Les condicions climàtiques van contribuir a les pandèmies de còlera dels segles XIX i XX

La combinació de l'evolució dels patògens i les anomalies climàtiques, com les que es produeixen durant els fenòmens de El Niño, van contribuir significativament a la propagació del còlera. La investigació, liderada per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, posa de manifest el paper sinèrgic dels canvis climàtics i dels patògens en l'aparició i propagació de malalties infeccioses.

Durant el segle XIX, el còlera es va estendre per tot el món des del seu reservori original en el delta del Ganges, a l'Índia. Sis pandèmies posteriors han matat a milions de persones en tots els continents. L'actual (setena) pandèmia va començar al sud d'Àsia el 1961, va arribar a l'Àfrica el 1971 i a Amèrica el 1991. Des de 2022, el nombre de casos de còlera ha augmentat considerablement en molts països, sobretot en llocs amb males condicions socioeconòmiques.

L'origen i propagació de les diferents pandèmies de còlera ha estat objecte de debat. Els científics sospiten, des de fa temps, que els canvis genètics en la bactèria podrien haver originat i propagat les diferents pandèmies. Per exemple, durant la setena pandèmia, la soca dominant (“Clàssica”) es va anar substituint gradualment per una altra soca (“El Tor”), contra la qual la gent tenia menys immunitat. No obstant això, Xavier Rodó, investigador ICREA a ISGlobal, i els seus col·legues sospitaven que les condicions climàtiques també podien jugar un paper en facilitar la propagació regional de la soca emergent una vegada que arribava a una nova zona.

Regressar en el temps

Utilitzant registres històrics, Rodó i el seu equip van examinar els vincles entre els patrons climàtics i les morts per còlera en diferents províncies de l'antiga Índia britànica durant la sisena pandèmia de còlera (1899-1923). Van comparar aquests resultats amb els de la setena pandèmia i la breu aparició d'una nova soca de còlera a Bangladesh. Van utilitzar mètodes estadístics avançats per estudiar com estaven connectats els brots en diferents regions i com es relacionaven amb els canvis de temperatura i precipitacions, sobretot durant fenòmens com El Niño, que provoca importants fluctuacions climàtiques i condicions meteorològiques extremes.

Un dels descobriments més sorprenents va ser la sincronització dels brots de còlera a la regió de Bengala, senyal d'una nova soca de còlera per a la qual la població no tenia immunitat. Això va ser acompanyat per un fenomen de El Niño entre 1904 i 1907. Sembla que les condicions meteorològiques anòmales, similars a les observades a finals del segle XX durant les expansions del còlera a Àfrica i Sud-Amèrica, van jugar un paper crucial a l'hora d'ajudar a la nova soca a superar l'anterior. En concret, les pluges inusuals de 1904-05, que van ser de les més extremes de les quals es té constància, van semblar proporcionar les condicions perfectes perquè la nova soca de còlera prosperés i es propagués.

“Els nostres descobriments indiquen que els canvis genètics en la soca de còlera dominant, combinats amb unes condicions climàtiques inusuals, van conduir a l'aparició i propagació de la sisena pandèmia”, afirma Rodó. “No obstant això, la facilitació del clima no sempre condueix a la substitució d'una nova soca, a menys que les noves soques ja s'estiguin disseminant en el medi ambient i puguin prendre el relleu. Hem vist com fins i tot les majors anomalies climàtiques del passat recent no sempre han anat acompanyades de noves soques que substitueixin a les anteriors. Aquests resultats posen de manifest la dinàmica no lineal de tals relacions i la necessitat d'una acció conjunta d'ambdós factors en la mateixa direcció”, explica. Els descobriments també subratllen el paper de les condicions ambientals a l'hora de generar oportunitats per a la propagació de noves variants o nous patògens.

“Necessitem comprendre i predir millor la dinàmica dels patògens sensibles al clima, com els transmesos per l'aigua o els vectors”, afegeix Rodó. Aquesta comprensió és especialment important per prevenir i mitigar futures pandèmies, ja que ens enfrontem a una creixent variabilitat i extrems climàtics com a conseqüència de l'escalfament global.

“La variació de les condicions climàtiques o el canvi evolutiu d'un patogen poden ser importants impulsors de grans epidèmies. Però aquests dos factors solen considerar-se per separat en els estudis que tracten d'explicar l'aparició de brots inusualment grans. Aquí presentem proves indirectes que ambdós poden actuar conjuntament per explicar de forma sinèrgica l'establiment i la transmissió generalitzada d'una nova soca”, afirma Mercedes Pascual, autora principal de l'estudi i investigadora de la Universitat de Nova York.

Referència

Rodó X, Bouma MJ, Rodriguez Arias MA, et al. Strain variation and anomalous climate synergistically influence cholera pandemics. Plos NTD. 2024.