Publicador de continguts

Recerca, Chagas

Un equip d'ISGlobal avança en la recerca de biomarcadors per a la malaltia de Chagas

L'anàlisi de vesícules extracelulars obtingudes directament del plasma d'un pacient identifica una proteïna del paràsit i 19 proteïnes humanes que disminueixen després de tractament

22.07.2020
Foto: Carmen Fernández-Becerra (adaptado de Boukouris and Mathivanan, 2015).

Les vesícules extracelulars (VEs) que circulen a la sang dels pacients amb Chagas són una eina valuosa per identificar potencials marcadors de resposta al tractament , segons un estudi liderat per ISGlobal, centre impulsat per “la Caixa”. Amb aquesta estratègia, l’equip investigador identifica per primera vegada una sèrie de proteïnes, incloent-ne una del paràsit, que podrien servir per avaluar la resposta a tractaments existents o futurs.

La malaltia de Chagas, causada pel paràsit Trypansoma cruzi, és una de les infeccions parasitàries més prevalents a Amèrica Llatina, amb milions de casos clínics a la regió. A més, a causa dels fluxos migratoris de les últimes dècades, els casos s’han estès considerablement a d’altres regions del món en què el vector que transmet la malaltia no hi és present. Per això, és urgent millorar les eines de diagnòstic i tractament de la malaltia, que actualment disten molt de ser òptimes.

Una de les necessitats més urgents és identificar bons marcadors per avaluar la resposta primerenca al tractament, ja que els anticossos, que s’usen per diagnosticar la malaltia, no són un bon marcador de curació (duren de 10 a 20 anys). Per aquesta raó, Maria Jesús Pinazo, investigadora d’ISGlobal i Carmen Fernández-Becerra, investigadora d’ISGlobal i de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, van unir els seus equips per investigar si les VEs (nanovesícules carregades de proteïnes i alliberades per gairebé qualsevol tipus de cèl·lula, fins i tot els patògens) podien aportar-hi una solució. De fet, han aconseguit un projecte finançat per ‘La Marató’ TV3 amb aquest objectiu.

En aquest primer cas clínic de l’estudi, l’equip investigador va aïllar VEs directament del plasma d’un pacient amb Chagas crònic per identificar-hi les proteïnes associades, abans i després del tractament. Hi van detectar una proteïna del paràsit i 19 proteïnes humanes que eren presents a les VEs abans del tractament però que desapareixien o disminuïen després del tractament. Aquests resultats han estat la base d’una patent, parcialment finançada amb fons Gínjol i Agaur-FEDER.

“Les proteïnes presents a les VEs del pacient abans del tractament i que van disminuir o desaparèixer després representen potencials marcadors de resposta terapèutica, tot i que calen més estudis amb més pacients per validar-ho”, assenyala Fernández-Becerra.

Referència

Cortes-Serra N, Tays Mendes M, Mazagatos C. Plasma-Derived Extracellular Vesicles as Potential Biomarkers in Heart Transplant Patient with. Emerging Infectious Diseases. August 2020.