Els nens i nenes amb major exposició a la contaminació de l'aire i menor exposició a espais verds tenen un 62% més de risc de patir TDAH

Els nens i nenes que viuen en zones amb major contaminació atmosfèrica per partícules PM_2,5 i amb escassetat d'espais verds podrien tenir fins a un 62% més de risc de desenvolupar TDAH. Per contra, les i els que viuen en zones més verdes i menys contaminades tenen un 50% menys de risc de desenvolupar el trastorn. Aquestes són les conclusions d'un treball publicat a Environment International amb dades de 37.000 nens i nenes de Vancouver (el Canadà). L'estudi ha estat liderat per Matilda van den Bosch, investigadora de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa".

L'objectiu d'aquest treball científic era investigar les possibles associacions entre l'exposició a la vegetació, la contaminació atmosfèrica i el soroll en els primers anys de vida amb la incidència posterior de TDAH, un dels trastorns del neurodesenvolupament més prevalents, que afecta fins a aproximadament un 5-10% de la població infantil i adolescent. Un dels objectius de l'estudi era avaluar els possibles efectes conjunts d'aquestes exposicions en relació amb el TDAH.

L'estudi va utilitzar dades administratives dels naixements a Vancouver entre 2000 i 2001 i va recuperar dades sobre els casos de TDAH a partir dels registres hospitalaris, les visites mèdiques i les receptes. El percentatge d'espai verd en el barri dels i les participants es va estimar amb una mètrica a partir de satèl·lit nova i precisa, mentre que els nivells residencials de dos contaminants atmosfèrics —NO₂ i PM_2.5—, així com els nivells de soroll, es van estimar utilitzant els models d'exposició disponibles. Finalment, es van avaluar les possibles associacions entre les tres exposicions ambientals i el TDAH mitjançant un model estadístic que permetia determinar quocients de risc.

L'equip científic va poder identificar 1.217 casos de TDAH , la qual cosa equival a un 4,2% de la població total de l'estudi. L'anàlisi dels espais verds va revelar que les i els participants que vivien en zones amb un major percentatge de vegetació tenien un menor risc de TDAH. Més concretament, els resultats mostren que un augment del 12% en el percentatge de vegetació es va associar amb una reducció del 10% en el risc de TDAH .

Quant a la contaminació atmosfèrica, es va observar l'associació contrària amb les PM_2,5: els i les participants amb una major exposició a les partícules fines van tenir un major risc de TDAH (cada 2,1 µg d'augment en els nivells de PM_2,5 es va traduir en un augment de l'11% en el risc de TDAH ).

No es van trobar associacions per a la resta d'exposicions ambientals avaluades: NO₂ i soroll.

Efectes conjunts de les PM_2,5 i la vegetació

Els resultats són coherents amb estudis anteriors, que van trobar associacions entre els espais verds i la contaminació atmosfèrica, respectivament, amb el TDAH. No obstant això, la majoria de les recerques realitzades fins ara se centraven en l'avaluació d'exposicions úniques i rares vegades avaluaven els efectes conjunts de múltiples exposicions ambientals.

"Hem observat que els nens i nenes que viuen en barris més verds i amb baixa contaminació atmosfèrica tenen un risc substancialment menor de patir TDAH. Es tracta d'una desigualtat ambiental en la qual, al seu torn, els nens i nenes que viuen en zones amb major contaminació i menys verdor s'enfronten a un risc desproporcionadament major", explica l'autora principal, Matilda van den Bosch. "Aquestes associacions són especialment rellevants perquè les exposicions tenen lloc en els primers anys de vida, un període crucial per al desenvolupament del cervell en el qual els nens i nenes són especialment vulnerables. I el que és més important, aquestes exposicions són modificables, cosa que significa que els resultats haurien de tenir-se en compte per a una planificació urbana més saludable ", afegeix.

"Les nostres troballes també mostren que les associacions entre les PM_2,5 i el TDAH es van atenuar amb els espais verds residencials i viceversa , com si els efectes beneficiosos de la vegetació i els efectes nocius de les PM_2,5 es neutralitzessin mútuament", explica Weiran Yuchi, investigadora de la Universitat de British Columbia (Canadà) i primera autora de l’estudi.

Referència

Yuchi W, Brauer M, Czekajlo A, Davies HW, Davis Z, Guhn M, Jarvis I, Jerrett M, Nesbitt L, Oberlander TF, Sbihi H, Su J, van den Bosch M. Neighborhood environmental exposures and incidence of attention deficit/hyperactivity disorder: A population-based cohort study. Environ Int. 2022 Feb 7;161:107120. doi: 10.1016/j.envint.2022.107120 . Epub ahead of print. PMID: 35144157.