Un nou estudi explora com el paràsit de la malària respon al tractament a base d'artemisinina en pacients infectats

En la majoria de pacients infectats per P. falciparum, el tractament amb artemisinina augmenta la taxa de conversió sexual del paràsit, la qual cosa atenuaria l'efecte beneficiós del fàrmac de reduir la transmissió de la malaltia. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi liderat conjuntament per l'ITM, a Bèlgica, i ISGlobal, centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i publicat a la revista eBioMedicine.

Els símptomes clínics de la malària es deuen a la reproducció asexual del paràsit (P. falciparum) a la sang. Però en cada cicle replicatiu, una petita fracció de paràsits es converteix en la forma sexual (gametòcits), que és l'única forma capaç d'infectar el mosquit i transmetre's així a una altra persona.

“Sabem que les condicions del mitjà determinen en gran part la proporció de paràsits que es converteixen en gametòcits, i per tant el nivell de transmissió de la malaltia”, explica Alfred Cortés, investigador ICREA a ISGlobal, que ja fa diversos anys que n'estudia el procés de conversió sexual. De fet, el seu grup ja havia demostrat que, al laboratori, la conversió sexual augmenta quan el paràsit és exposat a l’artemisinina, un antimalàric de primera línia.

En aquest estudi, Cortés i el seu equip van avaluar si aquest efecte de l’artemisinina també s'observa in vivo, és a dir, en infeccions naturals. Per a això, van analitzar mostres de sang de més de 100 pacients amb malària a Moçambic, Burkina Faso i el Vietnam, preses abans i en diversos intervals després d'administrar el fàrmac. “Gràcies a l'ús de marcadors moleculars de conversió sexual, podem diferenciar els efectes del fàrmac sobre la viabilitat del paràsit i els efectes sobre la conversió sexual”, explica Harvie Portugaliza, primera autora de l'estudi.

Els resultats mostren que, en la majoria dels pacients de Moçambic i Burkina Faso, l’artemisinina va augmentar l'expressió de marcadors moleculars de conversió sexual del paràsit. Això no es va observar en les mostres del Vietnam, la qual cosa indica que l'efecte de l'artemisinina sobre la conversió sexual és complex i depèn també d'altres factors del paràsit o de l'hoste. “La nostra anàlisi suggereix que la resistència a l’artemisinina, comuna al Vietnam a causa d'una mutació en un gen del paràsit, podria ser un factor per a explicar la diferència entre les cohorts”, explica Cortes, encara que assenyala que es necessiten més estudis per a confirmar aquesta associació i desxifrar altres raons possibles.

Les i els autors postulen que l'efecte de l’artemisinina de reduir la transmissió de la malaltia en disminuir el nombre de paràsits viables pot veure's contrarestat, fins a cert punt, per un augment en la taxa de conversió sexual. Això podria ser particularment rellevant en individus tractats amb dosis subòptimes del fàrmac o en campanyes d'administració massiva del fàrmac.

“El nostre estudi també valida una sèrie de marcadors moleculars que poden ser molt útils de cara a futurs estudis sobre l'impacte de factors ambientals en la conversió sexual del paràsit i la seva transmissió”, afegeix Cortès.

Referència

Portugaliza HP, Natama HM, Guetens P et al.  Plasmodium falciparum sexual conversion rates can be affected by artemisinin-based treatment in naturally infected malaria patients. eBioMedicine, 2022. doi: 101016/j.ebiom.2022.104198