Protecció enfront de la malària: una qüestió de balanç

Una producció equilibrada de citocines pro i antiinflamatòries als dos anys d'edat protegeix contra el desenvolupament de la malària en la infància, segons un estudi liderat per ISGlobal, centre impulsat per la Fundació Bancària “la Caixa”. Els resultats també indiquen que l'exposició primerenca al paràsit no modifica el risc de contreure la malaltia, encara que sí podria afectar la resposta específica contra el paràsit a més llarg termini. 

La malària afecta sobretot a nenes i nens menors de cinc anys, els qui necessiten desenvolupar una immunitat efectiva contra les formes més greus de la malaltia. Se sap que certs anticossos enfront del paràsit són protectors, però es coneix poc sobre el possible paper de mediadors (o citocines) secretades per les cèl·lules del sistema immune. A més, es desconeix si l'edat de primera exposició al paràsit durant el primer any de vida modifica la producció d'aquestes citocines.

En aquest estudi, Carlota Dobaño i el seu equip van avaluar si el tipus de citocines produïdes en els primers dos anys de vida influeix en el risc de desenvolupar malària posteriorment. També van analitzar si el moment de la primera exposició al paràsit influeix en aquesta resposta. L'estudi va incloure a més de 300 nounats a Maragra, un poble al sud de Moçambic, que durant el seu primer any de vida van rebre -o no -un tractament preventiu contra la malària. La producció de citocines per cèl·lules sanguínies es va mesurar a diferents moments durant els primers dos anys de vida, i es va fer un seguiment clínic dels participants fins als quatre anys d'edat.

Els resultats indiquen que un perfil proinflamatori (citocines IL-1, IL-6 i TNF) seguit d'un antiinflamatori (producció d’IL-10) entre el primer i segon any de vida s'associa amb un menor risc de desenvolupar malària entre els 3 i 4 anys d'edat. “Això té sentit, ja que la IL-10 ajuda a controlar la inflamació excessiva,” explica Dobaño.

En canvi, el moment de l'exposició al paràsit no sembla tenir un efecte clínic: les nenes i nens exposats més tardanament al paràsit gràcies al tractament preventiu tenien un perfil alterat de citosines, però això no va influir en el risc de desenvolupar la malaltia en els dos anys posteriors. “El tractament preventiu durant el primer any després de néixer no disminueix el risc de malària en la infància primerenca, però sí podria ser rellevant més tard en la vida en influir en l'adquisició d'immunitat específica contra el paràsit,” afegeix la investigadora d’ISGlobal.

Referència:

Dobaño C, Nhabomba A, Manaca M, et al. A balanced pro-inflammatory and regulatory cytokine signature in Young African children is associated with lower risk of clinical malaria. Clin Infect Dis. 2018. doi/10.1093/cid/ciy934/5151218