Un estudi pioner sobre la malaltia de Chagas al Paraguai dona suport a l’ús de tests ràpids per millorar l’accés al diagnòstic

Les proves ràpides es podrien utilitzar per diagnosticar la malaltia de Chagas en zones amb pocs recursos, segons un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”. Els resultats d’aquesta recerca, publicats a PLOS Neglected Tropical Diseases, revelen que el Chagas té una prevalença sis vegades més gran en una comunitat indígena del Paraguai que a la capital del país.

La malaltia de Chagas, causada pel paràsit Trypanosoma cruzi, representa un greu problema de salut pública a les Amèriques. Entre sis i set milions de persones pateixen aquesta malaltia, transmesa principalment per insectes vectors. L’infradiagnòstic és una de les barreres més rellevants en la lluita contra el paràsit, fet que es reflecteix en què menys de l’1% dels afectats rep tractament. El Chagas es diagnostica principalment mitjançant tècniques serològiques—detectant anticossos contra T. cruzi a la sang—en la fase crònica de la malaltia. Amb l’objectiu de millorar l’accessibilitat al diagnòstic, les autoritats sanitàries del Paraguai van proposar un nou algorisme per a entorns amb recursos limitats: una combinació de tests ràpids (RDT, per les seves sigles en anglès) seguits de proves serològiques convencionals, com l’assaig immunoenzimàtic o ELISA.

“Al juliol del 2023, a la comunitat endèmica de Casanillo (una comunitat indígena del Chaco paraguaià), vam dur a terme una campanya de cribratge de dues setmanes en què van participar 999 persones”, explica Sofía Ardiles Ruesjas, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi. “Vam poder comprovar l’eficàcia de combinar RDT i proves serològiques, en comparació amb el mètode estàndard recomanat per l’OPS i l’OMS, que utilitza únicament proves serològiques convencionals”, afegeix.

El potencial de les proves ràpides

Tot i tenir bona sensibilitat i especificitat, les proves serològiques convencionals requereixen personal i equip especialitzats, que solen ser escassos a les regions endèmiques. Fins i tot quan aquests recursos estan disponibles, accedir als centres sanitaris pot ser complicat per als habitants.

L’ús de proves diagnòstiques ràpides oferiria un nou enfocament: són fàcils d’utilitzar, funcionen amb un volum mínim de mostra (sang obtinguda mitjançant una punxada al dit), no necessiten equips específics i garanteixen una obtenció ràpida de resultats. L’algorisme validat en l’estudi proposa utilitzar els RDT per a un primer cribratge d’individus de risc en zones endèmiques, i reduir així l’ús de la prova serològica a la confirmació dels resultats positius.

“A cada participant se li va realitzar una prova diagnòstica ràpida (RDT), i aquells amb un resultat positiu van ser confirmats mitjançant dues tècniques serològiques diferents (ELISA-recombinant i ELISA-lisat)”, explica la investigadora d’ISGlobal.

Variabilitat en la prevalença del Chagas entre comunitats

Els resultats de l’estudi van revelar una seroprevalença (percentatge de persones amb anticossos contra T. cruzi) del 12,6% a la comunitat de Casanillo, una xifra significativament superior al 2,1% estimat a partir de bancs de sang a Asunción. Això posa de manifest les desigualtats en salut entre zones urbanes i rurals.

L’algorisme que va incloure proves ràpides (RDT) va demostrar una alta concordança amb l’algorisme estàndard, amb una sensibilitat del 94,6% i una especificitat del 98,6%. Aquests resultats són fonamentals per a les iniciatives de salut pública, ja que validen l’ús combinat d’RDT i serologia convencional, un algorisme proposat per les autoritats sanitàries paraguaianes per a entorns amb pocs recursos.

“Els resultats obtinguts són particularment rellevants en un context de reavaluació global de les directrius de diagnòstic i tractament de la malaltia de Chagas”, apunta Irene Losada, coordinadora de la iniciativa de Chagas a ISGlobal i autora sènior de l’estudi. “L’adopció d’algorismes basats en RDT i adaptats a cada regió podria millorar l’accés al diagnòstic de milers de persones en regions aïllades”, conclou.

Referència

Ardiles-Ruesjas, S., Lesmo, V., González-Romero, V., Cubilla, Z., Chena, L., Huber, C., Rivas, M. J., Saldaña, P., Carrascosa, A., Méndez, S., Sanz, S., Becker, S. L., Alonso-Padilla, J., & Losada, I. (2025). Prevalence and diagnostic accuracy of different diagnostic tests for Chagas disease in an indigenous community of the Paraguayan Chaco. PLoS Neglected Tropical Diseases, 19(2), e0012861. https://doi.org/10.1371/journal.pntd.0012861