Els espais verds es relacionen amb un millor desenvolupament infantil al reduir els efectes de la contaminació atmosfèrica i el soroll

La majoria d'estudis relacionen l'exposició a espais verds amb un millor desenvolupament infantil, però no està clar el per què d'aquesta associació. Ara, un nova recerca de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i la Universitat de Columbia Britànica apunta que aquests beneficis es produeixen, en part, al reduir els efectes adversos de les exposicions relacionades amb el trànsit motoritzat, especialment la contaminació atmosfèrica per diòxid de nitrogen (NO₂).

Els espais verds s'han relacionat amb molts beneficis per a la salut en les persones adultes, com una major esperança de vida, millor estat de salut mental i general, reducció de l'estrès i millor desenvolupament cognitiu. Pel que fa a la infància, l'evidència científica és menor, però es relaciona amb un pes adequat dels nounats; millor capacitat d'atenció, concentració, desenvolupament emocional i del comportament; o millors habilitats socials. De fet, un estudi d'ISGlobal va concloure que els nens i nenes que han crescut en veïnats més verds tendeixen a presentar majors volums de matèria blanca i grisa en certes àrees del seu cervell.

El nou treball, que s'acaba de publicar a The Lancet Planetary Health, es va proposar investigar l'associació entre l'exposició residencial a l'espai verd i el desenvolupament de la primera infància i avaluar fins a quin punt aquest vincle està intervingut per reduccions en la contaminació de l'aire i el soroll relacionats amb el trànsit motoritzat.

L'estudi, finançat per l'Institut Canadenc d'Investigació en Salut (CIHR), va realitzar un seguiment d'una cohort de naixement de 30.000 nens i nenes, des del seu naixement fins els 5 anys, a l'àrea metropolitana de Vancouver (Canadà). El professorat de les escoles bressol va avaluar el seu nivell desenvolupament mitjançant una eina que mesura la capacitat de l'infant per complir amb les expectatives de desenvolupament apropiades per a la seva edat. La prova d'Avaluació del Desenvolupament Infantil (EDI) es divideix en cinc apartats: salut física i benestar; competència social; maduresa emocional; desenvolupament cognitiu i del llenguatge; i habilitats comunicatives i coneixements generals.

D'altra banda, es va estimar l'exposició a espais verds, la contaminació de l'aire relacionada amb el tràfic –partícules fines (PM_2,5) i diòxid de nitrogen (NO₂)– i el soroll al veïnat de cada nen o nena. La verdor es va mesurar a partir d'una nova metodologia basada en imatges de satèl·lit que estima l'exposició dels nens i nenes tenint en compte els espais verds a menys de 250 metres dels codis postals dels seus habitatges. Aquesta eina podria quantificar amb més precisió la vegetació urbana que les mètriques de vegetació d'ús comú (per exemple, l'Índex de Vegetació de Diferència Normalitzada).

Les conclusions van mostrar que "viure en una zona amb més espais verds, com arbres al carrer, jardins i parcs, s'associava amb millors resultats en el desenvolupament durant la primera infància", explica Ingrid Jarvis, primera autora de l'estudi i investigadora de la Universitat de Columbia Britànica (Vancouver, Canadà). A més, es va trobar que "la relació entre l'espai verd residencial i el desenvolupament de la primera infància s'explicava, en gran mesura, per la reducció en els nivells de contaminació atmosfèrica per NO₂ i, en menor grau, per la reducció de soroll i la contaminació per PM_2,5 al veïnat", afegeix.

"Tot i que Metro Vancouver és una regió amb proporcions relativament altes de cobertura verda i baixes concentracions de contaminació atmosfèrica, les conclusions generals d'aquest estudipoden extrapolar-se a Europa", conclou Matilda van den Bosch, investigadora d'ISGlobal que ha coordinat l'estudi. "Són necessàries més recerques, però aquestes troballes ja suggereixen que els esforços de planificació urbana per augmentar els espais verds a les ciutats són positius per al desenvolupament durant la primera infància, amb possibles beneficis per a la salut al llarg de la vida", afegeix. La investigadora destaca que "els resultats donen suport a la implementació d'intervencions d'infraestructura verda i planificació urbana saludable".

Referència

Ingrid Jarvis, Zoë Davis, Hind Sbihi, Michael Brauer, Agatha Czekajlo, Hugh W Davies, Sarah E Gergel, Martin Guhn, Michael Jerrett, Mieke Koehoorn, Tim F Oberlander, Jason Su, Matilda van den Bosch. Assessing the association between lifetime exposure to greenspace and early childhood development and the mediation effects of air pollution and noise in Canada: a population-based birth cohort study. The Lancet Planetary Health. October 2021. doi.org/10.1016/S2542-5196(21)00235-7.

Finançament

Aquest treball ha estat realitzat gràcies a les dades facilitades per Population Data BC, el Consorci d'Investigació de Salut Ambiental Urbana Canadenca i l'Estudi de Percepció Remota Integrada de la Universitat de Columbia Britànica. Totes les opinions i conclusions en aquest estudi pertanyen als autors i no reflecteixen les opinions o polítiques dels administradors de dades.