Mossegades de serp al Paraguai: un problema de salut laboral

Els homes joves treballant en àmbits agrícoles o ramaders són els més afectats per les mossegades de serp, segons una investigació realitzada al Paraguai amb dades dels darrers sis anys. L'estudi, liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", posa en relleu la importància de compilar més i millors dades per estimar la càrrega veritable d'aquesta malaltia desatesa.

Cada any moren entre 80.000 i 140.000 persones per la mossegada d'una serp verinosa. El 2017, l'OMS va incloure l'enverinament per serp a la llista de malalties tropicals desateses, amb el propòsit de donar més visibilitat a un problema de salut pública per al qual no només hi ha un problema d'accés a tractaments antiverí, sinó també una escassetat de dades fiables a nivell global i nacional.

A les Amèriques, la gran majoria de casos de mossegades de serp ocorren a l'est del Paraguai i el sud-est del Brasil. Al Paraguai, gairebé 300.000 persones viuen en zones on hi ha almenys un tipus de serp verinosa i que són a més de tres hores d'un centre mèdic.

"El problema és que hi ha una gran manca d'informació actualitzada sobre la càrrega de mossegades de serp al país", diu Sofia Ardiles, investigadora d'ISGlobal i primera autora de l'estudi.

L'equip investigador va analitzar els casos de mossegades reportats al Paraguai entre 2015 i 2021, així com la informació sociodemogràfica, clínica i de tractament per a cada cas. En total, es van reportar 1.651 mossegades entre 2015 i 2021 (una mitjana de 235 casos per any). Aquestes xifres són similars a les que s'havien reportat entre el 2004 i el 2015, la qual cosa indica que la incidència s'ha mantingut estable. Les regions amb més casos són les que formen part del Gran Chaco, una regió geogràfica que inclou territoris d'Argentina, Bolívia, Brasil i Paraguai, i on ISGlobal està col·laborant amb actors locals per millorar l'atenció a les malalties desateses.

Homes en edat productiva: els més afectats

Els homes en edat productiva (al voltant dels 25 anys) representen gairebé el 70% dels casos, molts d’ells treballant en el sector agrícola o ramader. "Això reforça la noció que l'enverinament per serp és una malaltia laboral", diu Irene Losada, investigadora d'ISGlobal i coautora de l'estudi. Moltes de les mossegades es van produir de dia, en granges o habitatges, i durant l'època de pluges. "Tenir una millor idea del context en què ocorren la majoria de les mossegades ens pot ajudar a implementar mesures de protecció al lloc de treball", afegeix.

En més de la meitat dels casos no es va identificar, o no es va documentar, la serp responsable, fet que pot comprometre la selecció de l'antiverí més adequat. Un 15% dels pacients va rebre tractament més de sis hores després de la mossegada.

"Constatem que falta molta informació sobre la mortalitat, les seqüeles, els efectes adversos del tractament i el maneig del pacient", comenta Ardiles. Això subratlla la importància de millorar la recopilació d'informació per estimar la veritable càrrega humana i social d'aquesta malaltia desatesa.

L'estudi va ser un esforç conjunt amb la Divisió d'Accidents Ponzoñosos del Programa de Control de Zoonosis i el Centre Antirràbic Nacional del Paraguai, encapçalat per Edgar Sanabria.

Referència

Ardiles-Ruesjas S, Sanabria E, Segovia Portillo VH, Jara Oroa L, de Egea V, Sequera G, Alonso-Padilla J, Losada I and Pinazo, MJ. Epidemiological and sociodemographic description of snakebite envenoming cases in Paraguay reported between 2015 and 2021. BMJ Public Health. 2024;2:e000359. doi:10.1136/bmjph-2023-000359