Un estudi situa l'exposició de nens i nenes europeus a camps electromagnètics molt per sota del màxim recomanat

La població infantil europea està exposada a majors nivells de camps electromagnètics de radiofreqüència a les ciutats, però l'exposició total està molt per sota dels límits de referència. Aquestes són les principals conclusions d'un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació Bancària ”la Caixa” i publicat a Environment International.

En les últimes dècades, s'han desenvolupat noves tecnologies mòbils de comunicació que estan en contínua evolució. A dia d'avui, representen la principal font de camps electromagnètics de radiofreqüència (RF-EMF, per les seves sigles en anglès) als quals està exposada la població. Hi ha una preocupació creixent sobre els efectes en la salut a llarg termini d'aquest tipus d'exposició, especialment a edats primerenques, quan els òrgans i el cervell s'estan desenvolupant. Per tant, els estudis que caracteritzen l’exposició a RF-EMF en la infància s'han convertit en prioritat per a l'Organització Mundial de la Salut.

L'objectiu de l'estudi va ser mesurar l'exposició ambiental a RF-EMF en 529 nens i nenes entre 8 i 18 anys d'edat, en cinc països europeus: Dinamarca, Països Baixos, Eslovènia, Suïssa i Espanya. L'exposició personal a radiofreqüències (entre 87,5 MHz i 6 GHz) es va mesurar amb “exposímetres” portàtils que els nens i nenes duien en la seva cintura o en una motxilla durant el dia i deixaven al costat del seu llit durant la nit, durant tres dies consecutius. La utilització de dispositius portàtils (com ara telèfons mòbils) i fonts d’RF-EMF a casa es va avaluar amb un diari d'activitats i un qüestionari. Es van definir sis tipus de bandes de freqüència: la total i les relacionades amb telèfons sense fils; antenes de ràdio i televisió; telèfons mòbils; antenes de telefonia mòbil (o estacions base); i WiFi.

Els resultats mostren que la mitjana d'exposició personal total va ser de 75,5 microWatts per metre quadrat (µW/m2), un valor molt per sota del nivell de referència de 4,5 a 10 W/m2 establert per la Comissió Internacional per a la Protecció contra Radiació No-Ionitzant (ICNIRP). Les antenes de telefonia mòbil són les que més van contribuir a l'exposició total, seguides per les antenes de ràdio i televisió (principalment, freqüències FM). El WiFi i els telèfons sense fils van contribuir molt poc. En general, l'exposició va ser més elevada en els ambients urbans, fora de casa, durant desplaçaments moviments, i durant el dia (versus la nit).

La investigadora d’ISGlobal i última autora de l'estudi Mónica Guxens afirma que “no hem mesurat les dosis que rep el nen o la nena, per exemple, quan apropa el mòbil al cap durant una trucada, i que són probablement majors”.

Els resultats també indiquen que els mesuraments de l'exposició ambiental total, així com la provinent d'antenes de ràdio/televisió i d'antenes de telèfon mòbil van ser reproduïbles d'un any a l'altre. Laura Ellen Birks, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l'estudi, destaca que “el món científic necessita seguir avaluant les exposicions a RF-EMF en la població infantil, ja que l'ús dels dispositius i les fonts segurament variaran en els propers anys”.

Referència

Birks LE, Struchen B, Eeftens M et al. Spatial and temporal variability of personal environmental exposure to radio frequency electromagnetic fields in children in Europe. Environ Int. 2018 May 10;117:204-214. doi: 10.1016/j.envint.2018.04.026.