La proximitat als espais verds és beneficiosa per a la funció cognitiva de les persones adultes

Les persones adultes que viuen a la ciutat i que tenen un contacte directe amb els espais verds podrien tenir un major desenvolupament de les seves funcions cognitives, especialment de la seva atenció visual. És la conclusió d'un estudi liderat per ISGlobal i realitzat entre més de 1.500 persones de tres ciutats europees: Barcelona (Espanya), Doetinchem (Països Baixos) i Stoke-on-Trent (Regne Unit).

La recerca, publicada a Environmental Research, forma part de PHENOTYPE (Efectes positius per a la salut de l'entorn a l'aire lliure en poblacions típiques en diferents regions d'Europa), un projecte europeu coordinat per ISGlobal i que va tenir per objectiu estudiar el vincle entre l'exposició a entorns naturals a l'aire lliure -tant en zones rurals com urbanes- i la salut i el benestar de la ciutadania.

Estudis anteriors havien mostrat que els residents urbans poden experimentar fatiga cognitiva i més probabilitats de desenvolupar estrès causa de la falta d'accés a la natura, fent-los més vulnerables a desenvolupar malalties mentals. Wilma Zijlema, primera autora de l'estudi i investigadora d'ISGlobal, explica que "no hi ha una evidència consistent sobre els efectes a llarg termini dels espais verds sobre la salut, encara que es creu que aquests són beneficiosos per a les capacitats cognitives, com l'atenció o la memòria, però no estan clars els mecanismes ni el perquè d'aquesta relació".

Els resultats d'aquest estudi van mostrar que, a més distància residencial a zones verdes, els participants obtenien un pitjor resultat en el test cognitiu realitzat. No es van observar variacions per activitat física, interacció social amb veïns, solitud, salut mental, o per preocupacions per la contaminació atmosfèrica o acústica.

Jordi Júlvez, investigador d'ISGlobal i coordinador de l'estudi, destaca que aquesta recerca "proporciona alguna evidència que la proximitat amb la natura pot ser beneficiosa per a les funcions cognitives de les persones adultes". "No vam poder establir quins mecanismes en concret poden explicar aquesta relació", afegeix Júlvez, pel que és necessari realitzar més estudis.

Referència

Zijlema WL, Triguero-Mas M, Smith G, Cirach M, Martinez D, Dadvand P, Gascon M, Jones M, Gidlow C, Hurst G, Masterson D, Ellis N, van den Berg M, Maas J, van Kamp I, van den Hazel P, Kruize H, Nieuwenhuijsen MJ, Julvez J. The relationship between natural outdoor environments and cognitive functioning and its mediators. Environ Res. 2017 May;155:268-275