Les ciutats podrien posposar el 20% de morts prematures cada any amb una millor planificació urbana i del transport
Aquest és el primer estudi que quantifica els efectes de múltiples de la planificació urbana i de transport relacionats amb les exposicions en una ciutat i el seu impacte en la salut
28.06.2016
Es preveu que el 2050 gairebé el 70% de la població mundial viurà en zones urbanes. Com els ambients que habitem afecten la salut, cal dissenyar una planificació urbana i de transport que promogui una vida saludable. Un estudi publicat recentment a Environmental Health Perspectives i dut a terme per investigadors del CREAL, centre aliat d'ISGlobal, estima que es podrien posposar gairebé 3.000 morts prematures a Barcelona si es complissin les recomanacions internacionals d'exposició per a l'activitat física, la contaminació de l'aire, el soroll, la calor i l'accés als espais verds.
Investigadors del CREAL han desenvolupat una eina d'Avaluació d'Impactes en Salut de la Planificació Urbana i del Transport (UTOPHIA, per les sigles en anglès) i l'han aplicat a Barcelona. Els investigadors van estimar l'exposició a múltiples determinants en salut i les dades de mortalitat de 1.357.361 residents de Barcelona majors de 20 anys. "Vam comparar els nivells actuals d'exposició amb les recomanacions internacionals. Estimem la fracció de morts prematures evitables que es podrien endarrerir si aconseguíssim assolir les recomanacions. També modelem l'esperança de vida i els impactes econòmics", explica Natalie Mueller, autora principal de l'estudi i investigadora del CREAL.
Prop del 20% de les morts prematures a Barcelona es poden evitar amb una bona planificació urbana
Els investigadors han estimat que gairebé el 20% de totes les causes de mortalitat natural (és a dir, prop de 3.000 morts) podria posposar-se cada any si es complissin les recomanacions internacionals per al desenvolupament de l'activitat física, l'exposició a la contaminació de l'aire , el soroll, la calor i l'accés als espais verds. Les estimacions van mostrar que la major proporció de morts prematures que es poden prevenir es va deure a l'augment de l'activitat física, seguida de la reducció de l'exposició de la contaminació de l'aire, el soroll del trànsit i la calor. L'accés als espais verds va tenir efectes directes més petits sobre la mortalitat. "El compliment de les recomanacions podria augmentar l'esperança de vida mitjana en 360 dies i un estalvi econòmic de 9.300 milions d'euros cada any", comenta Mueller.
Segons els investigadors, les solucions a la manca d'activitat física i els nivells d'exposició a factors ambiental que modifiquen la mortalitat poden trobar-se en la planificació urbana i del transport. La manca d'activitat física es va associar amb el major excés de mortalitat a Barcelona. "Això posa en relleu la urgència d'integrar l'activitat física en la vida diària. Anar en bicicleta, caminar i fer servir el transport públic ofereixen una gran oportunitat per fer-ho, ja que aquestes formes de transport proporcionen beneficis per a la salut en augmentar l'activitat física dia a dia de forma senzilla", explica David Rojas-Rueda coautor de l'estudi. A més, els investigadors suggereixen que les principals estratègies per lluitar contra la contaminació de l'aire, el soroll i per mitigar la calor són la reducció del trànsit motoritzat a través de la substitució de formes de transport de zero i de baixa emissió (és a dir, el transport actiu i públic) i l'increment d'àrees verdes urbanes. "Tot i que els espais verds tenen menors efectes directes relacionats amb la mortalitat, són una important eina en la gestió urbana i del transport. Els espais verds estimulen l'activitat física en la població i les plantes, a més de poder ajudar a reduir la contaminació atmosfèrica, són una barrera natural contra el soroll i proporcionen ombra i refrigeració dels voltants", especifica Mueller.
Els investigadors donen suport a la implementació de les superilles (superilles) com una mesura per reduir el trànsit motoritzat privat i fomentar el transport actiu i públic. Així mateix, el Pla d'Infraestructures Verds i Biodiversitat 2020 proposat per l'Ajuntament de Barcelona, que té com a objectius conservar el patrimoni natural i reforçar la infraestructura verda i la biodiversitat natural de la ciutat, els sembla una estratègia prometedora. "No obstant això, es poden implementar encara més accions com substituir les principals carreteres per espais verds com, per exemple, transformar la Via Laietana en un parc lineal", comenta Mark Nieuwenhuijsen, coordinador de l'estudi.
"Cal examinar de forma més profunda els impactes que té el disseny de les ciutats en la salut i remarquem la necessitat de reduir el trànsit motoritzat a través de la promoció del transport actiu i públic i la provisió d'infraestructura verda, ja que tots dos proporcionen beneficis tant en la participació en activitats físiques com a la mitigació de la contaminació atmosfèrica, el soroll i la calor", conclou Nieuwenhuijsen.
Referència
Natalie Mueller, David Rojas-Rueda, Xavier Basagaña, Marta Cirach, Tom Cole-Hunter, Payam Dadvand, David Donaire-Gonzalez, Maria Foraster, Mireia Gascon, David Martinez, Cathryn Tonne, Margarita Triguero-Mas, Antònia Valentín, Mark Nieuwenhuijsen. Urban and transport planning related exposures and mortality: a health impact assessment for cities. Environmental Health Perspectives, June 2016.
Més informació:
Pla d’Infraestructures Verdes i Biodiversitat 2020
