Un estudi epidemiològic avalua l’impacte de la COVID-19 en una població de 24.000 voluntaris catalans

L’estudi COVICAT té per objectiu avaluar durant 12 mesos l’evolució de la incidència de la infecció de la població catalana pel coronavirus SARS-CoV-2, en un estudi epidemiològic prospectiu de cohorts poblacionals construïdes abans de la pandèmia. L’estudi s’està duent a terme en 24.000 persones voluntàries provinents de diferents cohorts poblacionals i és una col·laboració entre el projecte GCAT-Genomes for Life, de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), i dos grups de recerca d’ISGlobal, centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i de l’Hospital Clínic de Barcelona.

L’estudi s’ha posat en marxa aquest mes de juny amb una enquesta online als participants en què se'ls pregunta per hàbits de vida, aspectes laborals, activitat física, salut mental, i símptomes en relació amb la pandèmia de COVID-19 durant el períodes de pre-confinament i confinament. “ Un cop realitzada l’enquesta, es complementarà amb una donació voluntària d’una mostra de sang, previ consentiment. La mostra servirà per realitzar una caracterització serològica de l’estat d’immunitat al virus actual, que es compararà amb les dades prèvies per estudiar la susceptibilitat davant la COVID-19 ”, explica Manolis Kogevinas, investigador d’ISGlobal i coordinador del projecte.

“El que fa diferent aquest estudi és que tots els participants estan inclosos en cohorts poblacionals, és a dir, que tenim disponible informació prèvia a la pandèmia sobre cadascun: les seves dades genètiques, l’historial clínic, l’estil de vida... que ens aporta un valor afegit clau en aquest estudi epidemiològic”, explica Rafa de Cid, director científic del GCAT, una de les cohorts incloses, que aporta 20.000 del total d’individus estudiats.

Les cohorts poblacionals cobreixen un ampli espectre de la població adulta (GCAT-Genomes for life i MCC-Spain) i altres grups de població amb característiques especials: cohort de mares i adolescents (INMA Sabadell), de població de risc amb malalties respiratòries (ECHRS i Urban Training ) o treballadors agrícoles (LeRAgs). L’estudi reuneix un grup d’experts ampli i multidisciplinari, que inclou especialistes en l’àmbit epidemiològic de la salut pública, l’estadística, les malalties respiratòries, la genòmica i la immunologia.

L’estudi contribuirà a la caracterització clínic-biològic-molecular de la malaltia, estadiatge, estratificació pronòstica i complicacions, que permetrà conèixer les causes de la irregular afectació i pronòstic dels infectats per SARS-Cov-2, mitjançant l’anàlisi ampli del genoma.

“Aquest estudi també permetrà la caracterització de la resposta immunològica al SARS-Cov-2, amb la caracterització de la resposta d’anticossos i la seva evolució en el temps en relació a la simptomatologia —s'avaluen les variacions geogràfiques, d’edat, mesures d’aïllament social, hàbits de vida, comorbiditats, perfil genètic—, i la caracterització dels factors ambientals i socials per proporcionar proves a les autoritats de salut pública i a la societat que ajudin a mitigar els efectes socials adversos de la resposta a la pandèmia”, explica Carlota Dobaño, investigadora responsable del grup de recerca d’immunologia d’ISGlobal.