Un estudi a Guyana revela una interacció entre el risc percebut i el comportament per prevenir malalties transmeses per vector

Com més tem una persona una malaltia, més fa per prevenir-la. El coneixement de la malaltia també augmenta el comportament preventiu, però només si el risc percebut és prou gran. Tot i així, l’increment de mesures preventives condueix alhora a una disminució del risc percebut, segons un estudi dut a terme a Guyana i liderat per ISGlobal, centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”. Per evitar una caiguda en la prevenció, els governs han de sensibilitzar sobre els riscos i facilitar l’accés a mesures preventives.

El comportament individual té un paper important per augmentar o disminuir la transmissió de malalties infeccioses, incloses aquelles transmeses per vectors. Alhora, el comportament d’una persona està influït per la seva percepció de risc de la malaltia. Les persones que no volen córrer riscos augmentaran el seu comportament preventiu, sobretot si no hi ha vacunes o tractaments disponibles.

En canvi, a mesura que disminueix la transmissió de la malaltia, la percepció de risc pot disminuir i, amb això, la demanda de mesures preventives. De tota manera, l’associació entre percepció de risc i comportament preventiu no sempre és clara. “Ens cal entendre millor els factors que determinen el comportament humà entorn de la prevenció de malalties si volem aconseguir eliminar-les”, explica Elisa Sicuri, investigadora d’ISGlobal.

En aquest estudi, l’equip va investigar si la percepció de risc influïa en el comportament preventiu, tenint en compte el coneixement que la persona tenia de la malaltia i les seves característiques socioeconòmiques i demogràfiques. “El que fa innovador aquest estudi és que se centra en quatre malalties transmeses per vector (malària, dengue, virus del Zika i leishmaniosi cutània) i es fa a Guyana, un país on no s’ha fet gairebé cap estudi d’aquest tipus,” explica Celine Aerts, primera autora de l’estudi.

Gairebé 500 participants de quatre regions del país van respondre preguntes sobre coneixement, percepció de risc i ús de mesures preventives per a les quatre malalties. Els resultats mostren que hi ha una associació entre percepció de risc i comportament, i que funciona en ambdós sentits: un augment en risc percebut resulta en un increment de mesures preventives per a les quatre malalties, però un augment en prevenció pot alhora resultar en un menor risc percebut. També mostren que les mesures subvencionades pel govern (específicament xarxes mosquiteres) s’usen àmpliament, al marge del risc percebut. “La nostra anàlisi també mostra que si la percepció global de risc és baixa, como es va observar per al virus del Zika i la leishmaniosi, un augment en el coneixement no és suficient per generar un canvi en el comportament,” diu Sicuri.

La regió en la qual viuen les persones també té un paper en l’ús de mesures de control vectorial: aquelles que viuen a l’interior del territori coneixen més la malaltia i en tenen una percepció adequada del risc però usen menys les mesures preventives que aquells altres que viuen a la costa. Això subratlla la importància de promoure l’accés a mesures preventives en aquestes regions.

L’equip coincideix que, en el seu esforç per eliminar les malalties transmeses per vector, el govern ha de conscienciar sobre els riscos de manera regular i facilitar (o donar) l’accés a mesures preventives.

Referència:

Aerts C, Revilla M, Duval L, et al. Understanding the role of disease knowledge and risk perception in shaping preventive behavior for selected vector-borne diseases in Guyana. PLoS Negl Trop Dis. 2020. 14(4):e0008149. doi: 10.1371/journal.pntd.0008149