Les persones que viuen en àrees amb més espais verds tenen un declivi físic més lent

Un nou estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació Bancària ”la Caixa”, ha afegit noves evidències a la llista d'efectes beneficiosos dels espais verds . Un article publicat en Environment International ha conclòs que disposar de més espais verds a prop de casa o viure més a prop d'entorns naturals contribueix a una millor capacitat física en edats avançades.

L'objectiu d'aquesta recerca era examinar per primera vegada la relació entre l'entorn natural i el declivi en la funció física en persones grans. Per a això, l'equip va reclutar a més de 5.700 participants de la cohort Whitehall II al Regne Unit , que van ser convidats a prendre part en tres seguiments al llarg d'un període de 10 anys (2002-2013). Els i les participants tenien entre 50 i 74 anys a l'inici de l'estudi. Entre les dades recollides figuraven la vegetació al voltant del domicili i la distància fins a l'entorn natural més proper (tant espais verds com espais blaus). La vegetació es va estimar a partir d'imatges per satèl·lit i la distància a l'entorn natural més proper per mitjà d'un mapa d'ús del sòl. Per avaluar la capacitat física, les persones que van participar en estudi van realitzar tests de velocitat a l’hora de caminar i de força d'agafada.

L'anàlisi de les dades va mostrar que, amb el temps, les persones que vivien en veïnats amb més espais verds o més propers a entorns naturals van experimentar una menor pèrdua en la velocitat caminant. De manera més específica, el grup de participants amb més espai verd al voltant del domicili va mostrar un declivi en la velocitat al caminar entre un 6% i un 7,5% més lent al llarg de 5 anys que el de residents en les àrees amb menor espai verd.

“L'espai verd es va associar amb una diferència petita en el deteriorament de la funció física a nivell individual. No obstant això, ja que la capacitat física és un dels aspectes principals de l'envelliment saludable, aquesta diferència podria representar beneficis de salut importants a nivell poblacional”, sosté Carmen de Keijzer, investigadora d'ISGlobal i primera autora de l'estudi.

Els resultats també mostren que les persones que vivien en àrees amb més vegetació al principi de l'estudi van mostrar més força d'agafada. No obstant, en aquest cas no van mostrar un deteriorament més lent en aquesta funció de la part superior del cos al llarg del període d'estudi.

Estudis anteriors han associat l'exposició a entorns naturals amb millor salut mental i salut general autopercebuda, així com amb menor risc de morbiditat i mortalitat. Un dels factors que podria explicar aquestes relacions són les interaccions socials. “Se sap que veïnats més verds ajuden a promoure la cohesió social i els suports socials . En el nostre estudi hem vist que la vida social és un dels mediadors que podria contribuir a l'associació entre espai verd residencial i menor pèrdua de velocitat al caminar”, explica Carmen de Keijzer.

“Aquest estudi contribueix a la creixent evidència sobre els beneficis dels espais verds i dels entorns naturals i proporciona un argument més per constatar que les ciutats més verdes són també ciutats més saludables, sobretot si es pren en consideració l'envelliment progressiu de la població en un món que s'està urbanitzant de manera accelerada”, afirma Payam Dadvand, investigador d'ISGlobal i últim autor de l'article.

Referència

Carmen de Keijzer, Cathryn Tonne, Séverine Sabia, Xavier Basagaña, Antònia Valentín, Archana Singh-Manoux, Josep Maria Antó, Jordi Alonso, Mark J. Nieuwenhuijsen, Jordi Sunyer, Payam Dadvand. Green and blue spaces and physical functioning in older adults: Longitudinal analyses of the Whitehall II study. Environ Int. In Press, Corrected Proof, Available online 29 November 2018