Una metodologia d'alta resolució permet quantificar els micro i nanoplàstics en l'aigua

Actualment, hi ha una preocupació creixent per l'impacte que tenen els micro i els nanoplàstics en la salut humana. La complexitat dels materials, la seva mida petita i els límits en la metodologia fan que la seva anàlisi i, per tant, la seva regulació, estiguin limitades. Un nou estudi liderat per l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) en col·laboració amb l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", ha desenvolupat una metodologia d'alta resolució que permet quantificar la quantitat de micro i nanoplàstics en aigua embotellada de plàstic. S'han quantificat partícules plàstiques extremadament petites, entre els 0,7 i els 20 micròmetres (µm), així com els additius químics alliberats a l'aigua. Els resultats mostren una concentració mitjana de 359 nanograms de micro i nanoplàstics per litre d'aigua, una quantitat comparable a l'obtinguda en l'aigua de l'aixeta en un estudi previ realitzat pel mateix grup.

"La major part dels estudis quantifiquen els micro i nanoplàstics com a nombre de partícules en un volum determinat", declara Marinella Farré, investigadora de l'IDAEA-CSIC i autora del treball. La metodologia d'aquest estudi, basada en cromatografia líquida acoblada a espectrometria de masses d'alta resolució, permet quantificar-les per unitats de massa. "Aquest mètode és un gran avenç, ja que podem quantificar partícules de diferents formes i de mides extremadament petites, fet que no passa amb altres tècniques", aclareix.

L'equip va analitzar 280 mostres d'aigua de 20 marques comercials d'aigua embotellada considerant ampolles d'1,5 litres i 0,5 litres. Considerant que un adult beu 2 litres d'aigua al dia, les autores estimen una ingesta de 262 micrograms de partícules plàstiques cada any. "L'Agència de Seguretat Alimentària Europea no estableix cap límit sobre la quantitat màxima segura d'ingesta de micro i nanoplàstics. Tot i això, la nostra metodologia és clau perquè les futures directives estableixin aquest límit tenint en compte la massa del polímer, i no el nombre de partícules", informa la investigadora de l'IDAEA-CSIC i autora de l'estudi Marta Llorca.

Comparant els resultats d'aquest estudi amb un altre del mateix grup previ que analitzava l'aigua de l'aixeta de Barcelona, la concentració de micro i nanoplàstics és similar. "La principal diferència que trobem és el tipus de polímer: a l'aigua de l'aixeta trobem més polietilè (PE) i polipropilè (PP), mentre que a l'aigua embotellada hem detectat majoritàriament polipropilè tereftalat (PET), encara que també polietilè", indica Cristina Villanueva, investigadora d'ISGlobal i autora de l'estudi. "Tot i això, no podem passar per alt l'enorme impacte mediambiental que causa l'aigua embotellada, sobretot per la immensa producció de residus plàstics", remarca Llorca.

El treball també ha detectat 28 additius plàstics a les mostres d'aigua embotellada. Aquests compostos químics són majoritàriament estabilitzants i plastificants que s'afegeixen al polímer plàstic principal per donar-li més resistència, duresa o flexibilitat. Tot i això, aquests poden migrar del mateix plàstic a l'aigua i, a més, tenen una elevada toxicitat per a les cèl·lules. "El nostre estudi de toxicitat va mostrar que tres tipus de plastificants presentaven un risc més gran per la salut humana i, per tant, haurien de ser considerats en les anàlisis de riscos per als consumidors", conclou Farré.

Referències

Albert Vega-Herrera, Maria Garcia-Torné, Xavier Borrell-Diaz, Esteban Abad, Marta Llorca, Cristina M. Villanueva, Marinella Farré. Exposure to micro(nano)plastics polymers in water stored in single-use plastic bottles. Chemosphere (2023): doi.org/10.1016/j.chemosphere.2023.140106. 

Albert Vega-Herrera, Marta Llorca, Xavier Borrell-Diaz, Paula E. Redondo-Hasselerharm, Esteban Abad, Cristina M. Villanueva, Marinella Farré. Polymers of micro(nano) plastic in household tap water of the Barcelona Metropolitan Area. Water Research (2022): doi.org/10.1016/j.watres.2022.118645