Els espais verds són importants per l’estat de salut autopercebut

Barcelona és una ciutat densament poblada amb relativament pocs espais verds. Aquests s'associen amb una millor salut, però fins ara es sabia molt poc sobre els mecanismes subjacents d’aquesta associació. Un estudi, publicat recentment a la revista Environment International i dirigit pel CREAL, centre aliat d’ISGlobal, va tenir com a objectiu avaluar l'associació entre l'exposició al verdor i la percepció subjectiva de salut general i avaluar el paper de l'estat de salut mental, el suport social i l'activitat física com a mediadors d'aquesta associació. Aquest estudi transversal es va basar en una mostra poblacional de 3.461 adults residents a Barcelona. Els investigadors van fer servir l'Enquesta de Salut de Barcelona de l’any 2011, elaborada per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

Els investigadors van trobar que el verdor residencial circumdant i la proximitat residencial als espais verds es van associar amb una millor percepció de salut en general. "Hem trobat indicacions de la mediació d'aquestes associacions per l'estat de salut mental, pel suport social percebut, i, en menor mesura, per l'activitat física", va explicar Payam Dadvand, investigador del CREAL i primer autor de l'estudi.

Aquests mediadors podrien explicar fins la meitat de l'associació entre el verdor circumdant i una millora de la salut. “L’estudi mostra que els espais verds són importants per la salut de les persones. Per tant, Barcelona i altres ciutats similars haurien d'aconseguir més espais verds, no només els grans espais verds com parcs, sinó també arbres en els carrers i els espais oberts”, va comentar Mark Nieuwenhuijsen, coordinador de l'estudi.

Els investigadors van observar indicis de que la salut mental i el suport social percebut poden ser més rellevants per als homes i les persones menors de 65 anys. “Hem vist que l'associació observada entre l'exposició a la verdor i la percepció subjectiva de salut general, mediada per l'estat de salut mental, un recolzament social més intens i l'activitat física, pot variar en funció de l'edat i el sexe", va concloure Carme Borrell, investigadora de l’ASPB i investigadora participant en aquest estudi.

Referència

Payam Dadvand, Xavier Bartoll, Xavier Basagaña, Albert Dalmau-Bueno, David Martinez, Albert Ambros, Marta Cirach, Margarita Triguero-Mas, Mireia Gascon, Carme Borrell, Mark J. Nieuwenhuijsen. Green spaces and General Health: Roles of mental health status, social support, and physical activity. Environment International. Volume 91, May 2016, Pages 161–167.