Els paràsits que causen malària asimptomàtica difereixen en l'expressió de certs gens però semblen ser igual de transmissibles que les infeccions febrils

Una anàlisi comparativa de paràsits de malària que causen infeccions amb febre o sense febre suggereix que són igual de transmissibles, encara que difereixen en l'expressió de gens relacionats amb l'adhesió cel·lular i l'evasió del sistema immune. Aquestes són les conclusions d'un estudi liderat per ISGlobal, centre impulsat per “la Caixa”, en col·laboració amb el Centre de Recerca en Salut de Manhiça (CISM), a Moçambic.  

Les infeccions asimptomàtiques per Plasmodium falciparum representen una font amagada de transmissió de la malària, que pot comprometre els esforços d'eliminació de la malaltia. No obstant això, es coneix poc sobre la dinàmica, transmissió i biologia dels paràsits que causen infeccions afebrils.

Per a això, l'investigador d’ISGlobal Alfredo Mayor i els seus col·legues van realitzar un estudi cas-control en què van analitzar sang de 61 persones infectades però sense febre en el moment del reclutament, i els van comparar amb 61 pacients amb febre, de la mateixa edat, sexe i densitat de paràsits en la sang. Van comparar el nivell d'expressió de diferents gens del paràsit relacionats amb la seva patogenicitat, incloent aquells implicats en l'adhesió cel·lular i l'evasió del sistema immune.

Els resultats mostren que els paràsits de persones amb febre expressaven nivells més elevats de gens associats a l'adhesió cel·lular (anomenats var grup B i DC8), comparat amb les infeccions sense febre. “Això suggereix un major potencial patogènic que podria conduir a manifestacions clíniques”, explica Himanshu Gupta, primer autor de l'estudi. De manera inversa, els paràsits d'infeccions afebrils van expressar nivells elevats d'una variant gènica (var grup C) associada a l'evasió del sistema immune, i l'expressió del qual és controlada epigenéticament pel gen PfSir2a, també augmentat. No obstant això, no van trobar diferències en expressió de gens específics dels gametòcits, la fase transmissible de la malaltia, suggerint que tots dos tipus d'infeccions es poden transmetre amb la mateixa eficiència.

 “Aquest estudi proporciona valuosa informació que pot ajudar-nos a definir estratègies per a bregar amb la malària asimptomática, que representa un obstacle per a l'eliminació de la malaltia”, conclou Mayor.

Referència

Gupta H, Galatas B, Matambisso G, et al. Differential expression of var subgroups and PfSir2a genes in afebrile Plasmodium falciparum malaria: a matched case-control study. Malar J. 2019 Sep 23;18(1):326. doi: 10.1186/s12936-019-2963-z.