Un estudi relaciona l'exposició prenatal als ftalats amb una pitjor funció pulmonar en la infància

Un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, ha trobat que l'exposició als ftalats en el ventre matern es relaciona amb pitjors resultats en proves de funció pulmonar en la infància. La recerca s'ha donat a conèixer en la revista Environmental Pollution i els seus resultats reforcen les restriccions que la Unió Europea imposa actualment a l'ús d'aquestes substàncies .

Els ftalats són compostos químics àmpliament utilitzats com a plastificants, així com en laques o vernissos. S'han utilitzat de manera extensiva en la fabricació d'un ampli ventall de productes de consum que van des de joguines a envasos d'aliments, roba, detergents, cosmètics i dissolvents, entre altres. Amb el pas del temps, aquests productes de consum alliberen ftalats en el seu entorn circumdant, de manera que és possible detectar-los en l'aire, en la pols, o en el menjar, convertint-se en pràcticament ubics. A més, l'exposició humana a aquests compostos comença en un estadi primerenc, ja que els ftalats tenen la capacitat de traspassar la placenta i penetrar en l'úter. Els ftalats estan identificats com a disruptors endocrins i han estat associats amb nombrosos problemes en el desenvolupament i en la salut reproductiva.

“L'exposició gestacional als ftalats ja havia estat associada de manera consistent amb un major risc d'asma en la infància, però existeix escassa evidència sobre la seva possible relació amb la funció pulmonar i aquesta és poc clara”, explica Magda Bosch de Basea, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l'estudi.

Per a dur a terme la recerca, l'equip va comptar amb 641 mares i els seus fills i filles de les cohorts de naixement del Projecte INMA a Sabadell i Guipúscoa. L'exposició gestacional a ftalats es va analitzar a partir de mostres d'orina de les mares recollides durant l'embaràs. Posteriorment, es va avaluar la funció pulmonar dels nens i nenes en diverses etapes del seu desenvolupament entre els quatre i els onze anys d'edat mitjançant espirometries.

Com a mostra de la ubiqüitat dels compostos estudiats, les anàlisis de laboratori van permetre detectar els 9 metabòlits dels ftalats estudiats, és a dir, les substàncies en les quals els ftalats es transformen una vegada metabolitzades pel cos humà, en pràcticament el 100% de les mostres d'orina examinades. En totes les etapes del desenvolupament dels nens i nenes participants els metabòlits examinats es van associar amb disminucions en dues dels paràmetres que determinen la funció pulmonar: la Capacitat Vital Forçada (CVF o FVC), que mesura el volum màxim d'aire que una persona és capaç d'espirar; i el volum espirat màxim en el primer segon de l'espiració (VEMS o FEV1). No obstant això, l'equip científic va observar que, en general, les associacions entre determinats metabòlits (per exemple: el MiBP o el MBzP) i pitjor funció pulmonar eren estadísticament significatives únicament en edats primerenques, però no així en les espirometries realitzades en anys posteriors. Aquest patró coincideix amb l'observat per altres estudis en models animals que suggereixen que els possibles efectes d'aquests compostos sobre la funció pulmonar es revertirien amb el pas del temps.

D'igual forma, aquest estudi va identificar, mitjançant mètodes estadístics que tenen en compte l'exposició a mescles de compostos, el MBzP com un compost amb un pes rellevant en l'efecte observat sobre la funció pulmonar. “Això ens porta a pensar que aquest metabòlit —el MBzP— podrien ser un dels sospitosos principals en la relació observada amb una funció pulmonar reduïda durant la infància”, apunta Judith Garcia-Aymerich , cap del programa de Malalties No Transmissibles i Medi Ambient d’ISGlobal i coautora sènior de l'estudi.

“Actualment l'ús d'alguns ftalats en determinats productes de consum ja es troba restringit a la Unió Europea. Si bé és cert que les associacions observades en el nostre estudi són d'una magnitud relativament petita, la ubiqüitat d'aquestes substàncies i els seus coneguts efectes com a disruptors endocrins en la infància ens porten a suggerir que la normativa s'ampliï per a incloure més ftalats i que s'estengui a països que encara no apliquen aquestes restriccions”, conclou Maribel Casas, investigadora d’ISGlobal i coautora sènior de l'estudi.

Els nou metabòlits de ftalats estudiats són: MEP, MiBP, MnBP, MCMHP, MBzP, MEHHP, MEOHP, MECPP i MEHP.

Exposició prenatal al BP3 i índex de massa corporal i pressió sanguínia

D'altra banda, un segon estudi també coordinat per ISGlobal i publicat recentment a Environment International , ha trobat una associació entre l'exposició prenatal a la benzofenona-3 (BP3) i un major índex de massa corporal i una pressió diastòlica més elevada en aconseguir els 11 anys d'edat.

El BP3 és un ingredient habitual en cosmètics i protectors solars, a causa de les seves qualitats com a filtre dels raigs ultraviolats. Es tracta, no obstant això, d'un disruptor endocrí pertanyent al grup dels fenols.

L'estudi es proposava avaluar si l'exposició als ftalats i als fenols abans del naixement s'associava amb major índex de massa corporal i pressió arterial en l'adolescència. Per a això, van usar dades de 1.015 mares i els seus fills i filles de la cohort de naixement del Projecte INMA. L'exposició a vuit metabòlits de ftalats i a sis fenols diferents es va analitzar a través de mostres d'orina recollides en el primer i tercer mesos d'embaràs, mentre que l'índex de massa corporal i la pressió arterial es van registrar quan els nenes i nenes havien complert els 11 anys.

L'equip no va trobar altres associacions amb cap dels altres compostos analitzats, així com tampoc amb el conjunt de tots ells. En el cas del BP3, les associacions trobades es van observar de forma més consistent en preadolescents que havien arribat a l'inici de la pubertat .

“La pubertat és, juntament amb les etapes fetal i neonatal, una de les finestres en les quals es poden produir amb major probabilitat els efectes dels disruptors endocrins”, informa Núria Güil, investigadora de ISGlobal i primera autora de l'estudi. “Els resultats del nostre estudi mostren els efectes potencials del BP3 en la disrupció del metabolisme durant la pubertat i subratllen la necessitat d'endurir la regulació per a l'ús d'aquest compost en determinats productes”, afegeix.

Referències

Magda Bosch de Basea, Anne-Elie Carsin, Alicia Abellan, Inés Cobo, Aitana Lertxundi, Natalia Marin, Raquel Soler-Blasco, Jesús Ibarluzea, Martine Vrijheid, Jordi Sunyer, Maribel Casas, Judith Garcia-Aymerich, Gestational phthalate exposure and lung function during childhood: A prospective population-based study, Environmental Pollution, Volume 312, 2022, 119833, ISSN 0269-7491, https://doi.org/10.1016/j.envpol.2022.119833 .

Nuria Güil-Oumrait, German Cano-Sancho, Parisa Montazeri, Nikos Stratakis, Charline Warembourg, Maria-Jose Lopez-Espinosa, Jesús Vioque, Loreto Santa-Marina, Alba Jimeno-Romero, Rosa Ventura, Nuria Monfort, Martine Vrijheid, Maribel Casas, Prenatal exposure to mixtures of phthalates and phenols and body mass index and blood pressure in Spanish preadolescents, Environment International, Volume 169, 2022, 107527, ISSN 0160-4120, https://doi.org/10.1016/j.envint.2022.107527.