MEDIRAD llança una sèrie de recomanacions per millorar la protecció dels pacients i el personal exposats a baixes dosis de radiació

Radiografies, mamografies, TAC, fluoroscòpia, radioteràpia.... Segurament molts i moltes de nosaltres ens hem sotmès a un o diversos d'aquests procediments mèdics perquè ens diagnostiquin o tractin determinades malalties. Tots tenen alguna cosa en comú: utilitzen radiació ionitzant (és a dir, radiació amb energia suficient per extreure un electró d'un àtom). Encara que els beneficis clínics d'aquests procediments superen amb escreix els riscos, és important comprendre i avaluar millor els efectes a llarg termini sobre la salut de l'exposició a radiació ionitzant durant aquestes aplicacions mèdiques.

Aquest era l'objectiu de MEDIRAD, un projecte que va començar fa cinc anys, finançat per la UE. "Vam reunir equips de recerca radiològica i clínica de 14 països europeus per augmentar el coneixement científic i millorar la protecció radiològica dels pacients i el personal mèdic", explica Elisabeth Cardis, investigadora d’ISGlobal i coordinadora científica del projecte.

"MEDIRAD va ser dissenyat per tenir un impacte directe en la seguretat radiològica dels pacients europeus sotmesos a procediments mèdics basats en la radiació", afegeix el coordinador clínic de MEDIRAD, Guy Frija, de la Universitat París Descartes (França).

Els 34 socis del projecte van treballar en tres àrees principals:

• En primer lloc, millorar la manera d'estimar i registrar les dosis de radiació administrades als diferents òrgans, amb la finalitat d'optimitzar la relació benefici-risc d'aquests procediments.
• En segon lloc, avaluar i comprendre millor els efectes de l'exposició mèdica a la radiació centrant-se en dos procediments rellevants per a la salut pública: les pacients amb càncer de mama tractades amb radioteràpia i els nens i les nenes sotmesos a TAC.
• En tercer lloc, elaborar recomanacions basades en la ciència per a la protecció eficaç dels pacients i el personal mèdic. Aquest procés va comportar un diàleg constant entre el personal investigador i més de 80 persones de diferents organitzacions internacionals i europees, que, a través de dues enquestes i dos seminaris web, van ajudar a definir les necessitats i prioritats en aquest camp i van aportar els seus comentaris sobre les recomanacions.

Recomanacions sobre quatre grans temes

Les prioritats es van agrupar en quatre temes principals:

1. Consolidar els bancs de dades de pacients a tota Europa
2. Optimitzar els protocols basats en la radiació per al diagnòstic i la teràpia
3. Continuar optimitzant la protecció contra la radiació per als pacients i el personal
4. Orientar la futura recerca sobre protecció radiològica a Europa

Per a cada tema, hi ha una sèrie de recomanacions generals, juntament amb una explicació de per què són pertinents, com aplicar-les i qui en són els destinataris. El missatge general és la necessitat de "reunir" (repositoris de dades, protocols, disciplines, comunitats) per optimitzar els procediments existents, fomentar la col·laboració i explorar noves tecnologies i vies de recerca.

"El treball realitzat al llarg del projecte ha aportat una prova de concepte sobre la viabilitat d'implementar aquestes recomanacions", afirma Monika Hierath, coordinadora del projecte en l'Institut Europeu de Recerca en Imatge Biomèdica (EIBIR), a Àustria. "Ara convidem les diferents parts interessades -responsables polítics, reguladors, societats mèdiques, associacions de pacients, metges, personal investigador i indústria- a tenir en compte aquestes recomanacions per orientar futures accions", afegeix.

Per descarregar els documents sencers de les recomanacions i l'anàlisi resumida, fer clic aquí

Per a més informació: www.medirad-project.eu