Nedar en una piscina clorada s'associa amb canvis en nivells de metabòlits en la sang

Un estudi internacional coordinat per ISGlobal, centre impulsat per l'Obra Social ”la Caixa”, identifica nombrosos canvis moleculars en la sang després de nedar 40 minuts en una piscina clorada.  Els resultats de l'estudi, publicat en Environment International, ajudaran a desxifrar les vies metabòliques que associen exposició a subproductes de la desinfecció de l'aigua (o DBPs, per les seves sigles en anglès) i efectes adversos sobre la salut.

El clor que s'utilitza per desinfectar l'aigua, inclosa la de les piscines, reacciona amb matèria orgànica (com el cabell, la saliva o la transpiració), resultant en la formació de subproductes químics no desitjats de la desinfecció, com trihalometans i àcids haloacétics. Estudis epidemiològics i experimentals indiquen que l'exposició a DBPs té efectes adversos sobre la salut, però es coneix poc sobre els mecanismes biològics.

L'objectiu d'aquest estudi —anomenat PISCINA II i realitzat a Barcelona en el marc del projecte EXPOsOMICS—  va ser investigar els efectes a curt termini de l'exposició a DBPs sobre el ‘metaboloma’ (és a dir, el conjunt de petites molècules químiques o metabòlits en la sang), amb la idea d'identificar possibles vies metabòliques associades amb l'efecte advers d'aquests compostos sobre la salut.

Per a això es va seleccionar a 60 persones sanes que van nedar durant 40 minuts en una piscina interior i clorada. Es van extreure mostres de sang dels voluntaris abans i dues hores després del nedar, i es va fer un perfil metabòlic (usant cromatografia líquida i espectrometria de masses d'alta resolució). En paral·lel, per a cada persona van mesurar nivells de *DBP en l'aigua de la piscina i també en en l'aire exhalat i orina abans i després de nedar.  Els nivells de DBPs en aire exhalat van ser significativament més elevats després d'haver nedat, i l'absorció de DBPs es va relacionar amb el nivell d'activitat física. En total, es van identificar 293 característiques metabòliques associades amb almenys un DPB en aire exhalat. D'aquestes, es van poder identificar 20 que corresponien a metabòlits, incloent molècules implicades en el metabolisme del triptòfan. 

Els autors reconeixen el repte que suposa desentranyar els efectes negatius dels DBPs dels efectes positius de l'activitat física. No obstant això, és el primer estudi que analitza tants DBP en aire exhalat, que inclou dades d'exposició externa, i que mesura el nivell d'activitat física.

Per Manolis Kogevinas, investigador d’ISGlobal i coordinador de l'estudi, “aquesta recerca pot ajudar a identificar les vies moleculars afectades per l'exposició als DBPs i així llançar llum sobre els mecanismes subjacents a la seva toxicitat”.

Reference

van Veldhoven K, Keski-Rahkonen P, Barupal DK, Villanueva CM, et al. Effects of exposure to water disinfection by-products in a swimming pool: A metabolome-wide association study. Environ Int. 2017 Nov 24;111:60-70. doi: 10.1016/j.envint.2017.11.017