Set ciutats comparteixen les seves experiències i plans per a una planificació urbana més sostenible

Set ciutats es van donar cita el 6 de març en el Palau Macaya de Barcelona per debatre i compartir experiències sobre els seus respectius models de planificació urbana. La trobada, organitzat per l'Institut de Salut Global de Barcelona i la Fundació Bancària ”la Caixa”, es va celebrar sota el títol “Les #CiutatsQueVolem: Com construir una agenda local dels ODS per aconseguir urbs més sostenibles i saludables”.

La jornada va comptar amb la participació d'alcaldes o representants de Barcelona, Bilbao, L’Hospitalet, Madrid, Sant Joan Despí, Sevilla, Viladecans, així com de la Diputació i de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. En una primera reunió a porta tancada, els assistents van explicar les accions desplegades i els plans de futur i van departir sobre els esculls més importants. Posteriorment, una taula rodona oberta al públic va permetre traslladar a la ciutadania algunes de les qüestions sorgides en la sessió prèvia.

En relació al tema que centrava l'esdeveniment, els Objectius de Desenvolupament Sostenible, l'alcalde de Sevilla, Juan Espadas, va assenyalar que “poden convertir-se en el full de ruta perquè les ciutats aconsegueixin les seves metes de sostenibilitat”. Espadas va suggerir prioritzar “els aspectes qualitatius que vagin a produir més millores en la vida dels ciutadans” i, en aquest sentit, va destacar un àrea per sobre de la resta: la qualitat de l'aire.

Altres qüestions que van centrar bona part del debat van ser la mobilitat i els plans d'ordenació urbana. Ciutats com Bilbao, Sevilla i Barcelona van explicar les seves polítiques de promoció de la bicicleta. “Volíem donar una translació al ciutadà que la bicicleta és un transport públic més”, va afirmar Alfonso Gil, tinent alcalde de la capital biscaina.

Adrià Gomila, director de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, va incidir en la necessitat d'un canvi de model: “En una ciutat densa com la nostra, seguir movent-nos com fa 15 o 20 anys ens genera no sol problemes de salut, sinó també d'eficàcia”.

Una de les estratègies que es va esmentar com a suport per a la consecució de canvis en les pautes de mobilitat va ser la promoció dels vehicles elèctrics. En concret, la ciutat de Bilbao va donar a conèixer les seves ajudes de 10.000 € a fons perdut per a taxistes que opten per canviar el seu vehicle per un elèctric. L'Àrea Metropolitana de Barcelona va explicar que ofereix ajudes a les persones que decideixin comprar una bicicleta elèctrica.

Altres estratègies que es van posar sobre la taula van ser l'ús del big data i dels processos participatius per detectar les necessitats ciutadanes, les zones de baixes emissions, les superilles o els parquímetres intel·ligents que diferenciaran als vehicles segons el seu nivell d'emissions.

D'altra banda, Alfonso Gil va fer esment especial al problema del soroll: “És un dels grans problemes que tenim a les ciutats; genera cardiopaties i tota un sèrie de problemes de salut que mereixen una anàlisi profunda”.