L'exposició infantil a disruptors endocrins s'associa amb perfils moleculars rellevants

L'exposició a disruptors endocrins a la infància s'associa amb firmes moleculars biològicament rellevants, algunes implicades en vies neurològiques i metabòliques, segons un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa". Les troballes, publicades a Environment International, permeten entreveure possibles mecanismes pels quals aquestes substàncies químiques poden afectar la nostra salut.

Els disruptors endocrins (EDCs) són, com indica el nom, substàncies químiques que poden interferir amb l'acció de les hormones. I estan a pràcticament tot el que ens envolta: en pesticides, plàstics, productes farmacèutics, productes de bellesa, sòls contaminats, etc. L'exposició durant la infància a aquestes substàncies és especialment preocupant, perquè els infants mengen, beuen i respiren més substàncies químiques per pes corporal que els adults.

"Necessitem comprendre millor els efectes de l'exposició a disruptors sobre la salut, sobretot a la infància", afirma Lea Maitre, investigadora d'ISGlobal. Una manera de fer-ho és identificar canvis moleculars a diferents nivells (per exemple, ADN, proteïnes i metabòlits) utilitzant un enfocament 'multiòmic'. En aquest estudi, la investigadora d'ISGlobal Lea Maitre i els seus col·legues van utilitzar aquesta estratègia per identificar firmes moleculars associades a l'exposició a EDCs. Es van centrar en els disruptors no persistents, és a dir, que no s'acumulen al nostre organisme. Entre ells, hi ha els parabens, els ftalats, els fenols i els pesticides organofosforats.

Disruptors endocrins i firmes moleculars reproduïbles

A l'estudi van participar 156 nenes i nens d'entre 6 i 11 anys del projecte HELIX, que agrupa cohorts de cinc països europeus (Regne Unit, França, Espanya, Lituània i Grècia). Les anàlisis es van fer en dos períodes d'una setmana cadascun, amb un interval d'uns sis mesos, durant els quals es van recollir mostres de sang i orina, així com dades sobre exposició i comportament. Es van mesurar 22 EDC no persistents en orina i es va determinar el perfil multiòmic en sang (metilació de l'ADN, proteïnes i metabòlits) i orina (metabòlits).

"El nostre enfocament ens permet estudiar les interaccions entre les diferents capes òmiques (ADN, proteïnes, metabòlits) i obtenir així una imatge més clara de les possibles vies biològiques", afirma Lorenzo Fabbri, primer autor de l'estudi.

L'anàlisi va revelar 23 associacions directes entre EDC i firmes moleculars (11 per a metilació de l'ADN, 9 per a metabòlits en orina o sang i 3 per a proteïnes en sang) que eren reproduïbles en tots dos punts temporals. Nou d'aquestes associacions confirmen evidències publicades anteriorment. Per exemple, el pesticida DEP amb la serotonina, el compost antimicrobià triclosan amb la serotonina i la leptina, l'ftalat OH-MiNP amb la quinurenina (implicada a la síntesi de la serotonina), i certs fenols amb un lloc de metilació de l'ADN associat a l'obesitat. En el cas de tres de les associacions EDC-metabòlit, hi ha un vincle clar amb processos biològics o malaltia: la serotonina i la quinurenina intervenen en el desenvolupament neuroconductual, mentre que la leptina està implicada en l'obesitat i la resistència a la insulina.

L'equip investigador assenyala que calen més estudis prospectius per mesurar millor l'exposició a aquestes substàncies ubiqües i entendre'n l'impacte en la salut a llarg termini.

Referència

Fabbri L, Garlantézec R, Audouze K et al. Childhood exposure to non-persistent endocrine disrupting chemicals and multi-omic profiles: A panel study. Environ Int. 2023. https://doi.org/10.1016/j.envint.2023.107856