La pèrdua de gel marí a l'Àrtic afavoreix un clima més sec a Califòrnia i més humit a Espanya i Portugal

Un estudi liderat per investigadores de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", ha utilitzat una nova metodologia per a desentranyar la influència de la pèrdua de gel marí de l'Àrtic en el clima del planeta, aïllant-la d'altres factors relacionats amb el canvi climàtic.

L'estudi, publicat en la revista Communications Earth and Environment, mostra que, a una escala de temps de dècades, la pèrdua de gel àrtic afavoreix que el clima del sud-oest dels Estats Units -i de Califòrnia en particular- es torni més sec de mitjana, especialment a l'hivern. Aquest fenomen també afectaria el clima d'Espanya i Portugal, propiciant condicions de major humitat a l'hivern, encara que en aquest cas l'efecte observat és més feble.

"Hi ha molt de desacord científic sobre els efectes remots de la pèrdua de gel marí a l'Àrtic. Fins ara, molts estudis s'han centrat en els efectes a llarg termini, en una escala de segles. Uns altres han investigat la resposta a la pèrdua de gel marí amb configuracions de modelització que imposen artificialment calor per a fondre el gel marí, la qual cosa pot afectar la resposta simulada. Alguns estudis han modificat la cobertura de gel marí antàrtic i àrtic al mateix temps, la qual cosa dificulta discernir les seves contribucions individuals. En el nostre estudi, hem desenvolupat una metodologia per a avaluar l'impacte de la pèrdua de gel àrtic sense afegir cap flux de calor, i ens hem centrat en els impactes que es desenvoluparan en unes poques dècades", explica Ivana Cvijanovic, investigadora d’ISGlobal i autora principal de l'estudi.

Per a arribar a aquestes conclusions, l'equip va utilitzar tres models de complexitat variable. En cadascun d'ells, van realitzar dos conjunts de simulacions, un amb la quantitat històrica de gel marí a l'Àrtic i un altre amb una disminució substancial de la cobertura de gel marí.

La desaparició del gel marí modifica l'albedo superficial, és a dir, la reflectivitat de l'oceà Àrtic, però també elimina l'aïllament entre l'atmosfera i la superfície oceànica i afecta els perfils de salinitat. Aquests canvis locals impulsen al seu torn una sèrie de teleconnexions atmosfèriques i oceàniques que poden propagar-se lluny de l'Àrtic.

"Cal aclarir que la conclusió no és necessàriament que en els pròxims anys plourà menys a Califòrnia i més en el Mediterrani occidental. A més de la pèrdua de la capa de gel a l'Àrtic, hi ha molts altres factors que responen a les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i afecten el clima (retroalimentacions atmosfèriques i oceàniques i canvis de circulació, pèrdua de gel marí antàrtic, retroalimentacions de la vegetació, etc.). En qualsevol cas, comprendre la influència d'aquest fenomen per separat ens ajudarà a afinar les prediccions globals", afirma Desislava Petrova, investigadora d’ISGlobal i darrera autora de l'estudi.

"Malgrat les diverses influències en el sistema climàtic del nostre planeta, és interessant observar que les anomalies en els patrons de circulació atmosfèrica de les últimes dècades mostren algunes similituds sorprenents amb els patrons simulats en el nostre estudi, especialment esdeveniments com la sequera californiana de 2012-2016", observa Ivana Cvijanovic.

Referència

Ivana Cvijanovic, Amelie Simon, Xavier Levine, Rachel White, Pablo Ortega, Markus Donat, Donald D. Lucas, John C. H. Chiang, Anne Seidenglanz, Dragana Bojovic, Arthur Ramos Amaral, Vladimir Lapin, Francisco Doblas-Reyes, Desislava Petrova, Arctic sea-ice loss drives a strong regional atmospheric response over the North Pacific and North Atlantic on decadal scales, Communications Earth Environment, 2025. https://doi.org/10.1038/s43247-025-02059-w