ISGlobal liderarà un projecte sobre crono-nutrició finançat per La Marató de 3Cat

“Desxifrant el vincle entre la crono-nutrició i els trastorns cardiometabòlics des d’una perspectiva epigenètica”. Aquest és el nom oficial del projecte liderat per la investigadora d’ISGlobal Camille Lassale que ha estat un dels 37 seleccionats per la Fundació La Marató de 3Cat per rebre el finançament necessari per fer-se realitat. Entre les preguntes de recerca que serveixen com a punt de partida del projecte, en destaquen dues: Quines són les millors hores del dia per fer els àpats? I per què? Per mirar de trobar respostes, l’equip científic rebrà gairebé 300.000 €, procedents dels fons recaptats en l’edició de 2022 del popular programa solidari de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, dedicada a la salut cardiovascular.

El projecte es portarà a terme en col·laboració amb el grup de Rafael de Cid, de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), dins del marc del projecte GCAT|Genomes for Life. L’objectiu d’aquesta nova recerca és descriure de manera integral els hàbits i els horaris d’alimentació en una cohort poblacional d'adults de Catalunya i relacionar-los amb l'estat de salut cardiovascular dels participants. Es tracta del primer estudi prospectiu a gran escala per a descriure els comportaments crono-nutricionals i altres comportaments circadiaris, i el seu efecte sobre la modificació epigenètica de l'ADN.

Els ritmes circadiaris, del llatí “prop d’un dia,” són els processos biològics que presenten una oscil·lació de 24 hores, dirigint les funcions fisiològiques i de comportament del cos. Aquests ritmes estan coordinats pel nostre "rellotge intern," que està programat genèticament, però també està influenciat per factors externs com la llum (el cicle dia/nit), la ingesta d'aliments i l'activitat física.

S'ha demostrat que les alteracions del ritme circadiari vinculades a les activitats d’una societat moderna de 24 hores, com ara el treball de nit, l'alimentació tardana o la reducció del son, poden augmentar el risc de malalties cardiometabòliques com l’obesitat, la diabetis o les malalties cardiovasculars. No obstant això, molts aspectes dels comportaments circadiaris, en particular els relacionats amb l’alimentació, han de considerar-se de manera integral per a comprendre millor el seu impacte sobre la salut. Aquests es troben sota el nou terme "crono-nutrició", que ha guanyat molta atenció en els últims anys, però manquen estudis sòlids per informar quin moment del dia és millor menjar per a la nostra salut.

Aquest projecte pretén generar noves evidències per informar recomanacions en salut pública sobre crono-nutrició. A més, falten estudis per a comprendre millor els mecanismes moleculars que expliquin aquestes associacions. Una possible hipòtesi és que les alteracions dels ritmes circadiaris tenen un efecte sobre l’epigenètica, es a dir sobre com s'expressen els gens, en particular en un mecanisme que pot controlar l'expressió genètica sense afectar la informació genètica, anomenat metilació de l'ADN. En aquest projecte s’investigarà coordinadament com es relaciona això amb la salut cardiovascular: si els marcadors epigenètics circadiaris identificats estan relacionats amb les diferències en el risc de malalties cardiometabòliques, això indicaria un possible efecte mediador de la metilació en el paper de la desalineació circadiària nutricional en aquestes malalties.

37 projectes sobre salut cardiovascular

Els 11,2 milions d’euros recaptats en l’edició 2022 de La Marató, a més de finançar la recerca científica d'excel·lència, també han permès sensibilitzar la ciutadania sobre les malalties cardiovasculars, amb un alt impacte en la qualitat i l’esperança de vida de les persones: són la principal causa de mort i d’ingrés hospitalari als països desenvolupats. Només a Catalunya, cada dia moren 45 persones, dues cada hora, a causa d’un problema de salut d’aquest àmbit.

Els 71 equips d’investigació premiats per la Fundació treballaran durant els pròxims 3 anys per trobar respostes en el camp de la salut cardiovascular. Del total dels projectes seleccionats, 15 són unitaris i 22 coordinats entre dues o més institucions de recerca. En 31 anys de trajectòria, La Marató ha finançat un total de 1.022 projectes de recerca, impulsats per 1.710 equips de primer nivell, en els quals han intervingut 9.958 investigadors i investigadores, tot aportant avenços imprescindibles per a la millora de la salut del conjunt de la societat.