Molts països europeus no estan preparats per frenar l'hepatitis viral

Molts països europeus manquen d'una política integral per eliminar l'hepatitis viral com a amenaça de salut pública, segons una enquesta basada en grups de pacients de 25 països. L'estudi Hep-CORE va ser coordinat per ISGlobal, centre impulsat per la Fundació Bancària “la Caixa” i liderat per la 'European Liver Patient's Association'.

En 2016, l'hepatitis viral va causar més morts que el VIH, la malària o la tuberculosi. A la regió europea, 18 milions de persones viuen amb infecció crònica pel virus d'hepatitis B (HBV) i 15 milions amb el d'hepatitis C (HCV). Gràcies a la vacuna contra l'hepatitis B, la infecció per HBV es dóna sobretot en europeus majors o migrants de països amb alta prevalença del virus. Pel que fa a HCV, contra el qual no hi ha vacuna, avui dia la transmissió principal es deu a la injecció de drogues amb agulles contaminades. Actualment, és més fàcil i segur guarir la HCV  gràcies als nous fàrmacs antivirals d'acció directa, però aquests són costosos i no sempre accessibles.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha cridat a eliminar l'hepatitis viral com a amenaça de salut pública pel 2030. Però els governs han de primer avaluar si compten amb les polítiques i programes necessaris per aconseguir-ho.

Un equip investigador basat en ISGlobal i en la Universitat de Copenhaguen va realitzar dues consultes (2016 i 2017) amb grups de pacients en 25 països europeus, amb la finalitat d'avaluar polítiques i programes dirigits a esforços d'eliminació. 

En resum, els resultats indiquen que molts països europeus tenen deficiències en molts elements, incloent la coordinació nacional, la sensibilització del públic, la vigilància de la malaltia, i el tractament. En 2017, el 72% dels països tenien estratègies nacionals contra el HBV i només la meitat (52%) tenien estratègies per HCV. Comparant 2016 i 2017, es van observar avanços en la col·laboració del govern amb les societats civils, el registre de la malaltia, i l'accés als fàrmacs d'acció directa per a hepatitis C.

Per al primer autor de l'estudi, Jeffrey Lazarus, que va presentar l'estudi al congrés internacional del fetge 2018: “l'estudi Hep-CORE basat en pacients ofereix una perspectiva única sobre el grau de preparació d'aquests països per emprendre esforços cap a l'eliminació de l'hepatitis viral.” Els autors recomanen que el seguiment de l'hepatitis viral incorpori la perspectiva de la societat civil, com ha ocorregut amb el seguiment del VIH a nivell global.

Referència

Jeffrey V Lazarus  Samya R Stumo  Magdalena Harris, et al. Hep‐CORE: a cross‐sectional study of the viral hepatitis policy environment reported by patient groups in 25 European countries in 2016 and 2017. J Int AIDS Soc. 2018 Apr;21 Suppl 2:e25052. doi: 10.1002/jia2.25052.

Veure també: Lazarus JV, Safreed-Harmon K, Stumo SR et al. Restrictions on access to direct-acting antivirals for people who inject drugs: The European Hep-CORE study and the role of patient groups in monitoring national HCV responses. Int J Drug Policy. 2017 Sep;47:47-50. doi: 10.1016/j.drugpo.2017.05.054.