Un primer informe de l’Organització Meteorològica Mundial no troba proves sòlides de l’impacte meteorològic o de la qualitat de l’aire en la transmissió del SARS-CoV-2

L’Organització Meteorològica Mundial (OMM) ha emès el seu primer informe sobre l’impacte dels factors meteorològics i de la qualitat de l’aire en la pandèmia de la COVID-19. El document ha estat elaborat per un grup de 16 persones expertes en ciències de la terra, ciències mèdiques i salut pública, entre les quals hi ha Xavier Rodó, cap del programa de Clima i Salut de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”. L’informe de l’OMM, entitat de les Nacions Unides dedicada a la meteorologia, el clima i l’aigua, adverteix que les condicions climàtiques, inclòs l’augment de les temperatures per l’arribada de la primavera a l’hemisferi nord, no haurien d’implicar una relaxació de les mesures per detenir la propagació del virus.

“Els estudis epidemiològics de la COVID-19 duts a terme fins avui han ofert resultats diferents sobre la sensibilitat meteorològica del virus i la malaltia”, diu Rodó.

La dinàmica de la transmissió de la COVID-19 durant el 2020 i principis del 2021 sembla haver estat influenciada sobretot per les intervencions governamentals com ara l’obligatorietat de portar mascareta o les restriccions de mobilitat més que no pas per factors meteorològics, segons l’equip de treball de l’OMM. D’altres factors rellevants inclouen canvis en el comportament humà i la demografia de les poblacions afectades i, més recentment, les mutacions del virus.

“Ara per ara, l’evidència no recolza que els factors meteorològics i de qualitat de l’aire serveixin de base perquè que els governs relaxin les seves intervencions destinades a reduir la transmissió”, afirma el copresident de l’equip de treball, el Dr. Ben Zaitchik, del Departament de Ciències de la Terra i Planetàries de la Universitat Johns Hopkins (EE. UU.). “Durant el primer any de pandèmia hem vist onades d’infecció en estacions càlides i regions càlides, i no hi ha evidència que això no pugui tornar a passar.”

L’informe de l’equip de treball resumeix les troballes clau publicades fins a la primera setmana del gener del 2021. Per tant, no inclou la literatura revisada per persones expertes relativa a la influència dels factors meteorològics i de qualitat de l’aire en la transmissió de les noves variants del SARS-CoV-2 o en la gravetat de les infeccions causades per aquestes noves variants.

L’informe analitza el paper potencial de l’estacionalitat. Les infeccions virals respiratòries acostumen a mostrar algun tipus d’estacionalitat, per exemple el pic de la tardor-hivern per a la grip i els coronavirus que causen el refredat en climes temperats. “Això ha alimentat les expectatives que, si persisteix durant molts anys, la COVID-19 esdevindria una malaltia fortament estacional”, diu Rodó.

“Els mecanismes subjacents en l’estacionalitat de les infeccions virals respiratòries encara no es comprenen bé. Podrien combinar-s’hi impactes directes en la supervivència del virus, impactes en la resistència humana a la infecció i la influència indirecta del clima i l’estació a través de canvis en el comportament humà”, diu el resum executiu de l’informe.

“Els estudis de laboratori del SARS-CoV-2, el virus que causa la COVID-19, han ofert alguna evidència que el virus sobreviu més temps en condicions fredes, seques i de baixa radiació ultraviolada. Tanmateix, aquests estudis encara no han indicat si les condicions meteorològiques directes sobre el virus tenen una influència significativa en les taxes de transmissió en condicions reals”, segons el resum executiu.

L’evidència sobre la influència dels factors de la qualitat de l’aire encara no és concloent. Existeix alguna prova preliminar que la mala qualitat de l’aire augmenta les taxes de mortalitat per COVID-19, però no que la contaminació afecti directament la transmissió aèria del SARS-CoV-2, el virus que causa la COVID-19, segons l’equip de treball.

L’informe se centra en la meteorologia exterior i les condicions de la qualitat de l’aire i no aborda els detalls de la circulació de l’aire interior.

L’equip de treball interdisciplinari i internacional de l’OMM va ser establert per la Junta de Recerca de l’organisme a fi que elaborés un resum ràpid dels coneixements disponibles sobre les possibles influències meteorològiques i de la qualitat de l’aire en la dinàmica de la COVID-19, atès el sorprenent nombre d’articles i preimpressions relacionats amb el tema.

Exemples de mecanismes proposats mitjançant els quals els factors meteorològics i de qualitat de l’aire influencien les infeccions virals respiratòries.

En el futur aquest equip de treball actualitzarà l’evidència científica, i identificarà i promocionarà qüestions de recerca prioritàries, així com objectius i prioritats per a la inversió en la recerca del nexe existent entre la pandèmia i la meteorologia, el clima i la qualitat de l’aire.

L’equip de treball de l’OMM també assessorarà i informarà sobre bones pràctiques i els estàndards mínims per a mètodes de modelatge integrat de malalties infeccioses que tinguin en compte els determinants ambientals. Així mateix, recomanarà considerar la relació entre el coronavirus, el clima, el temps i la qualitat de l’aire en futures recerques i informacions de l’OMM.

Membres de l’equip de treball:

Rosa Barciela, UK Met Office, Exeter, Regne Unit

Emily YY Chan, The Jockey Club School of Public Health and Primary Care, Hong Kong, Xina

David Farrell, Caribbean Institute for Meteorology and Hydrology, Bridgetown, Barbados

Yun Gao, Acadèmia Xinesa de Ciència Meteorològica, Agència Xinesa de Meteorologia, Pequín, Xina

Ken Takahashi Guevara, Servei Nacional de Meteorologia i Hidrologia (SENAMHI), Lima, Perú

Sophie Gumy, Departament de Medi Ambient, Canvi Climàtic i Salut, Organització Mundial de la Salut, Ginebra, Suïssa

Masahiro Hashizume, Graduate School of Medicine, Universitat de Tokyo, Tokyo, Japó

Rachel Lowe, London School of Hygiene and Tropical Medicine, Londres, Regne Unit

Nick H. Ogden, Public Health Agency of Canada, Guelph, Ontario, Canadà

Judy Omumbo, African Academy of Sciences, Nairobi, Kenya

Vincent-Henri Peuch, Director del Servei de Monitoratge d’Atmosfera Copèrnic (CAMS) i Subdirector del Departament de Copèrnic al Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Mig Termini (ECMWF)

Xavier Rodó, Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), Espanya .

Paulo Saldiva, Universitat de Sao Paulo, Facultat de Medicina (FMUSP), Sao Paulo, Brasil

Juli Trtanj, NOAA Climate Programme Office, Washington DC, Estats Units

Ben Zaitchik, Johns Hopkins University, Baltimore, MD, Estats Units

Tong Zhu, College of Environmental Sciences and Engineering, Universitat de Pequín, Xina

Referència

First Report of the WMO COVID-19 Task Team: Review on Meteorological and Air Quality Factors Affecting the COVID-19 Pandemic (WMO-No. 1262). World Meteorological Organization (WMO). 2021.