Reunir diferents disciplines per redefinir l'agenda europea de recerca en salut global

No és freqüent que reconeguts experts en diferents disciplines que van des de la salut pública, les vacunes i l'epidemiologia fins a la intel·ligència artificial, la psicologia i la medicina antropològica, entre altres, s'asseguin junts per debatre com construir societats saludables. Això és el que han aconseguit LERU (Lliga d'Universitats Europees de Recerca) i EGHRIN (Xarxa Europea d'Instituts de Recerca en Salut Global) amb la “Global Health Town Hall Meeting” titulada "Persones sanes, societats sanes: un enfocament integrat". L'esdeveniment, que va tenir lloc a la Universitat de Barcelona els dies 13 i 14 de juny, va començar amb els discursos d'obertura de Joan Guàrdia, rector de la Universitat de Barcelona, Kurt Deketelaere, secretari general de LERU, i Antoni Plasència, president d’EGHRIN i director general d’ISGlobal.

L'objectiu de la reunió, presidida per Pancras Hogendoorn, de la Universitat de Leiden, i Till Bärnighausen, de la Universitat de Heidelberg, era establir les prioritats de la recerca en salut global en l'era postpandèmica, aprenent de les mancances que s'han posat de manifest en els últims dos anys i mig de lluita contra la Covid. Es van debatre quatre grans temes que abasten diverses disciplines científiques i dimensions: societats sanes i sostenibles, accés equitatiu a la salut, comunicació i desinformació en salut, i tecnologies de la informació per a la salut. Cada tema va ser introduït per una conferència magistral, seguida d'un panell de debat i sessions de treball.

"El nostre objectiu és persuadir la Unió Europea perquè inverteixi més en salut global, al mateix temps que promovem una major col·laboració interdisciplinària entre les universitats i institucions de recerca europees", va dir Plasència durant les seves paraules de benvinguda, alhora que va destacar el valor del compromís d'EGHRIN i LERU per enfortir les associacions amb les institucions i xarxes de recerca del Sud Global.

Equitat, diversitat i inclusió

El primer dia es va centrar en l'equitat en salut i establir partenariats amb el Sud Global. Es van plantejar els reptes d'ampliar a gran escala l'atenció als malalts crònics i de promoure la participació de diferents comunitats. A Àfrica, per exemple, les malalties no transmissibles causaran més morts prematures el 2030 que totes les infeccions juntes. Quant a l'accés equitatiu a la sanitat, es va assenyalar que cap país, ni tan sols a Europa, està en vies d'aconseguir la Cobertura Sanitària Universal, i els medicaments, especialment els destinats a les malalties cròniques, haurien de formar part del paquet de prestacions.

El segon dia es van extreure lliçons sobre els reptes de la comunicació en salut pública durant la pandèmia de COVID-19, i el panell va debatre sobre els beneficis i riscos de les xarxes socials i sobre com augmentar el coneixement en salut en diferents tipus de públic, entre altres qüestions. La sessió sobre dades i intel·ligència artificial (IA) va posar en relleu la necessitat de considerar les dades com un bé públic, d'atribuir la propietat de les dades allí on es produeixen i de reforçar les col·laboracions entre Àfrica i Europa per recollir i intercanviar les dades de manera justa.

En general, el concepte fonamental d'equitat, diversitat i inclusió (EDI) en la salut global va guiar el diàleg multidisciplinari durant els dos dies. Les contribucions dels participants (més de 60, procedents de 13 països europeus) s'inclouran en un document que resumirà les llacunes de coneixement i les accions proposades en aquestes àrees clau, i que servirà de referència per a futures col·laboracions en matèria de recerca, formació i incidència.

Com va subratllar Nuria Casamitjana, Directora de Formació d'ISGlobal i professora de la UB, "Europa, a través de les seves universitats i centres de recerca, té un important paper que exercir en la salut global i, sota el lideratge de la Comissió Europea, té el poder de marcar la diferència."