anticossos neutralitzadors, i va atorgar protecció gairebé completa en el tracte respiratori superior i inferior després de la infecció amb el virus. Els nivells d'anticossos neutralitzadors obtinguts amb la vacuna es van relacionar amb l'eficàcia de protecció.

Novavax va anunciar resultats prometedors per a la fase 1 de la vacuna recombinant acoblada amb un adjuvant a base de saponina (MatrixM). Dues dosis de la vacuna van tolerar-se bé i van induir un bon nivell d'anticossos neutralitzadors i respostes T en les persones voluntàries. Novavax és una de les vacunes finançades per l'operació Warp Speed als EUA.

Rússia va declarar que la seva vacuna per a la COVID-19 està llesta per a l’ús, si bé a penes han començat els assajos de fase 3, fet que ha generat certa preocupació a nivell internacional. La vacuna, desenvolupada per l'Institut Gamaleya de Moscou amb ajut del Ministeri de Defensa, usa un vector adenoviral per expressar la proteïna S del virus. Els científics russos no han publicat encara cap resultat sobre la vacuna en animals o en primers assajos humans.

[Evidència publicada entre el 24/07/2020 y el 30/07/2020]

Avui fa sis mesos que l’OMS va declarar el nou coronavirus una emergència pública de caràcter internacional, quan hi havia menys de 100 casos i cap mort fora de la Xina.

Més sobre els orígens del SARS-CoV-2

Tot i que encara no se sap amb precisió com, quan ni on el nou coronavirus va saltar als humans, un nou estudi genòmic suggereix que el llinatge que va donar origen al SARS-CoV-2 va divergir d’altres virus relacionats fa entre 40 i 70 anys, i que ha estat circulant en ratpenats durant dècades. L’estudi no descarta que un pangolí o un altre mamífer hagi servit d’hoste intermediari, però sí suggereix que el SARS-CoV-2 no es va recombinar amb un coronavirus de pangolí.

Més sobre la transmissió

Nadons

Un estudi amb 116 dones positives per a COVID-19 que van donar a llum mostra que la transmissió del virus al nadó és poc probable sempre que es respectin les mesures necessàries d’higiene. Els nadons poden compartir habitació amb la mare i se’ls pot donar el pit si els pares adopten estratègies preventives.

Escoles

Un brot important de COVID-19 en una escola secundària d’Israel es va associar amb la dispensa d’usar mascaretes i amb l’ús continu de l’aire condicionat, a causa d’una onada de calor extrema.

Creuers

Una anàlisi genòmic a mostra que el brot al creuer Diamond Princess (que va infectar prop de 700 persones) es va generar a partir d’una sola persona que va pujar a bord infectada amb el virus. La propagació va tenir lloc durant activitats massives a les àrees de recreació i entre persones que compartien cabina durant la quarantena.

Persones en risc

Al continent americà, tres de cada deu persones –és a dir gairebé 325 milions– estan en perill de desenvolupar una forma greu de COVID-19 per les condicions cròniques de salut, segons l’ Organització Panamericana de la Salut (OPS).

Efectes de llarga durada

Una enquesta telefònica feta al Estats Units amb adults simptomàtics que van donar positiu en les proves de SARS-CoV-2, però que no van ser hospitalitzats, revela que el 35% dels enquestats no havia recuperat el seu estat de salut habitual entre dues i tres setmanes després del diagnòstic. Un de cada cinc joves adults sense cap condició crònica de salut en patia encara els efectes.

Un altre estudi amb una cohort de pacients alemanys tot just recuperats de la COVID-19 va revelar una inflamació cardíaca en el 60% dels pacients, independentment de si ja tenien problemes de salut o de la gravetat dels símptomes.

La mortalitat es pot reduir

Una anàlisi de dades de 169 països mostra que la taxa de mortalitat per COVID-19 pot reduir-se si s’incrementa el cribatge, es millora l’eficàcia del govern i s’augmenta el nombre de llits d’hospital.

Protecció creuada?

Algunes persones que mai no han estat exposades al nou coronavirus ni n’han estat infectades tenen anticossos capaços de reconèixer una regió de la proteïna viral Spike anomenada S2 que comparteixen els coronavirus del refredat comú (HCoVs) i el SARS-CoV-2. L’ estudi també mostra que aquests anticossos poden neutralitzar el SARS-CoV-2 i que són més freqüents en la població infantil i adolescent.

De la mateixa manera, s’han detectat cèl·lules T del sistema immunitari capaces de reconèixer el SARS-CoV-2 en individus que mai no han estat exposats al virus. Un estudi publicat a Nature aquesta setmana va detectar cèl·lules T CD4+ capaces de reconèixer el SARS-CoV-2 en un 83% de pacients amb COVID-19 però també en un 35% de persones sanes. Aquestes cèl·lules reconeixien una regió de la proteïna S compartida pel SARS-CoV-2 i els coronavirus del refredat comú. Encara no se sap quin paper juguen aquestes cèl·lules T preexistents, amb reactivitat creuada al SAR-CoV-2, en el desenllaç clínic de la COVID-19.

Novetats en el tractament

Anticossos

Un anticòs humanitzat (obtingut en ratolí) va reduir els nivells de SARS-CoV-2 als pulmons i va prevenir patologia pulmonar en un model animal de COVID-19. L’anticòs s’uneix a la regió de la proteïna S que permet al virus envair les cèl·lules de l’hoste i el neutralitza.

Hidroxicloroquina

Aquesta setmana s’han publicat quatre estudis que proporcionen encara més evidència que el fàrmac no és eficaç per prevenir o tractar la COVID-19.

Un assaig multicèntric i controlat al Brasil, amb pacients hospitalitzats amb malaltia lleu o moderada, mostra que l’hidroxicloroquina, amb o sense azitromicina, no va millorar l’estatus clínic després de 15 dies, comparat amb el grup de control. A més, l’assaig RECOVERY ha publicat els seus resultats amb 1.561 pacients hospitalitzats que van rebre hidroxicloroquina i 3.155 pacients que no la van rebre. El fàrmac no va reduir la mortalitat als 28 dies i fins i tot es va associar amb una estada més llarga a l’hospital i un major risc de progressar cap a la ventilació mecànica o la mort.

Dos assajos preclínics recolzen aquests resultats. Un estudi, dut a terme amb macacos infectats amb SARS-CoV-2, mostra que l’hidroxicloroquina, amb o sense azitromicina, no té cap efecte terapèutic o profilàctic. Un altre estudi mostra que, tot i que la cloroquina inhibeix la replicació del virus en línies cel·lulars del ronyó, no bloqueja la infecció en una línia cel·lular del pulmó, la qual cosa indica que el fàrmac interfereix amb una via que no és rellevant al pulmó i per tant és improbable que freni la propagació del virus en i entre pacients.

Vacunes

Una vacuna a base d’ARNm que codifica per a una regió de la proteïna S del SARS-CoV-2 envoltat per nanopartícules de lípids va induir un bon nivell d’anticossos neutralitzants contra el virus i una bona resposta cel·lular en ratolins i primats no humans. La vacuna candidata ARCoV, desenvolupada per un equip xinès, pot emmagatzemar-se a temperatura ambient almenys una setmana. Actualment s’està avaluant en assajos clínics de fase 1.

La vacuna de ARNm desenvolupada per Moderna va protegir els macacos de la inflamació i el dany pulmonar quan van ser exposats al virus. Els macacos vacunats van desenvolupar un bon nivell d’anticossos i una bona resposta T CD4+ (malgrat que no T CD8+).

[Evidència publicada entre el 17/07/2020 y el 23/07/2020]

Confinaments sincronitzats?

Si Europa portés a terme confinaments intermitents de manera sincronitzada, es podria reduir a la meitat el nombre de confinaments necessaris per acabar amb la transmissió comunitària al continent, segons un estudi. Si, per contra, els països que estan molt connectats reobren de forma prematura, el repunt de casos podria tenir lloc fins a cinc setmanes abans.

Transmissió de COVID-19 i població infantil

Un estudi a Corea del Sud, amb 59.073 contactes de 5.706 casos primaris de COVID-19 mostra que l’11,8% dels contactes que vivien al domicili d’algun d’aquests casos primaris van desenvolupar COVID-19, mentre que només l’1,9% dels contactes que no hi vivien. Els resultats també indiquen que els nens i les nenes d’entre 10 i 19 anys semblen transmetre la malaltia de forma comparable als adults, tot i que els menors de deu anys podrien transmetre-la menys. Tot i així, l’estudi només va analitzar pacients amb símptomes. Encara no està clar en quina mesura els nens i les nenes asimptomàtics són eficients transmetent el virus.

Més sobre nivells d’anticossos

Un estudi amb 34 pacients que presentaven símptomes moderats de COVID-19 descriu una disminució ràpida en el nivell d’anticossos en alguns d’aquests pacients, la qual cosa segons els autors portaria a ser prudent pel que fa a la immunitat de grup o la durada de le(s) vacune(s).

No obstant això, és important recordar que ara per ara no se sap quin nivell d’anticossos confereix protecció i que en qualsevol infecció és normal que els anticossos disminueixin amb el temps. De fet, un altre estudi amb 19.680 persones a la ciutat de Nova York mostra que la majoria de les persones infectades i que van desenvolupar símptomes lleus o moderats de COVID-19 presenten una bona resposta d’IgG que reconeixen la proteïna Spike del virus. També mostra que els nivells són relativament estables durant almenys tres mesos i que la quantitat d’anticossos davant d’Spike es correlaciona bé amb la seva activitat neutralitzant.

Tractament

Reforçant la primera línia de defensa

La companyia britànica Synairgen va anunciar resultats prometedors però preliminars per a una forma inhalada d’interferó beta que sembla reduir el risc d’emmalaltir greument de COVID-19. De fet, un seguit d’estudis recents suggereix que el SARS-CoV-2 desarma els interferons (IFN), una de les primeres línies de defensa contra un virus, i cinc estudis com a mínim han trobat que el tractament o profilaxi amb interferó protegeix cèl·lules o ratolins del SARS-CoV-2. Diferents assajos clínics estan actualment provant l’eficàcia d’interferons en el tractament o la prevenció de la malaltia. Un d’ells, acabat de publicar, mostra que l’IFN-a2b va reduir la mortalitat en pacients hospitalitzats, però només quan s’administrava en els primers cinc dies de l’hospitalització.

Anticossos

Un equip nord-americà descriu dos anticossos amb activitat neutralitzant potent i que reconeixen dues regions contigües de la proteïna Spike. Ambdós anticossos, sols o en combinació, són capaços de protegir ratolins i macacos de la infecció per SARS-CoV-2 i de la malaltia.

Vacunes

Resultats encoratjadors de fase 1 per a dues vacunes candidates a base d’adenovirus

Els primers resultats en humans de la vacuna candidata desenvolupada per Oxford, basada en un vector d’adenovirus de ximpanzé (ChAdOx1 nCoV-19), mostren que té un bon perfil de seguretat i que va induir la producció d’anticossos neutralitzants en més del 90% dels 1077 participants. Els nivells d’anticossos van augmentar encara més en un petit subgrup que va rebre una segona dosi de la vacuna, 28 dies més tard. També es van observar respostes cel·lulars (linfocits T) en la majoria dels participants.

Una altra vacuna candidata que usa un adenovirus humà com a vector, desenvolupada per CanSino a la Xina, també va induir en la majoria de persones voluntàries la producció d’anticossos neutralitzants i respostes T després d’una única dosi, amb un bon perfil de seguretat. Les persones de més de 55 anys, però, van respondre menys bé, la qual cosa indica que els pot caldre una segona dosi.

Encara no se sap si aquestes vacunes són eficaces per prevenir la infecció o la malaltia. Per saber-ho calen assajos de fase 2 i 3. De fet, aquest tipus d’assajos ja han començat per a algunes candidates. La vacuna d’Oxford/Astra Zeneca ja s’està provant al Brasil, juntament amb la vacuna de Sinovac (Xina), a base de virus inactivat. El país ara ha aprovat assajos per a una tercera candidata (basada en ARNm desenvolupada per Pfizer i BioNTech).

Una iniciativa per accelerar els resultats d’eficàcia

El grup d’incidència 1DaySooner ha enviat una carta oberta signada per 15 premis Nobel i un centenar d’investigadors i d’altres persones expertes demanant al govern nord-americà la preparació d’assajos amb persones joves i sanes (que tenen menys probabilitat d’emmalaltir greument) que series vacunades i després exposades al virus, sota condicions controlades.

[Evidència publicada entre el 10/07/2020 y el 16/07/2020]

Transmissió silenciosa

Un estudi basat en models indica que la majoria dels contagis es deuen a una transmissió “silenciosa” a partir d’individus presimptomàtics o asimptomàtics. El model també indica que més d’una tercera part d’aquestes ‘infeccions silencioses’ s’haurien d’aïllar per mantenir el percentatge de població infectada per sota de l’1%.

Més sobre factors de risc

Grup ètnic i mortalitat

Dos estudis addicionals confirmen l’impacte desproporcionat de COVID-19 en certs grups ètnics. L’estudi britànic OpenSafely va analitzar factors associats a mort per COVID-19 en 17 milions de pacients. Comparades amb persones d’etnicitat blanca, les persones de color o del sud-est asiàtic tenien un risc més gran de morir, fins i tot després d’ajustar altres factors possibles. En aquest sentit, el CDC EEUU va publicar els resultats d’una anàlisi de 10.647 morts per COVID-19. La majoria de morts van tenir lloc en persones de més de 65 anys. Tot i així, els decessos en persones menors de 65 anys eren sobretot en persones hispàniques (35%) o no caucàsiques (30%), comparat amb només 13% de persones blanques, no-hispàniques.

Tipus de sang

Un estudi genètic previ suggeria una associació significativa entre el tipus de sang i el risc de desenvolupar símptomes greus de COVID-19. No obstant això, dos nous estudis en què es van analitzar milers de casos (un a Massachusetts i un altre de la Universitat de Colúmbia) indiquen que aquesta associació, si existeix, no és forta. Tot i que ambdós estudis van trobar que les persones amb sang de tipus O tenien un risc lleugerament menor d’infectar-se, no es va trobar una associació significativa entre el tipus de sang i el risc de desenvolupar símptomes greus.

No només una malaltia respiratòria

Altres estudis publicats aquesta setmana confirmen que la infecció per SARS-CoV-2 pot resultar en anomalies neurològiques, incloent una inflamació aguda del cervell i medul·la espinal, així com una inflamació del centre olfactiu del cervell. De fet, com detalla aquesta revisió, la COVID-19 s’associa amb diferents manifestacions més enllà del pulmó, que inclouen trombosi, complicacions cardíaques, dany renal i símptomes gastrointestinals, que resulten bé de la infecció viral directa d’altres òrgans i teixits que expressen el receptor ACE2, bé d’un dany indirecte degut a l’atac dels vasos capil·lars i a la inflamació.

De fet, una sèrie d’autòpsies publicada aquesta setmana recolzen la noció que la inflamació i fallada d’òrgans en casos letals de COVID-19 no es deuen al dany directe causat pel virus, sinó al dany causat per la reacció inflamatòria. Les troballes mostren que el patró de distribució d’ARN viral no coincidia amb els òrgans i teixits més afectats.

Símptomes persistents

Un equip italià va seguir una cohort de 143 pacients recuperats de COVID-19 durant dos mesos després de la seva sortida de l’hospital. El 87% d’aquests pacients mostrava persistència d’un o més símptomes, entre ells fatiga, dificultat per respirar i dolor en articulacions i al pit.

Anticossos que decauen no significa pèrdua d’immunitat

Usant mostres de sèrum col·lectades al llarg de tres mesos de 65 casos confirmats d’infecció per SARS-CoV-2, un equip britànic mostra que >95% dels casos desenvolupa anticossos neutralitzants a partir del vuitè dia després de presentar símptomes i que el nivell d’anticossos depèn de la gravetat de la malaltia. Tot i així, els nivells d’anticossos va disminuir durant el període de seguiment, sobretot en els pacients que van tenir símptomes lleus o moderats. Aquestes troballes suggereixen que els anticossos generats tenen una durada limitada, com s’observa amb els coronavirus que causen els refredats comuns.

Malgrat tot, una disminució en el nivell d’anticossos no necessàriament implica una pèrdua d’immunitat. Encara no se sap quin nivell d’anticossos cal per conferir protecció, i la seva qualitat (és a dir, la força amb què s’uneixen al virus) pot ser tan o més important que la quantitat. A més, diversos estudis apunten al rol de les cèl·lules T (que són les que activen les cèl·lules B productores d’anticossos) per mantenir una immunitat duradora en front del virus, independentment del nivell d’anticossos. En particular, un equip a Singapur va mostrar la presència de cèl·lules T capaces de reconèixer diverses regions de la proteïna NP (nucleocàspide) del SARS-CoV-2 en pacients convalescents de COVID-19. També van mostrar que les persones que es van recuperar del SARS el 2003 encara tenen cèl·lules T de memòria contra el virus. A més, també van detectar cèl·lules T capaces de reconèixer regions del SARS-CoV-2 en persones que mai no han estat exposades al nou coronavirus, o al SARS. Aquestes cèl·lules reconeixen fragments conservats entre diferents betacoronavirus. Aquests resultats, doncs, són encoratjadors, ja que suggereixen que podem generar una immunitat T duradora i potencialment capaç de protegir-nos contra múltiples coronavirus.

Vacunes

Els resultats de fase 1 per a la vacuna candidata a base d’ARNm de la farmacèutica Moderna mostren una bona resposta immune després de dues dosis, separades per 28 dies. Es van detectar bons nivells d’anticossos anti-SARS-CoV-2 en les 45 persones voluntàries sanes que van participar en l’estudi. No es va identificar cap problema pel que fa a la seguretat, tot i que es van observar alguns efectes adversos com ara febre, particularment en aquells que van rebre les dosis més elevades. Moderna començarà el seu estudi de fase 3 amb 30.000 pacients a finals de juliol. Pfizer i BioNTech també planegen començar estudis a major escala amb la seva pròpia vacuna a base d’ARNm a finals d’aquest mes.

Les morts indirectes per COVID-19

Un model estima que les morts per VIH, tuberculosi i malària a països amb alta càrrega d’aquestes malalties podrien augmentar en 10%, 20% i 36% respectivament, en els propers cinc anys, respecte d’una situació sense pandèmia COVID-19.

[Evidencia publicada entre el 03/07/2020 y el 09/07/2020]

Una variant dominant del virus

Una variant del SARS-CoV-2 ha esdevingut dominant en la pandèmia, segons un estudi. La variant (anomenada G614) té un canvi d’aminoàcid a ‘Spike’, la proteïna que li permet infectar cèl·lules humanes. L’equip investigador pensa que l’augment consistent de G614 a nivell regional podria indicar que aquesta variant té un avantatge selectiu. Els pacients infectats amb la variant semblen tenir càrregues virals més elevades, i estudis en laboratori suggereixen que es replica més eficientment. Tot i així, no hi ha evidència ara per ara que aquest canvi d’aminoàcid el faci més transmissible o letal.

El debat sobre la transmissió per aerosols

Més de 200 científiques i científics signen una carta oberta demanant a l’OMS revisar el potencial de transmissió de SARS-CoV-2 mitjançant petites gotes d’aerosol (que viatgen més lluny i romanen més temps a l’aire que les gotes respiratòries). Proposen que la transmissió per aerosols podria explicar alguns esdeveniments “supertransmissors”, com per exemple el contagi de persones assegudes a taules diferents en un restaurant a la Xina o de membres d’una coral als EEUU que va prendre precauciones durant un assaig. Malgrat tot, les més de 30 expertes i experts internacionals que assessoren l’OMS consideren que l’“evidència existent no és suficient per considerar que aquest tipus de transmissió té un paper important en la propagació de la COVID-19.”

Estudis de seroprevalença

L’estudi ENE-COVID a Espanya, que va mesurar anticossos contra SARS-CoV-2 en més de 60.000 participants de tot el país, va anunciar els resultats per a la segona ronda de cribratge. Una mitjana de 5,2% de la població tindria anticossos IgG contra el SARS-CoV-2 (un percentatge a penes més gran que l’estimat després de la primera ronda de l’estudi). De nou, Madrid va tenir la prevalença més elevada (10%). Pel que fa a l’edat, la prevalença va ser menor en bebès, població infantil i joves adults. Una majoria (80%) de participants amb una prova positiva per PCR almenys dues setmanes abans del cribratge, tenia anticossos IgG.

Un altre estudi de seroprevalença dut a terme a Ginebra (Suïssa) indica que, a principis de maig, el 10,8% de la població tenia anticossos IgG contra el virus.

Herència neandertal?

El factor genètic de major risc per emmalaltir greument de COVID-19 ve dels neandertals, segons un estudi (encara no revisat per parells). Es tracta d’un segment d’unes 50 quilobases en un clúster de gens del cromosoma 3. Aquest segment es troba en un 30% de la població al sud-est asiàtic i en un 8% de la població europea. La troballa és intrigant i encara no hi ha una explicació, però podria estar relacionada amb una forta resposta immune antiviral (potser massa forta?), segons alguns científics.

Producció ràpida i efectiva d’anticossos

El nostre cos genera anticossos capaços de neutralitzar el virus des de vuit dies després del diagnòstic, segons una anàlisi que va seguir la resposta d’anticossos en 12 pacients amb COVID-19, des del dia 8 al 69 després del diagnòstic. Després de cribrar més de 4.000 cèl·lules B productores d’anticossos, l’equip investigador va aïllar 255 anticossos contra SARS-CoV-2 a diferents temps, fins i tot al dia 8. D’aquests, 28 eren fortament neutralitzants. Aquests anticossos usaven una àmplia gamma de gens variables (que reconeixien el virus) i no van necessitar molts canvis (o mutacions somàtiques) per aconseguir aquesta eficàcia.

Fàrmacs candidats: s’estreny la recerca

L’OMS va anunciar que aturarà els assajos clínics amb hidroxicloroquina i amb el fàrmac per a VIH lopinavir/ritonavir en pacients hospitalitzats amb COVID-19, després de l’evidència que aquests medicaments no redueixen la mortalitat.

Vacunes

Pfizer va publicar els resultats de la primera fase de l’assaig clínic amb la vacuna a base d’ARN missatger, que desenvolupa juntament amb BioNTech. La vacuna va induir la producció de bons nivells d’anticossos neutralitzants en voluntaris sans, tot i que es va observar febre i d’altres efectes secundaris moderats amb les dosis més altes.

Infecció a animals

Els porcs i les gallines no es poden infectar amb SARS-CoV-2, mentre que els rats-penats frugívors en poden servir de reservori, segons un estudi experimental . L’estudi també mostra que el virus es replica eficientment en fures, tot i que no desenvolupen la malaltia.

[Evidència publicada entre el 26/06/2020 i el 02/07/2020]

Lliçons del poble italià de Vo’

Vo’, un municipi del nord d'Itàlia, va aconseguir contenir l’epidèmia de COVID-19 gràcies a l’anàlisi massiva dels gairebé 3.200 habitants per a infecció de SARS-CoV-2. En van fer una a en començar la quarantena i una altra, dues setmanes més tard. Els resultats revelen que el 42,5% de les infeccions detectades en les dues campanyes van ser asimptomàtiques (és a dir que les persones no tenien símptomes quan se’ls va fer la prova i tampoc van desenvolupar símptomes després). L'estudi també va trobar càrregues virals similars en pacients simptomàtics i asimptomàtics, la qual cosa suggereix que tenen un potencial de transmissió semblant.

Infeccions als EUA: multiplicar per deu?

En moltes regions dels Estats Units, el nombre real d'infeccions per coronavirus és segurament 10 vegades més gran al que s’ha notificat, segons dades de seroprevalença que aporta la CDC. L'estudi es va realitzar amb mostres de sang preses entre març i abril per raons no relacionades amb la COVID-19, en 10 punts de diferents estats del país.

El CDC també va publicar els resultats d'una enquesta telefònica a 350 adults que van donar positiu per infecció de SARS-CoV-2. Només la meitat recordava haver tingut contacte amb un cas de COVID-19, i la majoria de contactes eren un membre de la família o algú de la feina. Una tercera part de les persones participants va assegurar que no havia recuperat l’estat “normal” de salut tres setmanes després d'haver donat positiu.

Complicacions neurològiques i neuropsiquiàtriques

Un estudi del Regne Unit descriu 125 casos de COVID-19 amb algun tipus de complicació neurològica o neuropsiquiàtrica. La complicació més freqüent va ser l’ictus, que es va observar en 77 pacients. Gairebé una tercera part dels pacients van mostrar signes de confusió o canvis de comportament.

Població infantil: un estudi europeu

La comunitat mèdica va estudiar 582 nens i nenes positius per COVID-19, d’edats compreses entre els tres dies i els 18 anys, en 25 països d'Europa. Una quarta part tenia algun altre problema de salut. Més de la meitat van ingressar a l'hospital i el 8% va requerir vigilància intensiva. El risc d'acabar en vigilància intensiva era més gran en els que patien una coinfecció per un altre virus respiratori. De les quatre morts que van produir-se durant l'estudi (0,69%), cap va ser en menors de 10 anys, i dos dels casos tenien problemes de salut preexistents.

Immunitat: més elevada que el que indiquen els tests d'anticossos?

Un equip de l'Institut Karolinska a Suècia va estudiar detalladament la resposta de cèl·lules T (les responsables de coordinar la resposta immune i la producció d'anticossos) en una gran cohort de persones no exposades al virus, en familiars exposats, pacients en fase aguda de COVID-19 i convalescents. Van trobar cèl·lules T específiques de SARS-CoV-2 en persones que no havien desenvolupat símptomes o que n’havien desenvolupat de lleus, i fins i tot en persones sense anticossos detectables. Aquests resultats suggereixen que la immunitat contra la COVID-19 podria ser més elevada que el que indiquen els tests d'anticossos.

De fet, la seroconversió (producció d'anticossos contra el virus) en pacients asimptomàtics pot trigar més temps, segons un estudi a Corea del Sud que va detectar anticossos neutralitzadors en pacients completament asimptomàtics vuit setmanes després del diagnòstic per PCR.

Resultats descoratjadors per a un fàrmac contra el VIH

El lopinavir-ritonavir, un medicament usat contra el VIH, no aporta cap benefici clínic en pacients hospitalitzats amb COVID-19, segons l'assaig RECOVERY que lidera el Regne Unit. La combinació de fàrmacs no va reduir ni la mortalitat, ni el risc de necessitar ventilació mecànica o ni la durada de l'hospitalització, en comparació amb el grup no tractat.

L'assaig RECOVERY es va posar en marxa el març passat per provar l'eficàcia de la dexametasona (un corticoesteroide), lopinavir-ritonavir (un medicamet per al VIH), hidroxicloroquina (un antimalàric), l’azitromicina (un antibiòtic), tocilizumab (un anti-inflamatori) i plasma convalescent (plasma de dondants que havien superat la malaltia).

L'assaig ja ha demostrat que la dexametasona redueix la mortalitat en pacients amb malaltia greu, mentre que la hidroxicloroquina i el lopinavir-ritonavir no aporten cap benefici clínic.

Una nota més positiva: un estudi a Nova York prova que les persones amb VIH que contrauen la COVID-19 no tenen un pitjor pronòstic en comparació a les que no estan infectades pel VIH.

La Xina avança amb les seves vacunes

La Xina ha aprovat la vacuna adenoviral de la companyia CanSino per a ús militar l'any vinent, segons ‘New York Times coronavirus vaccine tracker’. Per altra banda, la vacuna candidata de Sinopharm (a base de virus inactivat) comença els assajos clínics de fase 3.

[Evidència publicada entre el 19/06/2020 i el 25/06/2020]

Com evitar una segona onada

Un model per mesurar l'impacte d'intervencions no farmacèutiques (és a dir, que no impliquin vacunes o tractaments), mostra que el desconfinament ha de ser gradual i que el comportament individual (guardar distàncies socials, ús de mascaretes, higiene de mans) és clau per evitar futures onades de la malaltia.

Miniòrgans humans per estudiar la infecció viral

Un estudi amb cèl·lules i organoides derivats de cèl·lules mare humanes mostra que les cèl·lules beta del pàncrees i els organoides de fetge són altament susceptibles a la infecció pel SARS-CoV-2. Altres tipus cel·lulars que també expressen el receptor ACE2, com l'endoteli, macròfags o neurones corticals, són molt menys susceptibles, la qual cosa suggereix que hi ha altres factors implicats en l'entrada de virus (per exemple, la proteïna de superfície TMPRSS2). Els resultats obtinguts amb cèl·lules beta pancreàtiques contribueixen a l'evidència que suggereix que el nou coronavirus pot causar diabetis, encara que es necessiten més estudis. 

Detectar transmissió primerenca

Un equip italià ha trobat traces de SARS-CoV-2 in aigües residuals de Milan i Torino, recollides el passat desembre del 2019, la qual cosa suggereix que el virus ja circulava al nord d'Itàlia, fins i tot abans que la Xina reportés els primers casos. Però, això no vol dir que aquest va ser l'origen de la gran epidèmia a Itàlia, ja que va poder haver estat causada per introduccions més tardanes. Així mateix, una anàlisi amb mostres de donadors de sang a Lodi (nord d'Itàlia) va trobar cinc mostres de mitjans de febrer que contenien anticossos del SARS-CoV-2, la qual cosa suggereix que el virus ja circulava abans que s'identifiqués el primer pacient.

Als EUA, un pic en la malaltia del tipus grip estacional suggereix que entre el 8 i 28 de març hi va haver més de 8,7 milions de nous casos no diagnosticats de COVID-19. 

Infeccions lleus o asimptomàtiques: percentatge elevat, menys anticossos?

L'anàlisi de 5.458 contactes de casos amb SARS-CoV-2 a Llombardia (Itàlia) revela que aproximadament la meitat es va infectar. Tot i això, el 73,9% de les persones infectades i menors de 60 anys no van desenvolupar símptomes. El risc de desenvolupar símptomes augmenta amb l'edat -6,6% de persones infectades i majors de 60 van desenvolupar malaltia greu.
 
L'estudi amb donadors de sang a Lodi també va revelar que el 28% dels donadors reclutats entre el 18 de març i el 6 d'abril havien estat infectats pel virus, però la majoria no va desenvolupar símptomes o desenvolupar símptomes molt lleus. També tenien nivells d'anticossos més baixos, comparat amb pacients que sí van desenvolupar símptomes, una troballa que es confirma en diversos estudis.

Un equip xinès va estudiar 37 persones amb infecció per SARS-CoV-2 confirmada per RT-PCR però sense símptomes clínics. Comparat amb pacients de la mateixa edat i sexe, el grup asimptomàtic tenia nivells més baixos d'anticossos durant la fase aguda de la infecció. Dos mesos després de sortir de l'hospital, els nivells d'anticossos havien disminuït en ambdós grups i 40% de persones asimptomàtiques s'havien tornat seronegatives per anticossos de tipus IgG.

En un altre estudi de 149 pacients amb infecció confirmada per PCR (la majoria amb símptomes lleus) també es van trobar nivells baixos d'anticossos neutralitzants. Tot i això, es van detectar anticossos poc freqüents però recurrents i amb potent activitat antiviral en tots els individus testats, la qual cosa suggereix que una vacuna dissenyada per generar aquests anticossos seria molt eficaç.

Cèl·lules T: un millor indicador d'exposició a virus?

La detecció de cèl·lules T específiques contra el virus pot ser un indicador més sensible d'exposició al SARS-CoV-2 que la detecció d'anticossos, segons un estudi. L'equip investigador va analitzar la resposta immune humoral (anticossos) i cel·lular (cèl·lules T) davant de SARS-CoV-2 en individus de set residències en què hi va haver almenys un cas confirmat de COVID-19. Sis de vuit contactes tenien nivells detectables en sang de cèl·lules T específiques de virus, però no d'anticossos.

Tractament amb plasma convalescent

Un estudi amb 20.000 pacients hospitalitzats que van rebre plasma de pacients convalescents de COVID-19 mostra que el plasma és segur i suggereix que podria reduir la mortalitat, tot i que no va ser un assaig clínic controlat.

Impacte indirecte en la mortalitat per càncer

La crisi per COVID-19 podria causar fins a 10.000 morts addicionals per càncer colorectal i de mama als EUA, a causa de les interrupcions en diagnòstic i tractament.

[Evidència publicada entre el 12/06/2020 i el 18/06/2020]

L'epicentre està a Llatinoamèrica

Del total de morts per COVID-19, la meitat o més de la meitat es concentren Llatinoamèrica, però sobretot a Mèxic i al Brasil. Aquest darrer ja va superar al Regne Unit en nombre de morts i és ara el segon país més afectat, després dels Estats Units.

La importància de guardar distàncies…

Un model matemàtic amb dades de més de 40.000 participants al Regne Unit evidencia que un distanciament físic moderat pot reduir la proporció de casos que caldria aïllar o de contactes que caldria identificar per controlar la transmissió del SARS-CoV-2.

… i d'emprar mascaretes

Una anàlisi de clústers de transmissió al Japó va permetre identificar 22 casos primaris per als clústers: la majoria tenien entre 20 i 39 anys d'edat i no presentaven símptomes en el moment de la transmissió.

La transmissió aèria representa la principal via de propagació del virus, segons un estudi. També ha evidenciat que les dades sobre l'ús de mascaretes va ser clau per determinar l'evolució de la pandèmia a Wuhan, Itàlia i Nova York.

Població mundial en risc

En cas d’infecció, aproximadament una de cada cinc persones a tot el món té un risc més gran de desenvolupar una forma greu de COVID-19, a causa de condicions cròniques de salut. Ara bé, el risc varia considerablement amb l'edat. Aquestes valoracions no tenen en compte factors socioeconòmics, però són un punt de partida per a calcular el nombre de persones que podrien necessitar una protecció més gran o la vacuna.

Població infantil: menys susceptible a la infecció?

Segons un model de transmissió per edats, el risc d'infectar-se pel virus es redueix a la meitat en persones de menys de 20 anys, en comparació amb les que en tenen més de 20. Només el 21% del jovent d’entre 10 i 19 anys desenvolupa símptomes, quan d’entre el grup de més de 70 anys ho fa el 69%.

Els models també suggereixen que el tancament d'escoles va contribuir poc a frenar la transmissió del virus. D’una manera semblant, un estudi de seroprevalença a Ginebra va observar una prevalença d'anticossos molt inferior en nens i nenes de menys de deu anys i en adults de més de 64 anys.

D'altra banda, l'estudi Kids Corona de l'Hospital Sant Joan de Déu revela que els nens i nenes tenen una prevalença d'anticossos similar a la dels adults, encara que hagin desenvolupat símptomes molt lleus. L'estudi va comprendre 724 nens i nenes dels quals almenys un dels dos progenitors hagués donat positiu per COVID-19.

En tot cas, es pensa que una de les raons per les quals els infants estan protegits dels efectes greus de la malaltia, com l’ictus, podria ser la bona salut dels vasos sanguinis.

Un corticoide barat per reduir la mortalitat?

La dexametasona, un corticoide amb activitat antiinflamatòria, podria reduir la mortalitat en pacients de COVID-19 severa, segons un anunci de l'assaig RECOVERY, realitzat al Regne Unit. En pacients amb ventilació mecànica, el fàrmac va reduir-ne la mortalitat del 40% al 28%. En pacients que van necessitar oxigen (però no ventilació mecànica), l'efecte va ser menor (del 25% al 20%). Tanmateix, les dades encara no s’han fet públiques.

Altres novetats sobre tractaments

La companyia americana Regeneron ha iniciat assajos clínics amb un còctel d'anticossos per a provar la seva eficàcia en el tractament o prevenció de la COVID-19.

Mentrestant, l’FDA als EUA ha anul·lat l'autorització d'emergència per a usar hidroxicloroquina com a tractament per a la COVID-19.

El son durant el confinament

Una enquesta feta a Suïssa, Alemanya i Àustria, i una altra feta a estudiants universitaris dels EUA revela que, durant el confinament, les persones van seguir rutines de son més saludables, encara que la qualitat del son va ser més baixa. L'exposició a plena llum i l'exercici poden augmentar la qualitat del son en aquestes situacions.

Ratolins per avaluar teràpies i vacunes

Els ratolins que expressen el receptor humà ACE2 desenvolupen pneumònia quan s’exposen al SARS-CoV-2 i representen un bon model per a avaluar teràpies i vacunes contra la COVID-19.

[Evidència publicada entre el 05/06/2020 i el 11/06/2020]

Restriccions: vides salvades

La implementació de restriccions, incloent el confinament a casa i el tancament de negocis, va evitar uns 285 milions de casos a la Xina i uns 60 milions de casos als EUA, segons personal investigador de la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Un altre estudi de l'Imperial College de Londres estima que el confinament podia haver salvat fins a 3 milions de vides en onze països europeus.

Aigües residuals: una primera alerta

Una anàlisi retrospectiva de mostres d'aigües residuals de Barcelona detecta virus en mostres preses a partir del 15 de gener —quaranta dies abans que es notifiqués el primer cas a la Ciutat Comtal, segons la Universitat de Barcelona.

Gossos per al diagnòstic?

La suor de les persones infectades per COVID-19 té una olor particular que pot ser reconeguda per gossos, segons un estudi encara no revisat per parells.

Hormones masculines i COVID-19

Totes les dades epidemiològiques confirmen que la mortalitat per COVID-19 és més elevada en homes que en dones. Les raons poden ser diverses, però un article a la revista Science assenyala les hormones masculines (andrògens) com un dels principals sospitosos. A la pròstata, els andrògens augmenten l'expressió d'una de les molècules que el virus fa servir per infectar cèl·lules humanes (TMPRSS2). Encara que no se sap si això també passa al pulmó, un estudi a Itàlia va evidenciar que els pacients sota teràpia de privació d'andrògens tenien un risc més baix d'hospitalització o mort per COVID-19. Dos estudis més mostren una associació entre calvície i malaltia greu, i l'anàlisi de dades de centenars de pacients masculins amb COVID-19 al Regne Unit va mostrar una correlació entre andrògens a la sang i la gravetat de la malaltia. Diversos hospitals de veterans als EUA han començat assajos clínics amb un fàrmac supressor d'andrògens en pacients amb COVID-19.

Tractament

Remdesivir

Un estudi realitzat amb macacos indica que el fàrmac pot prevenir la progressió a pneumònia en pacients amb COVID-19 si s'administra de manera precoç.

Inhibidor de BTK

La BTK és una proteïna (tirosina cinasa) implicada en l'activació dels macròfags, que són part de la nostra primera línia de defensa del sistema immunitari. Un estudi amb un nombre molt reduït de pacients amb malaltia greu indica que el tractament amb un inhibidor de la BTK (acalabrutinib) pot ser beneficiós en aquests pacients. Aquests resultats han de confirmar-se amb estudis controlats i més grans.

Hidroxicloroquina

Tres assajos grans, zero eficàcia per a tractar o prevenir la COVID-19.

Recovery, l’assaig controlat més gran que s’ha realitzat fins al moment, mostra que el tractament amb hidroxicloroquina no aporta cap benefici als pacients hospitalitzats per COVID-19. La mortalitat va ser similar entre els més de 1.500 pacients que van rebre el fàrmac i els més de 3.o00 que no el van rebre (25,7% i 23,5%, respectivament).

Dos assajos més mostren que la hidroxicloroquina tampoc és eficaç per prevenir la malaltia. El primer és un estudi realitzat als Estats Units i al Canadà, en què es va enviar el fàrmac o placebo a més de 800 contactes pròxims de casos confirmats. De les persones que van prendre un fàrmac, un 12% va desenvolupar la malaltia, mentre que, de les que van prendre placebo, ho van fer un 14%.

El segon és un estudi realitzat a l'Hospital Germans Trias i Pujol de Barcelona amb més de 2.300 persones exposades al virus. No es va observar una diferència significativa en el percentatge de persones que van desenvolupar la malaltia entre tots dos grups, segons va assenyalar el coordinador de l'estudi, Oriol Mitjà, a la revista Science.

Plasma de pacients recuperats

Un primer assaig controlat indica que el tractament amb plasma convalescent no aporta cap benefici clínic, encara que el nombre de pacients va ser reduït.

Vacunes

L'Imperial College de Londres començarà aquest mes assajos clínics amb 600 voluntaris per provar la seguretat de la seva vacuna a base de ARNm “acte-amplificador”. A l'octubre, podria iniciar assajos amb 6.000 participants per provar-ne l’eficàcia. L'avantatge seria que es requereixen dosis més baixes, en comparació amb la vacuna d'ARN desenvolupada per Moderna, i que la fabricació seria menys costosa. L'institut ha constituït una aliança anomenada VacEquity Global Health per a oferir la vacuna al menor preu possible a països de rendes baixes i mitjanes.

Per part seva, la vacuna desenvolupada pel grup d'Oxford començarà a provar-se al Brasil, en col·laboració amb la Universitat de Sao Paulo. Es provarà primer en 1.000 voluntaris particularment exposats al virus.

L'Organització Mundial de la Salut ha publicat un “panorama actual” de vacunes contra la COVID-19. Hi ha 133 vacunes actualment en desenvolupament. Deu d'aquestes vacunes ja s'estan provant en humans.

[Evidència publicada entre el 29/05/2020 i el 04/06/2020]

Més evidència sobre l'origen natural del virus

Un equip internacional que investiga coronavirus en ratapinyades va publicar l’anàlisi més extensa que s’ha realitzat fins avui sobre aquests virus. Van examinar seqüències de 781 coronavirus aïllats de ratapinyades a la Xina, de les quals 1/3 no es coneixien. Confirmen que les ratapinyades de ferradura són un reservori important de virus SARS. Fa unes setmanes, el govern dels Estats Units va anunciar que suspenia els fons per a aquest projecte.

L'anàlisi filogenètica de coronavirus de ratapinyades, pangolins i humans revela que aquests virus estan subjectes a una pressió selectiva similar, malgrat que infectin diferents espècies. La recerca també mostra que el SARS-CoV-2 va adquirir la regió que li permet infectar a cèl·lules humanes mitjançant la recombinació amb un coronavirus de pangolí.

Múltiples introduccions als EUA o Europa

El SARS-CoV-2 hauria arribat diverses vegades als Estats Units o a Europa abans de generar brots importants. Per exemple, el primer cas detectat a Seattle sembla que no va iniciar l'epidèmia al país. Això vol dir que es va menystenir un lapse de temps en què la identificació de casos i contactes podria haver estat determinant.

L'epidèmia a Nova York és deguda sobretot a múltiples casos que van arribar d'Europa o altres parts dels Estats Units, i no pas de la Xina, segons indica una anàlisi. Els resultats també indiquen que ja hi havia transmissió en la comunitat a mitjan març.

El cas suec

L'epidemiòleg suec Anders Tegnell ha admès que l'estratègia sueca ha causat moltes morts per COVID-19 i que no es va fer prou per a aturar el virus. La setmana passada, el país escandinau va assolir la mortalitat per càpita més elevada del món.

Transmissió

Una revisió apunta que entre el 40 i el 45% de les infeccions són asimptomàtiques, però que aquestes persones poden transmetre el virus durant un període de fins a 14 dies. Fins i tot, les infeccions asimptomàtiques poden causar alteracions pulmonars, que es detecten per tomografia.

Un altre estudi confirma la importància de guardar distàncies de com a mínim un metre, usar màscares i protegir-se els ulls per prevenir la transmissió del virus en espais públics i hospitals.

Factors genètics de risc

Un equip europeu ha realitzat la primera anàlisi de tot el genoma del virus amb gairebé 2.000 pacients italians i espanyols, per identificar gens associats a un risc més elevat de desenvolupar símptomes greus per COVID-19. L'estudi va permetre observar que pacients amb sang de tipus A tenien un risc superior de desenvolupar estrès respiratori, mentre que el tipus O sembla que és protector. Les raons d'aquesta associació encara no són clares. També van identificar un grup de sis gens sobre un altre cromosoma, associats a malaltia greu.

Tractament

Cloroquina: L'OMS va anunciar que reprendria els assajos clínics amb cloroquina, després d'haver anunciat la setmana passada que els suspenia temporalment arran d'un estudi publicat en The Lancet. Aquest estudi ha suscitat grans crítiques per l’origen dubtós de les dades, proporcionades per una empresa americana anomenada Surgisphere. Dos estudis més que han emprat dades d'aquesta empresa estan sota revisió: un publicat al NEJM sobre el risc (o no) d'uns certs medicaments per a la hipertensió, i un altre estudi no revisat per parells sobre la ivermectina com a tractament per a la COVID-19.

D’altra banda, un assaig clínic controlat realitzat als Estats Units i al Canadà no va demostrar cap efecte protector de la hidroxicloroquina quan s’administra com a tractament preventiu en persones exposades al virus (contactes de casos confirmats).

[Evidència publicada entre el 22/05/2020 i el 28/05/2020]

El cost de set dies…

Un estudi de la Universitat de Columbia conclou que, si els Estats Units haguessin imposat mesures de distanciament físic una setmana abans, s’haurien evitat unes 36.000 morts per COVID-19.

Transmissió viral

En creuer:

En un creuer a l’Antàrtida, 128 dels 217 passatgers (incloent la tripulació) va resultar positius per al SARS-CoV-2 per PCR (la prova que permet detectar infeccions actives). Ara bé, la gran majoria (81%) no va desenvolupar símptomes i una persona (el 0.8%) va morir a causa de la malaltia.

En nens:

L'epiteli nasal és el primer punt de contacte per al SARS-CoV-2. Un estudi evidencia que els nens i nenes expressen un nombre més baix de receptors ACE2 (la molècula que el virus empra per infectar la cèl·lula) en comparació amb adolescents i adults. Això podria explicar, en part, perquè la prevalença de COVID-19 en la població infantil és més baixa.

Més enllà dels pulmons

Una sèrie d'autòpsies de pacients revela la presència del virus en múltiples òrgans, incloent els pulmons, la faringe, el cor, el fetge, el cervell i el ronyons. Això ajudaria a explicar el dany renal observat en alguns pacients de COVID-19. Un altre estudi en laboratori, amb organoides de cervell humà, mostra que el virus també pot infectar neurones en el còrtex cerebral.

Factors de l'hoste

A l'inici de l'epidèmia a Wuhan (la Xina), circulaven dos llinatges del virus SARS-Cov-2. Un estudi amb dades de més de 300 pacients de COVID-19 indica que la gravetat de la malaltia depèn de factors de l'hoste (edat, estat immune, etc.) i no del llinatge del virus.

Immunitat contra el virus

La revista Science publica un estudi amb macacos que mostra que els animals infectats desenvolupen una immunitat que els protegeix contra una reinfecció.

Un estudi amb 240 pacients de COVID-19 a Nova York indica que els nivells d'anticossos generats són molt més elevats en persones amb símptomes greus. Tanmateix, un estudi amb personal sanitari a França mostra que, fins i tot, les persones amb símptomes lleus i moderats desenvolupen anticossos protectors.

Tractament

Tempesta sobre la cloroquina:

Un estudi a Lancet publica una anàlisi amb 96.000 pacients hospitalitzats que van rebre cloroquina o hidroxicloroquina, i conclou que el fàrmac no confereix cap benefici i, fins i tot, pot augmentar la freqüència de problemes cardíacs. La comunitat científica ha qüestionat l'origen de les dades utilitzades per a l'estudi, encara que subratllen que no hi ha evidència indicant que sigui un tractament eficaç o segur per a la COVID-19.

Per principi de precaució, l'OMS ha suspès temporalment els assajos clínics amb cloroquina i hidroxicloroquina.

Carrera per la vacuna

Vacunes a base de vectors virals:

CanSino Biologics de la Xina va publicar els primers resultats de fase 1 per a una vacuna contra COVID-19, basada en un vector adenoviral. La vacuna, provada en 108 voluntaris a Wuhan, va tolerar-se bé i va induir la producció d'anticossos contra el virus. Ja es van iniciar els assajos de fase 2 per a la vacuna. Una preocupació lligada a aquesta mena de vacuna és que la immunitat prèvia contra el adenovirus pugui resultar en una resposta menys robusta.

Una altra vacuna a base d’adenovirus (aquesta vegada de ximpanzé), desenvolupada pel grup de vacunes d'Oxford, es provarà en més de 10.000 persones al Regne Unit. Mentrestant, Astra Zeneca va anunciar que començarà a produir diversos milions de dosis d'aquesta vacuna, amb el suport d'una agència dels EUA. És important recalcar que l'eficàcia i la seguretat de la vacuna encara queden per demostrar en assajos més grans.

Vacunes d'ADN:

Una sèrie de vacunes candidates a base d'ADN expressant diferents formes de la proteïna S del SARS-CoV-2 es van avaluar en macacos. Els animals vacunats van desenvolupar respostes cel·lulars i d'anticossos, incloent anticossos neutralitzadors a nivells similars als observats en pacients recuperats.

La vacuna candidata d'ADN (INO-4800) d’Innovio va induir bones respostes cel·lulars i d'anticossos en ratolins i conillets d'índies.

Impactes indirectes de la pandèmia

Equitat de gènere:

La crisi del coronavirus ha tingut un impacte indirecte en l'equitat de gènere en la ciència. Un estudi a Austràlia mostra que el personal femení ha perdut més oportunitats d'ocupació i de carrera que els seus col·legues masculins. A més, una primera anàlisi mostra que durant la pandèmia, les dones estan publicant menys i iniciant menys projectes nous de recerca que els homes.

Salut infantil:

GAVI, l'OMS i UNICEF alerten que almenys 80 milions de bebès estan en risc de contreure malalties com la diftèria, el xarampió o la poliomielitis com a resultat de la interrupció de les campanyes de vacunació.

[Evidència publicada entre el 15/05/2020 i el 21/05/2020]

Transmissió en “clúster”

La majoria de les infeccions per SARS-CoV-2 podrien ser degudes a uns quants esdeveniments “súper-propagadors”, particularment esdeveniments massius en espais tancats, segons l'opinió de diversos epidemiòlegs. Subratllen que un 10% de casos podria ser responsable del 80% de contagis i que la transmissió es produeix sobretot en espais tancats.

Protecció indirecta per uns altres coronavirus?

Les cèl·lules T d'alguns individus no exposats a SARS-CoV-2 poden reconèixer la proteïna S del virus, la qual cosa suggereix que pot existir una certa reactivitat creuada amb els coronavirus que causen el refredat comú. Els autors de l'estudi suggereixen que això podria explicar per què algunes persones pràcticament no desenvolupen símptomes després d'infecció amb el nou coronavirus.

Un equip suís va trobar anticossos capaços de neutralitzar el SARS-CoV-2 en un individu infectat per SARS el 2003. L'equip descriu un còctel d'anticossos que podrien servir com a tractament o profilaxi. En canvi, dos altres estudis amb anticossos anti-SARS conclouen que és poc probable que neutralitzin el SARS-CoV-2. Tanmateix, les bones notícies són que un dels estudis ha trobat anticossos anti-SARS en persones infectades fa 17 anys.

Resultats prometedors però preliminars per a tres vacunes

Una sola dosi de la vacuna ChAdOx1 nCoV-19, desenvolupada per l'Institut Jenner a Oxford, va protegir a macacos contra la COVID -19. Cap animal vacunat va desenvolupar pneumònia ni efectes adversos associats a la resposta immune. El mes passat el grup va iniciar els assajos clínics de fase 1 per a provar la seguretat d'aquesta vacuna. Més de 1.000 voluntaris sans han participat fins al moment. Una vacuna a base d'ADN també es va mostrar capaç de protegir macacos contra la COVID-19. La vacuna, que expressa la proteïna viral S completa, indueix un nivell d'anticossos neutralitzadors similar a l'observada en pacients que van recuperar de la malaltia.

La companyia americana Moderna va anunciar els primers resultats obtinguts amb 8 persones sanes que van rebre dues dosis de la seva vacuna a base de ARNm. Els voluntaris que van rebre les dosis intermèdies o baixes van desenvolupar anticossos neutralitzadors a nivells similars als observats en persones recuperades, i sense efectes adversos. Ara bé, es tracta de només vuit individus i la companyia no ha donat detalls sobre les dades.

Per a més informació sobre les diferents estratègies per desenvolupar una vacuna contra el coronavirus, clica aquí.

Gats i gossos

Hi ha evidència que els humans infectats per SARS-CoV-2 poden infectar els gats, i un estudi mostra que els gats es poden infectar entre ells. No se sap si els gats poden infectar els humans. Sembla que els gossos també poder infectar-se, segons un nou estudi.

Un aspecte positiu, tot i que temporal

Un dels resultats indirectes d'aquesta crisi és la davallada dels nivells de contaminació atmosfèrica a resultes del confinament. A la Xina, es calcula que això pot haver evitat unes 8.900 morts associades a l’NO2 i unes 3.214 morts associades a partícules fines (PM_2.5), encara que la comunitat científica destaca que els principals efectes de la contaminació atmosfèrica sobre la salut són a llarg termini i la reducció dels nivells hauria de ser sostinguda en el temps perquè tingués un impacte.

Així mateix, les emissions diàries de CO2 a nivell global van disminuir en 17% per a inicis d'abril, comparat amb els nivells de 2019. Per tot el 2020 podrien ser d’un 4% a un 7% més baixes, depenent de la durada de les restriccions.

[Evidència publicada entre el 08/05/2020 i el 14/05/2020]

Més evidència sobre el salt ratapinyada-pangolí-humà

Una anàlisi amb mostres de més de 220 ratapinyades obtingudes a la província de Yunnan, a la Xina, ha identificat un virus que comparteix 93.3% del seu genoma amb el SARS-CoV-2. Es tracta del parent més pròxim identificat al dia d'avui. No obstant això, la regió que s'uneix al receptor humà sol comparteix 61.3% de la seqüència, la qual cosa suggereix que el virus de ratapinyada (anomenat RmYNo2) no pot infectar a l'humà.

De fet, un altre estudi amb pangolins de Malàisia va trobar que els animals alberguen un virus relacionat a SARS-CoV-2 i posseeixen anticossos capaços de reconèixer a la proteïna S del virus. Aquestes troballes donen suport a la teoria que el SARS-CoV-2 va resultar de la combinació d'un virus de ratapinyada amb un virus de pangolí.

Cribatge massiu en Wuhan

Després d'un rebrot de casos locals a la ciutat de Wuhan, les autoritats van anunciar que en els pròxims 10 dies realitzaran la prova de PCR als 11 milions d'habitants.

Transmissió

Asimptomàtics

Un estudi estima que fins a 75% dels passatgers del creuer Diamond Princess poden haver estat asimptomàtics, subratllant la importància d'identificar tots els casos (simptomàtics o no) a mesura que sortim del confinament.

Sexual?

Una anàlisi del semen de 38 adults amb COVID-19 va detectar presència d'ARN viral en 6 de les mostres. Això no és sorprenent ja que els testicles expressen el receptor d'entrada del virus (ACE2) i no significa que el virus sigui viable o es pugui transmetre sexualment.

Probablement no fecal

Un estudi mostra que el SARS-Co-V2 pot infectar i replicar-se eficientment en cèl·lules de l'intestí que expressen el receptor ACE2 (enteròcits), la qual cosa explicaria les diarrees en molts pacients. De manera important, també mostren que el líquid del còlon inactiva al virus, i no van recuperar virus viable a partir de mostres fecals de pacients, la qual cosa suggereix que el SARS-CoV-2 no es transmet per la via fecal-oral.

Encara lluny de la immunitat de ramat

El 5% de la població espanyola té anticossos contra el coronavirus, segons els primers resultats de l'estudi realitzat al país, amb gairebé 70.000 participants. Aquesta xifra està lluny del llindar d'immunitat de 50%-60% necessari per a frenar la propagació del virus. No obstant això, la variació geogràfica és considerable: des de 14.3% a Sòria i 11.3% a Madrid, fins a 2% a Múrcia o a Astúries. Aquests resultats coincideixen amb els obtinguts en altres països europeus, com per exemple França, on s'estima que la prevalença a nivell nacional està al voltant del 4,4%. A Ginebra, Suïssa, estudis de seroprevalença indiquen poc menys del 10% de població infectada. Una de les excepcions és el poble alemany de Gangelt, on les festivitats de carnestoltes van resultar en 15.5% de la població infectada (i una taxa de letalitat del 0.4%).

Els resultats espanyols també indiquen que, per cada cas confirmat, va haver-hi uns 10 casos no diagnosticats, i que la letalitat mitjana al país va ser al voltant de l'1% (una mort per cada 100 persones infectades).

Factors de risc

Fumar

L'anàlisi de 11,590 pacients amb COVID-19 revela que fumar o haver fumat duplica el risc de desenvolupar símptomes greus de la malaltia.

Estrat socioeconòmic

Els homes de raça negra tenen un risc 4,2 major de morir de COVID-19 que els de raça blanca, segons dades de l'institut d'estadística del Regne Unit. També es van observar diferències amb altres grups ètnics, com per exemple els pakistanesos. Aquesta diferència en impacte es deu en part a desigualtats econòmiques, de salut, educació i habitatge. Un altre estudi realitzat a Califòrnia, els EUA, també revela un impacte desproporcionat del virus en les comunitats hispanes i llatines.

Tractament

La combinació de interferon beta-1, lopinavir-ritonavir i ribavirina en adults amb malaltia moderada ha donat resultats encoratjadors en un assaig clínic controlat en sis hospitals d'Hong Kong. El grup tractat va tenir un temps de recuperació reduït (7 dies) comparat amb el grup control (12 dies). Cap pacient en l'estudi va morir.

Anticossos que prometen

Un equip holandès i un equip israelià han identificat o desenvolupat anticossos humans capaços de neutralitzar al virus en el laboratori. Es tracta d'un tractament prometedor, però encara ha de provar-se la seva seguretat i la seva eficàcia en pacients.

Pel seu costat, un equip belga ha usat llames per a desenvolupar anticossos capaços de neutralitzar al SARS-CoV-2. Els anticossos de camèlids tenen l'avantatge de ser més petits i penetrar més fàcilment en els teixits.

Els medicaments per a la hipertensió (basats en la inhibició de l'enzim ACE) no semblen augmentar l'expressió del receptor ACE2, ni el risc de mort en pacients amb COVID-19, com s'havia proposat inicialment.

Ratolins per a avançar contra el virus

Un equip científic ha desenvolupat ratolins susceptibles d'infecció pel coronavirus gràcies a l'expressió del receptor ACE2 humà en aquests ratolins. El virus va aconseguir replicar-se en els pulmons d'aquests ratolins transgènics, provocant una inflamació i una pèrdua de pes. Aquest model permetrà avaluar teràpies i vacunes.

[Evidència publicada entre el 01/05/2020 i el 07/05/2020]

Conclusions precipitades a partir d'una mutació

El laboratori nacional dels Alamos als Estats Units descriu l'emergència d'una “soca més transmissible” del SARS-CoV-2. L'estudi, que encara no ha passat la revisió per parells, va detectar una forma del virus que s'ha tornat dominant a Europa i que es caracteritza per una mutació en la proteïna viral anomenada Spike. Els autors proposen que aquesta mutació augmenta la infecciositat del virus. Tot i això, no en mostren cap evidència. La reacció dels experts va ser immediata: subratllen que, encara que no és impossible, no hi ha cap evidència de moment que aquesta o altres mutacions augmentin la transmissibilitat o la letalitat del virus, i que no es pot parlar de diferents soques de coronavirus.

El virus podria haver desembarcat a França abans del 2020

Fent una anàlisi retrospectiva de mostres de pacients hospitalitzats, un equip francès va identificar a un individu hospitalitzat el 27 de desembre i positiu per PCR per a SARS-CoV-2. Això suggereix que el virus va començar a circular al país molt abans del que es pensava. El pacient no havia viatjat fora de França però la seva dona treballava a un supermercat prop de l'aeroport de Paris i podria haver entrat en contacte amb viatgers infectats.

El virus també es replica al tracte digestiu

Estudis amb petits organoids d'intestins humans i de còlon mostren que el SARS-CoV-2 infecta i es replica de manera eficient a les cèl·lules d'aquests òrgans que també expressen el receptor ACE2 (la porta d'entrada del virus). Això podria ajudar a explicar la resposta inflamatòria associada a la malaltia.

Més sobre anticossos i immunitat

Seroprevalència en personal sanitari: El primer estudi de seroprevalència en personal sanitari revela que l’11,2% del personal de l'Hospital Clínic a Barcelona ha estat infectat pel SARS-CoV-2. Considerant que es tracta d'un grup d'alt risc, el percentatge és menor del què s'esperava. Una altra dada important: el 39% del personal que va desenvolupar anticossos no havia estat diagnosticat al moment de la infecció.

Anticossos en donants recuperats: Un estudi liderat per l'Hospital Mount Sinai de Nova York va realitzar proves d'anticossos i de PCR a 1.343 persones recuperades de COVID-19 que van acudir a donar el seu plasma. Hi havia dos grups de donants: els casos confirmats (per PCR) i els casos sospitosos (no confirmats per PCR). La majoria va tenir símptomes moderats. El 99,5% dels casos confirmats havia desenvolupat anticossos contra el virus i el tipus de prova utilitzada per a detectar-los suggereix a més que es tracta d'anticossos protectors. En canvi, només el 38% de casos sospitosos tenia anticossos, la qual cosa suggereix que moltes persones que creuen haver tingut la malaltia no la van tenir.

Una resposta immunitària inadequada: Experiments realitzats amb cèl·lules, animals i anàlisis en pacients confirmen que la COVID-19 es caracteritza per una resposta inflamatòria “inadequada”, definida per una falta de producció d'interferons de tipus I i III per part de la nostra primera línia de defensa (la resposta innata) seguida d'una producció excessiva de mediadors inflamatoris (particularment d'interleucina 6).

Més sobre símptomes i factors de risc

Personal mèdic a Europa i als Estats Units han notificat un increment de casos pediàtrics (particularment en nens o nenes menors de quatre anys) amb una síndrome inflamatòria semblant a la malaltia de Kawasaki i que podria estar relacionada amb el coronavirus. La comunitat científica recomana la vigilància davant aquests casos que, afortunadament, semblen ser poc freqüents.

Una tercera part de les persones hospitalitzades amb COVID-19 al Regne Unit va morir, segons un estudi (el més gran a Europa fins avui) que va analitzar el desenllaç de 16.749 pacients. L'estudi confirma que l'obesitat, l'edat i el sexe masculí augmenten el risc de mort.

Anticoagulants: L'evidència a favor de problemes de coagulació en pacients amb COVID-19 segueix creixent. Un estudi de l'Hospital Mount Sinai a Nova York va analitzar dades de més de 2.700 pacients. En els pacients crítics amb ventilador, el 63% d'aquells que van rebre anticoagulants va sobreviure, comparat amb el 29% que no en van rebre anticoagulants. Tot i això, és necessari confirmar aquests resultats amb assajos clínics controlats.

[Evidència publicada entre el 24/04/2020 i el 30/04/2020]

Més estimacions de prevalença d'infecció i mortalitat

La mortalitat global del coronavirus podria ser 60% major que l'anunciada, segons un estudi que va analitzar estadístiques anuals de mortalitat en els catorze dels països més afectats. Han ocorregut 122,00 morts addicionals a les quals es van notificar en el mateix període l'any passat. Durant la pandèmia, les morts van augmentar 60% a Bèlgica, 51% a Espanya i 34% a França, comparat amb el mateix període en anys anteriors.

En un exercici similar, un equip investigador va comparar el nombre de morts diàries a Itàlia des de gener 2020 amb la mitjana per al mateix període en els últims cinc anys. L'estudi estima que el veritable nombre de morts per COVID-19 va ser prop de 50,000, més del doble de la xifra oficial i que la taxa de letalitat al país va ser almenys de 0.8 per cada 100 persones infectades. Extrapolant aquestes dades a la ciutat de Nova York, calculen que una quarta part de la població ha estat infectada. Aquestes estimacions coincideixen amb els primers estudis serològics en aquest estat.

En efecte, l'estat de Nova York va anunciar els resultats del seu primer estudi serològic en un total de 3000 persones triades a l'atzar per a mesurar anticossos contra el virus en la seva sang. Gairebé 14% de persones va resultar positiva (21% a la ciutat de Nova York). Això vol dir unes 2.6 milions de persones en l'estat i 1.7 milions a la ciutat van ser infectades, una xifra molt superior als 263.460 casos confirmats. Això també voldria dir que la taxa real de letalitat del virus a Nova York va ser de 0.5%

Més sobre la transmissió

L'anàlisi de 391 casos i 1286 contactes en Shenzen (la Xina) llança més informació sobre la transmissió del virus. Per a començar, els homes i les dones semblen infectar-se igual, però els homes corren un risc 2.5 vegades major de desenvolupar símptomes greus. Els nens i nenes semblen infectar-se amb la mateixa freqüència que els adults, però són menys propensos a desenvolupar símptomes greus. En aquest sentit, un grup alemany no va observar diferències en càrrega viral entre diferents grups d'edat, incloent la població infantil. Això suggereix que els nens i nenes són tan contagiosos com els adults.

L'estudi de Shenzen també indica que 20% dels contactes de casos confirmats no havia desenvolupat símptomes al moment del diagnòstic, la qual cosa suggereix que hi ha un percentatge considerable de portadors “silenciosos”.

Un estudi en dos hospitals de Wuhan va detectar nivells baixos d'aerosols amb ARN viral en sales d'aïllament i habitacions de pacients i nivells més elevats en la zona de banys. Els resultats suggereixen que la ventilació adequada, els espais oberts i la desinfecció dels banys són eficaços per a limitar la presència del SARS-CoV-2 en aerosols.

No hi ha evidència per a la reinfecció

Experts a Corea del Sud han anunciat que els pacients que havien tornat a donar positiu per PCR dies o setmanes després de la seva recuperació no es devia a una reinfecció o reactivació del virus sinó a la detecció de fragments de virus no viable. De fet, la tècnica de PCR no distingeix entre virus viable i fragments no viables d'ARN.

Tractament: novetats sobre el remdesivir

Un assaig clínic a la Xina amb 237 pacients amb COVID-19 no va demostrar cap benefici clínic per al remdesivir, encara que va observar una lleugera reducció en el temps per a la millora clínica en pacients tractats de manera més primerenca.

En canvi, els primers resultats d'un assaig clínic internacional i multicèntric amb 1,063 pacients amb malaltia avançada, en el qual van participar dos centres a Espanya, indiquen que el remdesivir escurça en 31% el temps de recuperació d'aquests pacients (11 dies en mitjana), comparat amb aquells que van rebre placebo (15 dies en mitjana). 

Noves candidates en la carrera per una vacuna

Un equip xinès va desenvolupar la producció a nivell pilot d'una vacuna (PiCoVacc) basada en el virus SARS-*CoV-2 inactivat. La vacuna indueix la producció d'anticossos protectors en ratolins, rates i macacos. De manera important, la vacuna va protegir als macacos d'infecció pel virus.

El Regne Unit també va anunciar que la vacuna desenvolupada per la Universitat d'Oxford protegia a macacos de la infecció pel virus, i que començarien els assajos clínics per a provar la seva seguretat i eficàcia en humans. La vacuna (ChAdOx1) consisteix en un vector viral (el adenovirus del ximpanzé) que expressa una proteïna del SARS-*CoV-2. El Serum Institute de l'Índia va anunciar que té la capacitat per a produir milions de dosis d'aquesta vacuna.

La vacuna d'Oxford és la tercera bovina candidata finançada per CEPI que entra a assajos de fase 1, juntament amb la vacuna d'ADN INO.4800 de Inovio i la vacuna d'ARN (mRNA-1273) de Moderna.

La guia gràfica sobre vacunes publicada aquesta setmana per Nature proporciona una bona visió sobre les diferents bovines candidates contra el coronavirus.

[Evidència publicada entre el 17/04/2020 i el 23/04/2020]

Una prova fiable i més ràpida per a detectar el virus

Un equip de San Francisco va desenvolupar una prova diagnòstica basada en el sistema d'edició gènica CRISPR-Cas12. La prova DECECTR és tan sensible i específica com la PCR però és més ràpida (30 i 40 minuts) i fàcil de visualitzar.

El valor de les aigües residuals

L'anàlisi d'aigües residuals a la regió parisenca durant el mes passat va detectar un augment seguit d'una disminució en la concentració del coronavirus que correspon amb la corba de l'epidèmia a la regió. Això mostra que la tècnica pot detectar increments del virus en aigües residuals abans que exploti el nombre de casos clínics. També pot servir per a avaluar la transmissió en una localitat. En aquest sentit, la detecció d'ARN del virus en plantes de tractament de la ciutat australiana de Brisbane suggereix que 0.1% de la població en la zona de captació estava infectada. Això voldria dir que hi havia fins a 7 casos no detectats per cada 10 detectats.

Infeccions asimptomàtiques: més freqüents que el que es pensava

La realització de proves a una escala major està començant a llançar més informació sobre el percentatge de persones infectades però asimptomàtiques. Al poble italià de Vo, on es va testar a més del 70% de la població, el 43% de les persones que van resultar positives eren asimptomàtiques. En el vaixell naval americà Theodore Roosevelt es va testar la tripulació sencera (4.800 marins) - al voltant del 60% de les 600 persones que van resultar positives no havien desenvolupat símptomes. Un hospital a Nova York va fer un cribratge sistemàtic a 210 dones que van donar a llum entre finals de març i principis d'abril - 29 de les 33 pacients que van resultar positives per al virus no presentaven cap símptoma.

Contagi presimptomàtic

Una anàlisi amb 94 pacients mostra que la màxima càrrega viral observada en frotis de gola coincideix amb el moment que apareixen els símptomes. Això suggereix que la capacitat de contagi és màxima en el moment de desenvolupar símptomes o fins i tot una mica abans – l'equip investigador estima que 44% dels contagis van ocórrer durant la fase presimptomàtica.

Més enllà dels pulmons

Les complicacions cardiovasculars estan emergint com un dels principals problemes en COVID-19, a més dels problemes respiratoris. Això podria explicar-se per evidències recents que el virus infecta a les cèl·lules endotelials que cobreixen l'interior dels vasos sanguinis i provoca una inflamació de l'endoteli. A més, els metges estan veient problemes de coagulació en molts dels pacients greus, per la qual cosa s'ha proposat administrar anticoagulants a pacients amb COVID-19.

Un article a Science descriu el que se sap fins ara sobre com el coronavirus infecta i danya els pulmons i altres teixits, en particular el cor.

Ventilar o no?

El personal mèdic està començant a qüestionar l'ús generalitzat de ventiladors en pacients greus amb COVID-19, i proposen que molts pacients podrien tractar-se amb un suport respiratori menys agressiu.

Tractament

Més notícies encoratjadores per al remdesivir: els resultats preliminars d'un assaig clínic amb 125 pacients de COVID-19 (113 d'ells greus) indiquen una recuperació ràpida, amb la majoria de pacients donats d'alta després d'una setmana.

Més notícies descoratjadores per a la cloroquina: L'anàlisi de 368 veterans de guerra tractats a l'Hospital de Veterans a Virgínia no va trobar evidència que la hidroxicloroquina, amb o sense azitromicina, redueixi el risc de necessitar ventilació mecànica en pacients amb COVID-19. Fins i tot es va observar una mortalitat més elevada en el grup que va rebre només hidroxicloroquina.

Més vacunes comencen assajos per a provar la seva seguretat

La companyia americana Inovio Pharmaceuticals va llançar un assaig de fase 1 per a INO-4800, la seva vacuna contra la COVID-19 a base d'ADN. El Shenzhen Geno-Immune Medical Institute (SGIMI) a la Xina va començar a provar la seva vacuna LV-SMENP-DC, basada en cèl·lules dendrítiques que expressen diverses proteïnes del SARS-CoV-2. Pfizer va anunciar un esforç conjunt amb la companyia alemanya BioNTechSE per a començar a l'abril els assajos de fase 1 amb la seva vacuna a base de ARNm.

Els assajos de fase 1 es realitzen amb persones sanes voluntàries per a provar la seguretat.

[Evidència publicada entre el 10/04/2020 i el 16/04/2020]

Mesurant la transmissió en la comunitat

Informació valuosa d'Islàndia

Es publiquen els primers resultats de l'estudi ‘deCODE’ a Islàndia, amb un cribratge del 6% de la població total per a detectar infeccions per SARS-CoV-2. L'estudi ha revelat que el percentatge de persones infectades en el grup de major risc (persones amb símptomes, contactes de casos o persones tornant de viatge) va ser del 13%, mentre que, en la població general, va anar d'entre el 0,6 i el 0,8%. La gran majoria (93%) de persones infectades en el grup de risc van desenvolupar símptomes, però en la població general, gairebé la meitat de persones infectades (43%) no va desenvolupar símptomes. Els nens i nenes menors de 10 anys i les dones van tenir una incidència d'infecció menor a la d'adolescents, adults o població masculina.

Mirant cap endarrere a la Xina

Una anàlisi retrospectiva de mostres de pacients a Wuhan amb malaltia “tipus influença” durant el mes de gener revela que alguns pacients eren positius per a SARS-CoV-2, la qual cosa suggereix que, des de principis d'any, el virus estava circulant en la comunitat.

I a San Francisco

Un altre estudi retrospectiu va buscar la presència del virus en mostres agrupades de pacients, recollides durant gener i febrer 2020 a l'àrea de San Francisco. Només dos de més de 2.800 mostres (0,07%) van resultar positives, la qual cosa indica que la prevalença del virus en la zona era molt baixa a l'inici de l'epidèmia.

Un estudi a escala global per a mesurar anticossos

En un esforç per a entendre quanta gent ha estat infectada pel nou coronavirus, l'OMS coordinarà un estudi, Solidarity II , per a detectar anticossos contra el virus en mostres de sang. Els països participants podran agrupar els resultats dels seus estudis per a entendre millor el panorama global. Entre el estudis, s’inclouen el de la Universitat de Stanford, que testarà 5.000 habitants de Santa Clara, i el de la Universitat de Bonn, que està testant més de 1.000 persones a la regió de Heinsberg.

Distanciament social fins al 2022?

Un estudi amb models matemàtics suggereix que el distanciament social (o físic) podria estendre's, almenys de manera intermitent, fins al 2022, amb la finalitat d'evitar la saturació del sistema sanitari. Per a predir la transmissió del SARS-CoV-2 en els propers cinc anys, l'anàlisi va considerar variables encara desconegudes com l'estacionalitat del virus, la durada de la immunitat i la possibilitat –o no– d'immunitat creuada amb els coronavirus que causen refredats comuns. Si la immunitat enfront del virus és de curta durada, podem esperar noves ones d'infecció durant l'hivern. Si la immunitat dura diversos anys, podem esperar un ressorgiment de casos cada dos o tres anys, o més. L'equip investigador conclou que els estudis serològics al llarg del temps són de vital importància per a determinar la prevalença i durada de la immunitat contra el virus.

Factors de risc

Una anàlisi realitzada amb pacients de COVID-19 en un hospital de Nova York suggereix que l'obesitat augmenta el risc d'hospitalització i requereix vigilància intensiva. Això té implicacions importants en un país on gairebé el 40% dels adults són obesos (índex de massa corporal major a 30).

Un primer “retrat” dels casos de COVID-19 a Nova York confirma les tendències observades en altres països: les persones majors estan en major risc d'acabar a l'hospital i els homes tenen major risc de desenvolupar símptomes greus. A més, els homes afroamericans estan morint molt més. Això pot deure's a una major exposició al virus, una major prevalença de factors de risc (obesitat, diabetis), i un menor accés a serveis de salut.

“Miniòrgans” per a estudiar la infecció

Per a entendre com el virus entra en el cos i causa danys, un equip canadenc està desenvolupant òrgans en un xip (models minúsculs del nas, boca, ulls i pulmons). Això els permetrà analitzar detalladament com el virus evadeix la primera línia de defensa (o immunitat innata).

Tractament

Antivirals : L'ús de l'antiviral remdesivir a 53 pacients amb COVID-19 (22 als Estats Units, 22 a Europa i Canada, 7 al Japó) llança resultats encoratjadors, encara que preliminars: es va observar una millora clínica en 36 dels 53 pacients. Un estudi en laboratori proporciona detalls sobre el mecanisme pel qual el remdesivir inhibeix la síntesi d'ARN en els coronavirus.

Cloroquina : A Manaos, un assaig amb cloroquina per a tractar a pacients amb COVID-19 va haver de ser interromput a causa de complicacions cardíaques en pacients tractats amb altes dosis del fàrmac. Suècia també ha recomanat parar l'ús del fàrmac, fora dels assajos clínics, a causa d'efectes cardíacs adversos.

[Evidència publicada entre el 03/04/2020 i el 09/04/2020]

Sobre l'origen del virus

Una anàlisi genètica de 68 coronavirus calcula que l'ancestre del SARS-CoV-2 va separar, ara fa uns 40 a 70 anys, del virus RaTG13, un virus que hi està relacionat i que infecta a ratapinyades però no a humans.

Quin és el nombre real de persones infectades?

Aquesta continua sent una de les grans incògnites en aquesta pandèmia. Un equip de la Universitat de Goettingen considera que els països han detectat només un 6% d'infeccions per coronavirus, com a mitjana, i que el nombre real de persones infectades al món podria ser de desenes de milions. Alemanya hauria detectat un 15% dels seus casos, mentre que Espanya només un 1,7%. Corea del Sud hauria detectat gairebé la meitat de les infeccions.

Un equip científic analitzarà les aigües residuals per detectar la presència del virus i poder quantificar el nombre total d'infeccions per SARS-CoV-2 en una comunitat. L'anàlisi d'aigües residuals també podria ser útil com a estratègia de vigilància per alertar si el virus torna a una comunitat.

Màscares o no màscares?

L'ús general de les màscares continua sent objecte de debat. Un equip investigador va revisar 31 estudis i conclou que no hi ha suficient evidència per a recomanar l'ús general de màscares, encara que sí que hi ha evidència per a recomanar-ne l’ús a persones vulnerables en llocs o situacions de risc (espais públics tancats, transport públic, etc.). D'altra banda, un equip investigador va observar que les màscares redueixen la quantitat de virus present tant en gotes respiratòries com en gotes més petites tipus aerosol. És possible que, davant del dubte, el principi de precaució acabi imperant.

Contaminació i COVID-19

Una anàlisi realitzada per un equip de la Universitat de Harvard suggereix que les persones que viuen en zones amb contaminació atmosfèrica tenen un risc més elevat de morir per *COVID-19 que les persones que viuen en àrees menys contaminades. L'estudi indica que fins i tot un petit increment en pol·lució per partícules fines s'associa amb un augment de 15% en la taxa de mortalitat. Un altre estudi italià també assenyala que les taxes de letalitat més elevades es van observar en el nord del país, on els nivells de pol·lució són majors.

En aquest sentit, dades de la Xina ja suggerien que les persones fumadores serien més susceptibles a formes greus de la malaltia.

Tractament: modular la tempesta inflamatòria en pacients greus

La “tempesta de mediadors inflamatoris” sembla ser freqüent en pacients amb símptomes greus de COVID-19, la qual cosa ha obert la via a provar tractaments que modulen aquest fenomen. La interleucina 6 és un d'aquests mediadors que sembla estar particularment elevada en pacients amb malaltia greu, segons un estudi. Diversos equips, incloent un equip francès i un equip xinès, han usat un anticòs contra la IL6 (el tocilizumab) per a tractar pacients en estat crític, amb resultats encoratjadors.

Models animals per a estudiar la malaltia

Un equip alemany confirma que els porcs i gallines no són susceptibles a la infecció per SARS-CoV-2 però que el virus es replica molt bé en fures. De fet, les fures reprodueixen molts dels símptomes clínics de la infecció (encara que no moren) i podrien usar-se com a model animal de la COVID-19.

[Evidència publicada entre el 27/03/2020 i el 02/04/2020]

Pèrdua d'olfacte i gust: signes predictius?

Gairebé el 60% de les persones que van resultar positives per a la infecció per SARS-CoV-2 van dir haver perdut el sentit del gust i de l'olfacte, comparat amb el 18% d'aquelles que van resultar negatives, segons dades recollides per una app desenvolupada per científics britànics per monitoritzar l'epidèmia. Aquests resultats confirmen informes previs que indicaven que la pèrdua de gust i olfacte és freqüent i pot ser un dels primers signes de la malaltia.

Ajustar les estimacions de letalitat

Un estudi calcula que la taxa ajustada de letalitat a la Xina va ser de l’1,4% per als casos confirmats (una xifra que puja a 6,4% per als més grans de 60 anys i fins el 13,4% per als majors de 80). Tenint en compte els casos infectats però no diagnosticats, la taxa ajustada de letalitat per a casos infectats (IFR) va ser del 0,66%. El temps mig entre l'aparició de símptomes i la mort va ser de 17,8 dies, i de 24,7 dies entre els símptomes i l'alta hospitalària.

Les mesures de confinament funcionen

Mitjançant una sèrie de models, l'Imperial College de Londres estima que, amb les mesures implementades a 11 països europeus (incloent Espanya) fins a fins de març, s'hauran evitat unes 59.000 morts. També, calcula que aproximadament entre 7 a 43 milions de persones han estat infectades amb el virus (fins el 28 de març), la qual cosa representa entre l’1,9 i l’11,4% de la població total europea (a Espanya podria ser fins el 15% de la població).

Així mateix, un estudi a Science estima que el confinament de Wuhan, combinat amb la resposta a nivell nacional, va aconseguir limitar el nombre de casos confirmats a menys del 96% que s'esperaven al cap de 50 dies, si no s'hagués fet res.

Vacunes

Una altra vacuna entra en fase 1

L'Institut Jenner i Oxford Vaccine han anunciat que comencen a reclutar persones voluntàries per provar la seguretat de la seva vacuna contra la COVID-19. La vacuna fa servir un adenovirus de ximpanzé modificat que expressa una proteïna de superfície del virus.

Una vella vacuna per reforçar el sistema immune

Alemanya començarà a provar l'eficàcia d'una versió actualitzada de la vacuna BCG contra la tuberculosi, per protegir gent gran i personal sanitari contra la COVID-19. Altres països també han començat a provar la vacuna BCG en aquests col·lectius (veure actualització de la setmana passada). Hi ha evidència que la vacuna BCG, que es va desenvolupar fa cent anys, pot reforçar la resposta immune contra diversos virus respiratoris.

Animals

Un equip xinès va aïllar diferents coronavirus a partir de pangolins de Malàisia (Manis javanica) il·legalment venuts al sud de la Xina. Van identificar dos sub-llinatges molt semblants al SARS-CoV-2, un d'ells amb una seqüència genètica molt similar a la regió que permet l'entrada de virus a la cèl·lula. Això suggereix que els pangolins podrien ser hostes intermediaris de nous coronavirus, i que s'ha de prohibir la seva venda als mercats.

Un altre estudi indica que SARS-CoV-2 no es replica en gossos, porcs, gallines o ànecs però sí en gats i fures. Tot i això, no significa que els gats domèstics representin una font de transmissió de virus.

[Evidència publicada entre el 18/03/2020 i el 26/03/2020]

Símptomes, evolució clínica i letalitat: últimes dades

Pel que fa al percentatge de casos asimptomàtics, un parell d'estudis recents situen la xifra entre el 17 i el 30%. Tanmateix, caldrà realitzar estudis serològics a gran escala per a calcular el veritable nombre de persones infectades però asimptomàtiques.

Segons l'últim informe del European Centre for Disease Prevention and Control (ECDC), que contempla un total de 43.438 casos de 17 països europeus, s’ha hospitalitzat el 30% dels casos confirmats, i el 4% dels casos ha requerit vigilància intensiva o assistència respiratòria.

Un marcador pronòstic de risc?

Un estudi que va analitzar la càrrega viral (és a dir la quantitat de virus present en una mostra) de 76 pacients amb símptomes entre moderats i greus proporciona dues informacions importants. La primera és que la càrrega viral assoleix el pic màxim quan es manifesten els primers símptomes i confirma, així, que aquesta és la finestra de temps (entre un parell de dies abans i un parell de dies després) en què el pacient és més contagiós. La segona és que els casos greus presentaven una càrrega viral molt més elevada que la dels casos moderats. Això vol dir que la càrrega viral a l'inici de la malaltia pot ser un bon marcador pronòstic d'evolució.

Tractament

Un assaig global, quatre tractaments

L'OMS va anunciar el llançament de SOLIDARITY, un assaig clínic a nivell global per a testar els quatre tractaments que considera més prometedors: l'antiviral remdesivir (inicialment provat per a l'ebola), la combinació lopinavir/ritonavir (per a tractar el VIH) amb o sense interferó beta (una molècula amb propietats antivirals), i la cloroquina o hidroxicloroquina (un fàrmac antimalàric). L'assaig inclourà milers de pacients de dotzenes de països.

Anticossos

Segons la revista Nature, els hospitals de Nova York s'estan preparant per a emprar com a tractament la sang de persones que s'han recuperat de la malaltia. La idea d'usar “sèrum convalescent” que conté anticossos contra el virus no és nova —s'ha provat per a tractar altres malalties com l'ebola, tot i que sense resultats concloents. Diversos hospitals participaran en assajos per provar-ne l’eficàcia terapèutica (tant en casos greus com a l’inici de la malaltia) o, fins i tot, preventiva (en personal de l’àmbit sanitari).

Per la seva banda, una companyia americana (Vir Biotechnology) va anunciar que dos dels seus anticossos produïts al laboratori poden neutralitzar el SARS-CoV-2, de manera que començaran a provar-los en persones en els pròxims tres mesos.

Una vella vacuna

Equips d’Austràlia, Grècia i els Països Baixos realitzaran un assaig clínic per provar si la vacuna contra la tuberculosi pot reforçar la resposta immune contra el SARS-CoV-2 i, així, evitar o atenuar la malaltia. Hi ha evidència que la vacuna, desenvolupada fa cent anys i de limitada eficàcia per a la tuberculosi, té un efecte “potenciador” sobre el sistema immunitari.

[Evidència publicada fins el 18/03/2020]

Transmissió: qui, quan i com

Una de les preguntes més urgents en aquesta epidèmia és saber qui pot transmetre el virus i durant quant de temps.

Pel que fa al qui, diversos estudis recents confirmen que les persones infectades però que encara no presenten símptomes contribueixen de manera significativa a la propagació de virus (un estudi basat en dades de la Xina calcula que fins un 80% dels casos van ser deguts a transmissió presimptomàtica, mentre que un altre estudi parla d'un 48% a Singapur i un 62% a Tianjin, Xina).

El temps durant el qual una persona és contagiosa segueix sent objecte de controvèrsia. Tot i això, es pensa que les persones poden ser contagioses un parell de dies abans de desenvolupar símptomes (la majoria de persones desenvolupa símptomes entre 5 i 7 dies després de la infecció) i almenys durant deu dies després de desenvolupar símptomes. En un grup de pacients alemanys, es van detectar anticossos contra el virus entre 6 i 10 dies després de presentar símptomes i això es va associar amb una disminució progressiva de la càrrega viral en vies respiratòries i, per tant, del seu potencial de contagi. Pel que fa al com, es va trobar virus infecciós en mostres del coll i del pulmó d'aquests pacients, però no en sang, orina o femta.

De manera important, l'anàlisi de milers de casos a la Xina, així com experiments realitzats al laboratori amb macacos, indiquen que un pacient recuperat de COVID-19 no pot tornar a infectar-se, la qual cosa vol dir que si es generen anticossos protectors. Encara no se sap quant de temps durarà aquesta immunitat.

El nombre real de persones infectades: una de les majors incògnites

Un estudi estima que, per cada cas confirmat de la malaltia, hi ha de 5 a 10 casos sense símptomes o amb símptomes lleus que no es diagnostiquen. Per això, la taxa de letalitat (és a dir, quantes persones moren de cada 100 que contrauen la infecció) segueix sent una de les majors incògnites d'aquest nou virus, tot i ser una dada indispensable per predir millor l'impacte de l'epidèmia i guiar les respostes de salut pública. Segons una anàlisi a partir de dades de diferents països, el rang estaria entre el 0,3 i el 3%, però serà necessari realitzar estudis serològics (buscant anticossos contra el virus) a nivell poblacional per determinar el nombre real de persones infectades i per tant tenir una millor idea de la taxa de letalitat real.

Corea de Sud, amb la seva estratègia de diagnòstic massiu, no només ha aconseguit contenir l'epidèmia gràcies a la identificació i aïllament de casos i contactes, sinó que ha aportat xifres que ajuden a estimar millor la dinàmica de transmissió i la veritable taxa de letalitat del virus.

El virus no afecta tots per igual

El que sí es confirma, tant a la Xina com a Itàlia, és que el virus no mata a tots per igual. La taxa de letalitat augmenta dràsticament amb l'edat –des del 0% en persones menors de 30 anys, passant per un 1% en persones entre 50 i 59 anys fins gairebé 20% en majors de 80 anys (segons les últimes dades publicades per Itàlia)–. El virus també mata més a aquells que tenen altres condicions cròniques, en particular la hipertensió i la diabetis. A la Xina, els pacients amb hipertensió van representar entre el 23% i el 40% dels casos severs o morts. S'ha postulat que això podria estar relacionat amb els medicaments per a la hipertensió que inhibeixen l'enzim convertidor d'angiotensina (ACE) i que poden induir una sobreexpressió de el receptor ACE2, que és la porta d'entrada de virus a les cèl·lules.

Curiosament, la població infantil sí que sembla infectar-se, però -per fortuna- rarament desenvolupa símptomes severs. Les raons d'això encara es desconeixen, així com tampoc se sap quin paper juguen els nens i nenes a la transmissió de virus. 

Tractament: reutilitzar fàrmacs existents

No hi ha cap tractament específic per a aquest nou virus. Tot i això, s'ha començat a provar l'eficàcia d'altres antivirals que ja existien al mercat.

Un dels candidats més prometedors és el remdesivir, pel seu ampli espectre d'acció antiviral i pels resultats preliminars al laboratori i en animals. Els EUA van ser el primer país on es va usar en un pacient amb COVID-19 (amb èxit) i actualment s'està provant en assaigs clínics en diversos països, incloent Espanya (estudi amb participació d'ISGlobal i de l'Hospital Clínic de Barcelona).

El liponavir/ritonavir (un medicament contra el VIH) és un altre candidat, però un assaig no va donar resultats positius.