Mobilitat i COVID-19: Com hem de redissenyar el transport per a un nou futur?

Aquest document forma part d'una sèrie de notes de debat que aborden preguntes fonamentals sobre la COVID-19 i les estratègies de resposta. Els treballs han estat elaborats sobre la base de la millor informació científica disponible i poden ser actualitzats a mesura que aquesta evolucioni.

Escrit per Carolyn Daher, Manel Ferri, Guillem Vich, Maria Foraster, Sarah Koch, Glòria Carrasco, Sasha Khomenko, Sergio Baraibar, Laura Hidalgo i Mark Nieuwenhuijsen, en nom de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal, el document aborda com hauria de canviar el model de mobilitat urbana durant i després de la pandèmia de COVID-19 per exercir un impacte significatiu sobre la salut.

El transport actiu i la provisió de prou espai públic perquè la ciutadania pugui moure's mantenint la distància física haurien de ser les principals prioritats. Un ús millor de la tecnologia per gestionar la mobilitat i una comunicació clara sobre les opcions disponibles a la xarxa de transports reduiran la por i fomentaran un ús racional el transport. L'elecció dels tipus de transport hauria de basar-se en el risc de transmissió, els impactes sanitaris i ambientals, i l'accés i ús de l'espai.

Visió general

La relació entre la salut i la mobilitat presenta múltiples dimensions. En particular en àrees urbanes, el trànsit motoritzat provoca la major part de la contaminació atmosfèrica i de soroll, que són les dues principals amenaces ambientals per a la salut. La mobilitat s'ha vist alterada dràsticament per la crisi de la COVID-19. El confinament, el teletreball i les restriccions de mobilitat han exercit múltiples impactes, en algunes ocasions paradoxals, en la mobilitat diària. L'ús de la bicicleta i els desplaçaments a peu també han augmentat, en part a causa del baix risc de transmissió, i les compres de proximitat han reduït la longitud dels trajectes. L'ús del transport públic ha caigut en picat com a conseqüència de la por a un elevat risc de transmissió.

Quins són els principals impactes sobre la salut en termes de mobilitat en relació a la COVID-19?

Contaminació atmosfèrica

El trànsit motoritzat a les ciutats és la principal font de contaminació atmosfèrica, especialment de material particulat de diàmetre inferior o igual a 2,5 mm (PM2,5) i de diòxid de nitrogen (NO2). A nivell mundial, l'aire de l'exterior provoca més de quatre milions de morts l'any. S'està començant a detectar una relació entre la contaminació atmosfèrica i la malaltia de la COVID-19.

Soroll

L'exposició regular a el soroll ambiental contribueix a provocar estrès i molèsties persistents, trastorns de la son i, a llarg termini, malalties cròniques com les malalties cardiovasculars i la diabetis. El trànsit sol ser la principal causa de soroll a les ciutats espanyoles. El confinament per la COVID-19 ha comportat enormes reduccions en els nivells de soroll en ciutats de tot el món. 

Activitat física

La planificació urbana i del transport influeix en els nivells d'activitat física de la ciutadania. El sedentarisme és el quart factor de risc de mortalitat a nivell global, i està associat a un 6% de les morts a nivell mundial. Facilitar l'activitat física és una necessitat de salut, fins i tot més urgent durant la pandèmia, per minimitzar els impactes negatius en la nostra salut.

Com pot la mobilitat contribuir a la gestió de la COVID-19?

Els planificadors urbans i de mobilitat han de protegir la salut pública facilitant una mobilitat que permeti a la ciutadania satisfer les seves necessitats bàsiques de la forma més segura possible. Les ciutats poden liderar el camí per al desenvolupament i l'avaluació d'estratègies a través de polítiques i intervencions socials, tàctiques i tecnològiques.

Quins són els requisits per a la mobilitat durant el COVID-19 i més enllà?

Redistribuir l'espai públic per prioritzar la mobilitat activa. Hauríem d'aprofitar el fet que, amb les reduccions d'entre el 60% i el 90% dels viatges motoritzats, s'hagi alliberat una gran part de l'espai públic; aprofitar-lo per prioritzar la mobilitat activa i dedicar amplis espais a l'ús de la bicicleta i els vianants. Això permet incorporar de manera segura nous usuaris i fer possible un increment en la quantitat de viatges realitzats pels usuaris actuals. Caminar o anar en bicicleta són les dues opcions de transport més saludables, sostenibles i equitatives que compleixen amb el requisit de garantir el distanciament social.

Per a moltes persones, entre les quals s'inclouen els treballadors essencials, el transport públic és l'única opció viable per a la mobilitat diària. No obstant això, són precisament els beneficis que en condicions normals ofereix el transport públic els que impliquen riscos per a la salut durant la pandèmia. Els governs locals i les autoritats de trànsit han de treballar conjuntament per proporcionar un nivell de servei suficient que permeti mantenir les condicions de seguretat.

Fomentar un ús racional del vehicle privat, dels taxis i dels serveis de vehicles compartits. Els taxis i els serveis de vehicles compartits, com Uber i Cabify, ofereixen una opció més flexible a les persones que puguin requerir l'ús del cotxe, especialment als grups de població més vulnerables com la gent gran.

Utilitzar la tecnologia per gestionar i programar la mobilitat. La tecnologia és un actiu fonamental per a la gestió de la mobilitat, i està infrautilitzada. Les aplicacions de dispositius mòbils poden ajudar a la ciutadania a trobar rutes òptimes i suggerir alternatives per evitar la sobreocupació.

Quines són les accions immediates?

A curt termini, s'haurien d'aplicar mesures que ampliïn l'espai destinat als mitjans de transport actiu, en combinació amb la gestió de l'espai públic, de manera que es garanteixi el distanciament i es lluiti contra la propagació de la COVID-19. Aquestes estratègies fomenten un estil de vida més saludable, alhora que redueixen els impactes sobre la salut i el medi ambient. A llarg termini, aquests canvis poden consolidar-se. Les mesures esmentades a continuació, encara que no són exhaustives, s'estan implementant en diferents ciutats a nivell mundial.

Espai públic i transport actiu

• Fomentar el transport actiu com el principal mitjà de transport en trajectes curts
• Habilitar carrils per a bicicletes i / o caminables
• Implementar la prioritat en els semàfors per a bicicletes i vianants per evitar les aglomeracions
• Eliminar semàfors a demanda per a vianants
• Donar suport al comerç relacionat amb les bicicletes i VMP
• Accelerar les transformacions urbanes que recuperin l'espai públic, com les superilles de Barcelona

Transport públic: autobús, metro i tren

• Ampliar les freqüències, sobretot en hores punta
• Netejar i desinfectar continuament i distribuir mascaretes a les instal·lacions
• Organitzar el servei de metro amb cita prèvia per controlar els aforaments
• Oferir serveis de gestió de la demanda a zones de baixa densitat amb taxis compartits i vinculats amb operadors de transport públic
• Implementar la prioritat en els semàfors per a autobusos i carrils segregats amb l'objectiu d'augmentar la velocitat comercial i les freqüències
• Pujar i baixar de l'autobús, així com validar el bitllet, a través de portes del darrere

Transport privat

• Disminuir la velocitat de circulació als carrers
• Reduir l'espai d'estacionament d'automòbils i retirar les motos de les voreres
• Activa les zones de baixes emissions
• Vincular el transport mitjançant taxis i vehicles d'ús compartit amb la gestió de transport públic.