Els nanovectors podrien millorar l’administració combinada de fàrmacs contra la malària

Encapsular dos fàrmacs amb propietats diferents en nanovesícules envoltades per anticossos millora notablement la seva especificitat i eficàcia, segons un estudi liderat per Xavier Fernández-Busquets, director de la unitat mixta de Nanomalària de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per ”la Caixa”.

La combinació de dos fàrmacs que difereixen en el seu mecanisme d’acció és la base de les teràpies més reeixides avui dia per tractar la malària. Tot i això, la diferència en propietats fisicoquímiques dels fàrmacs (solubilitat, vida mitjana, etc.) afecta moltes vegades a l’eficàcia del tractament.

Per superar aquest obstacle, l’equip de Fernández-Busquets ha desenvolupat un nanovector –que consisteix en petites esferes o liposomes– capaç de transportar simultàniament molècules solubles en aigua (hidrofílics) i en lípids (lipofílics).

“A l'encapsular els dos fàrmacs en el mateix nanovector ens assegurem que tots dos perduraran el mateix temps dins l’organisme”, explica Fernández-Busquets. Com a prova de concepte, l’equip investigador va introduir el fàrmac hidrosoluble pironaridina a la cavitat interna del liposoma, i el fàrmac liposoluble atovaquona a la membrana del mateix. A més, van envoltar el liposoma d’un anticòs que reconeix una proteïna expressada per glòbuls vermells (estiguin infectats o no) i gametòcits (la fase sexual del paràsit responsable de la transmissió entre hostes). D’aquí el nom de immunoliposoma.

Els resultats mostren que ambdós fàrmacs, quan son encapsulats, van ser capaços d’inhibir el creixement del paràsit in vitro a concentracions que no tenien cap efecte quan eren lliures. Gràcies als anticossos, els immunoliposomes van unir-se ràpidament a la cèl·lula diana i van administrar el fàrmac de manera molt eficient.

Els autors assenyalen que aquesta estratègia podria aplicar-se en un futur proper a casos de malària greu que ingressin a l’hospital, on l’administració intravenosa del liposoma és factible. El repte serà desenvolupar nanovectors d’administració oral per tractar la malària no greu, una línia de treball que el mateix grup de recerca està també explorant.

“Els tractaments actuals actuen majoritàriament sobre les fases asexuals del paràsit. Aquesta nova estratègia actuaria també sobre la fase sexual o gametòcit, l’única fase del paràsit que es pot transmetre d’humans a mosquits, i ajudaria a reduir l’emergència i la propagació de resistències”, afegeix l’investigador.

Referència

Biosca A, Dirscherl L, Moles E, Imperial S, Fernàndez-Busquets X. An ImmunoPEGliposome for Targeted Antimalarial Combination Therapy at the Nanoscale. Pharmaceutics. 2019 Jul 16;11(7). pii: E341. doi: 10.3390/pharmaceutics11070341.