La població espanyola mor cada vegada menys per calor malgrat l’augment de les temperatures estivals

El canvi climàtic s’ha traduït en un augment de més d’1ºC en les temperatures estivals a Espanya des de l’any 1980. Malgrat això i en contra de les prediccions, la mortalitat atribuïble a la calor ha enregistrat una tendència a la baixa, la qual cosa suggereix que la població espanyola s’ha anat adaptant per reduir la seva vulnerabilitat a les temperatures d’estiu. Aquestes són les conclusions d’un estudi coordinat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), una institució impulsada per la Fundació Bancària ”la Caixa”.

La recerca, publicada a PLoS Medicine, ha analitzat les temperatures i les defuncions diàries registrades a 47 capitals de província espanyoles durant els estius compresos entre 1980 i 2015. Els resultats mostren l’existència de dues tendències oposades: d’un costat, un augment progressiu de la temperatura estival mitjana a raó de 0,33ºC per dècada i, de l’altre, un decreixement gradual del risc de mortalitat associada a la calor. Tots dos factors, considerats en conjunt, han suposat una disminució lleu de la mortalitat atribuïble a la calor, de l’ordre de mig punt percentual per dècada.

“Se sol donar per descomptat que el canvi climàtic anirà acompanyat d'un augment en la mortalitat associada a la calor, especialment en societats en què l'edat mitjana de la població és cada vegada major. Tanmateix, en el nostre estudi observem que això no ha de ser necessàriament així si alhora es dóna, com en el cas d'Espanya, un descens general i sostingut de la vulnerabilitat a les temperatures moderades i extremes”, explica Hicham Achebak, primer autor de l'estudi i investigador d’ISGlobal i del Centre d'Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

“Som menys vulnerables a la calor gràcies a una adaptació de la societat a les temperatures elevades i també al desenvolupament socioeconòmic experimentat durant les últimes dècades. Factors com les millores al parc d'habitatges, la popularització de l'aire condicionat, els avanços en els serveis de salut i la realització de campanyes de conscienciació podrien haver contribuït a la tendència observada”, afirma Joan Ballester, autor sènior de l'estudi i investigador d’ISGlobal. “No obstant això, encara no sabem si aquesta tendència a la baixa es mantindrà en cas que el canvi climàtic s'aguditzi en el futur”, afegeix.

La tendència general a la baixa observada tant en mortalitat atribuïble a la calor com en vulnerabilitat enfront de temperatures elevades compta amb una gran excepció: les morts per causes respiratòries, que no han deixat d'augmentar des del 1980, sobretot en el cas de les dones. “L'envelliment de la població i l'increment en la incidència de determinades malalties cròniques són algunes de les causes que podrien explicar aquesta tendència”, apunta Hicham Achebak.

D'altra banda, l'anàlisi segregada per sexes va permetre observar l'existència d'una bretxa de gènere, ja que les morts atribuïbles a la calor són més altes en el cas de les dones que dels homes, així com també la seva vulnerabilitat a temperatures moderades i extremes. Encara que aquesta bretxa de gènere s'ha reduït en magnitud, ha persistit de forma sistemàtica cada any al llarg de les últimes quatre dècades.

Actualment, els investigadors treballen en una rèplica d'aquest estudi amb dades de tota Europa. Es preveu que els resultats estiguin disponibles en els propers mesos.

Referència

Achebak H, Devolder D, Ballester J (2018) Heat-related mortality trends under recent climate warming in Spain: A 36-year observational study. PLoS Med 15(7): e1002617. https://doi.org/10.1371/journal.pmed.1002617