Un mètode d’ultrasò podria millorar el diagnòstic de les morts perinatals en entorns amb recursos limitats
Un estudi valida la mesura per ultrasò del diàmetre del cerebel com a mètode per estimar l’edat gestacional, un factor clau per determinar les causes de mort fetal i perinatal
09.12.2024La mortalitat perinatal, és a dir, les morts que es produeixen algunes setmanes abans o després del naixement, continua sent inacceptablement alta als països d’ingressos baixos i mitjans (PIBM). Comprendre les causes d’aquestes morts és fonamental per dissenyar estratègies eficaces de prevenció i atenció. Un nou estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la fundació “la Caixa”, demostra que un senzill mètode d’ultrasò permet estimar l’edat gestacional amb més precisió, millorant així el diagnòstic de les morts fetals i perinatals.
El repte: manca de dades sobre l’edat gestacional
Determinar l’edat gestacional és fonamental per distingir entre dues de les principals causes de mort perinatal: la prematuritat i el retard del creixement intrauterí. Tot i que ambdues afeccions són freqüents, requereixen enfocaments molt diferents per a la seva prevenció i tractament. No obstant això, en molts entorns amb recursos limitats, les dades sobre l’edat gestacional solen ser incompletes.
“Això es deu al fet que el record de la darrera menstruació sovint és imprecís i que rarament es realitzen ecografies durant el primer trimestre”, explica Natalia Rakislova, coautora principal de l’estudi juntament amb Jaume Ordi, tots dos investigadors de l’ISGlobal. Per fer front a aquest repte, van investigar si les mesures post-mortem del cerebel -una part del cervell- per ultrasò podrien proporcionar una estimació precisa de l’edat gestacional en morts fetals i perinatals.
L’ultrasò: un mètode vàlid
Entre l’agost de 2020 i el novembre de 2022, Rakislova i els seus col·legues van dur a terme un estudi a l’Hospital Clínic de Barcelona, en el qual van realitzar proves d’ultrasò post-mortem als cerebels de 137 morts fetals i perinatals. Aquestes avaluacions van incloure mesures preses tant dins l’úter com fora d’aquest.
Els resultats van ser prometedors. Entre els diferents tipus de mesures del cerebel analitzades, el diàmetre transcerebel·lós extrauterí va resultar ser l’indicador més fiable de l’edat gestacional. A més, la seva precisió no es va veure afectada per factors com ara el trimestre de gestació, la restricció del creixement o les anomalies del sistema nerviós central.
“Els nostres resultats demostren que aquest mètode és vàlid per estimar l’edat gestacional”, afirma Núria Peñuelas, primera autora de l’estudi.
Què significa per als països amb recursos limitats
Aquest mètode relativament senzill i no invasiu és especialment prometedor per als països de renda baixa i mitjana (PRBM), on la MITS –una tècnica en la qual ISGlobal és pioner– s’està utilitzant per determinar les causes de mort amb gairebé la mateixa precisió que les autòpsies completes. Integrar en la MITS estimacions de l’edat gestacional basades en ultrasons podria permetre al personal investigador i sanitari millorar significativament la precisió del diagnòstic.
Certament, l’accés a equips d’ultrasons pot plantejar dificultats en llocs amb recursos limitats. Però els ecògrafs portàtils de baix cost s’han utilitzat amb èxit en aquests entorns, fins i tot quan els operen persones sense una formació molt especialitzada.
“Els nostres resultats ara s’han de validar amb estudis en poblacions més àmplies i diverses, especialment en entorns amb pocs recursos”, subratlla Rakislova. “És important destacar que la tècnica pot ser realitzada per tècnics de laboratori capacitats, sense necessitat d’un metge”, afegeix. En última instància, aquest mètode per ultrasons podria millorar la comprensió de les causes de mort perinatals i ajudar a dissenyar intervencions específiques per prevenir-les.
Referència
Peñuelas N, Saco A, Marimón L et al. Gestational age assessment by ultrasound cerebellar measurements in fetal and perinatal deaths. AJOG. 2024. https://doi.org/10.1016/j.ajog.2024.11.016