Un estudi identifica una variant d'un gen que redueix la susceptibilitat de patir diarrea en nens

Un estudi internacional, liderat pel Dr. Jordi Sunyer, cap del Programa de Salut Infantil d'ISGlobal, ha identificat una variant d'un gen anomenat FUT2 que s'associa a un risc més baix de patir diarrea. Els resultats, obtinguts a partir d'una metaanàlisi d'associació entre variants genètiques situades al llarg del genoma i la malaltia diarreica en nens petits de països desenvolupats, van ser publicats en la revista Human Molecular Genetics.

Les malalties diarreiques, tot i que es poden prevenir i tractar, són la segona causa de mort en nens de menys de cinc anys, i provoquen unes 760.000 morts cada any.  Mentre que als països en vies de desenvolupament la diarrea es deu a diferents tipus de patògens (virus, bacteris i paràsits), als països desenvolupats, la gran majoria dels casos són deguts a infeccions virals (sobretot Rotavirus, Norovirus i Adenovirus). Cada vegada, hi ha una evidència més gran de què els factors genètics de l'hoste expliquen, en part, les diferències individuals pel que fa a susceptibilitat i resposta a les infeccions.

Els objectius d'aquest estudi eren identificar les variants genètiques que confereixen susceptibilitat a malalties diarreiques en nens petits de països desenvolupats, i determinar-ne els possibles mecanismes biològics.  Per a això, els autors van realitzar una metaanàlisi (que combina els resultats de múltiples estudis) de genoma complet, en el marc d'un gran consorci de cohorts de naixement amb més de 5.000 nens (EAGLE, de Early Genetics and Lifecourse Epidemiology).

L'anàlisi va permetre identificar i replicar una associació significativa amb una variant del gen FUT2. Els nens amb la variant (o al·lel) que es tradueix en una proteïna FUT2 incompleta, tenen un risc més baix de patir diarrea. La proteïna FUT2 participa en la producció dels antígens sanguinis i tissulars. Els nens amb la proteïna incompleta no poden produir determinats antígens que són usats per alguns virus com el Rotavirus i el Norovirus per entrar a l'organisme. Altres mecanismes biològics que podrien estar implicats són la regulació del transport d'ions i de la pressió sanguínia per part de la proteïna. "Els òrgans implicats en la susceptibilitat a la malaltia diarreica van ser el tracte intestinal i el sistema immune, com s'esperava, i a més també es va identificar el sistema neurosecretor", assenyala Mariona Bustamante, primer autor del estudi.

Aquest polimorfisme genètic en el gen FUT2 ja s'havia associat prèviament a un risc més baix d'infeccions per Rotavirus i Norovirus en estudis hospitalaris i a un risc més gran de malalties autoinmunes com la malaltia inflamatoria intestinal. Tot i això, com explica el Dr. Sunyer, “no podem excloure la possibilitat que els resultats d'associació reflecteixin diferents nivells d'exposició al virus més que una susceptibilitat a la infecció”. Els autors conclouen que es necessitaran estudis amb mostres encara més grans i amb diagnòstics més precisos per identificar altres variants  genètiques de susceptibilitat a la malaltia diarreica i altres malalties infeccioses.

Referència

Bustamante M, Standl M, Bassat Q, Vilor-Tejedor N, Medina-Gomez C, et al. A genome-wide association meta-analysis of diarrhoeal disease in young children identifies FUT2 locus and provides plausible biological pathways. Hum Mol Genet. 2016 Aug 23.